De Trump a Ayuso

Ara que els Estats Units estan a punt de tancar l¡¯era Trump, aqu¨ª just acaba d¡¯arribar el primer assaig de trumpisme. Fins ara, a Espanya, l¡¯onada de populisme de dretes havia entrat per la via tradicional del pensament reaccionari, l¡¯arrog¨¤ncia masclista, el fonamentalisme cat¨°lic, les proclames patri¨°tiques; en suma, l¡¯her¨¨ncia de la dictadura. Vox era l¡¯estendard que marcava el pas al PP, un partit que l¡¯estil Rajoy havia deixat gaireb¨¦ sense al¨¨ ideol¨°gic i que habita en el ressentiment pel daltabaix de la moci¨® de censura.

La fragmentaci¨® allunya la dreta del poder, mentre que, amb gran estupefacci¨® als salons conservadors, el Govern de coalici¨®, contra les profecies interessades, s¡¯ha anat consolidant tot i el panorama actual. En temps de revolta independentista, el ne¨°fit Casado intentava moure¡¯s entre el brandar de banderes de la pla?a de Col¨®n i els gestos de distanciament per a?llar Vox, que li trepitjava els talons, per¨° no es movia res en una escena en la qual la confrontaci¨® s¡¯estava convertint en un pen¨®s soroll parlamentari cada cop m¨¦s burocratitzat. I de sobte va apar¨¨ixer Isabel D¨ªaz Ayuso, amb una imatge de desvergonyiment i insol¨¨ncia, a qui alg¨² ¨Ci no ¨¦s dif¨ªcil imaginar-se qui¨C est¨¤ sabent dotar d¡¯un gui¨® cada cop m¨¦s netament trumpista. Si Casado ha confiat el seu discurs a un home dur de dretes amb poca cintura com Teodoro Garc¨ªa Egea, Ayuso perfila el seu tra? amb l¡¯esmolat estil de Miguel ?ngel Rodr¨ªguez.

D'acord amb el model Trump, tot es concentra en ella: ella ¨¦s la icona, ella ¨¦s el poder, ella ¨¦s la doctrina. Ning¨² hi pinta res, en el seu entorn, ni el partit, ni els socis. I el m¨¨tode ¨¦s la frivolitat sense complexos, com a m¨¨tode de singularitzaci¨®: va al seu aire, fins i tot amb el risc de fer el rid¨ªcul, perqu¨¨ sap que escandalitzant els professionals del sentit com¨² no fa m¨¦s que consolidar la seva imatge. I aix¨ª es pot presentar com una persona lliure dels lligams partidistes i de les regles no escrites de l¡¯ofici, com a manera d¡¯arribar a una gent que culpa de les seves desgr¨¤cies la pol¨ªtica convencional. Tant se val que Zendal no tingui ni metges, ni quir¨°fans, ni pacients, ¨¦s i ser¨¤ el millor hospital del m¨®n, perqu¨¨ ella ho diu.

Ayuso ha de demostrar permanentment que fa i diu el que li dona la gana. I de vegades fins i tot l¡¯encerta: ¡°No tots som iguals davant la llei¡±. I en aquest afany de marcar espai propi, de Madrid al cel: ¡°Madrid ¨¦s Espanya i Espanya ¨¦s Madrid¡±. De capital a subjecte pol¨ªtic singularitzat convertit en principi i final del pa¨ªs. Aquest ¨¦s el seu peculiar nosaltres que genera un rebuig perif¨¨ric que no va malament als seus objectius. Tot s¡¯hi val en la construcci¨® d¡¯un discurs en el qual la realitat no importa. El que volen escoltar els seus s¨®n missatges amb els quals identificar-se que els permetin surfejar amb la il¡¤lusi¨® de sortir del malestar i de castigar els dolents, figura central del trumpisme.

I naturalment el discurs es completa amb les fabulacions conspiradores. ?s q¨¹esti¨® de repetir una i mil vegades ¡°l¡¯amena?a socialcomunista¡± dels qui volen fer d¡¯aquest pa¨ªs una Vene?uela en conspiraci¨® amb el pervers separatisme que busca destruir Espanya. Amb la teoria del complot se¡¯ls nega la condici¨® de dem¨°crates als adversaris, convertits aix¨ª en enemics. I, per tant, tot s¡¯hi val. En una confrontaci¨® que personalitza Ayuso, m¨¦s enll¨¤ de castes i partits. Ella ¨¦s Madrid, enveja dels ressentits perif¨¨rics, que volen destruir Espanya. Les acusacions de d¨²mping fiscal s¨®n un afalac: la bona gent ve a Madrid a beneficiar-se¡¯n. Ben poc importa que sigui la comunitat que m¨¦s recapti i la que inverteixi menys, totes les cr¨ªtiques tenen la mateixa resposta. ?s el ressentiment dels enemics d¡¯Espanya el que es desplega contra Madrid. Ayuso i els altres, aquesta ¨¦s la seva estrat¨¨gia. Tindr¨¤ prou for?a per aguantar o se l¡¯emportar¨¤ el vent? Arrossegar¨¤ el partit o el partit l'arrossegar¨¤ a ella?

A poc a poc, la mateixa premsa de la dreta es va passant ¨Calguns amb m¨¦s pocavergonya que d¡¯altres¨C a l¡¯espectacle Ayuso. Ara falta veure, si ¨¦s que Ayuso no derrapa en algun revolt, quant de temps trigar¨¤ el PP a decantar-se cap al seu costat, encara que sigui a contracor. Aconseguir¨¤ Casado frenar-la a temps?