Per la reintroducci¨® de l¡¯¨®s

?s hora d¡¯obrir la carpeta dels balan?os sobre la mat¨¨ria ling¨¹¨ªsticament m¨¦s entretinguda dels darrers quatre anys ¡ªno la m¨¦s interessant ni pol¨¨mica, dic entretinguda¡ª, que no ¨¦s altra que l¡¯esporgada dels diacr¨ªtics, que des d¡¯aqu¨ª hem aplaudit amb vehem¨¨ncia. Des de la seva aprovaci¨® all¨¤ al novembre del 2016, hem trobat mitjans i editorials que s¡¯han afanyat a aplicar la reforma amb let¨ªcia, hem vist romancers que s¡¯hi han afegit arrossegant els peus, i continuen ferrenys els que, sobretot a les xarxes, es declaren insubmisos i prometen accentuar d¨®na, v¨¦nen i ad¨¦u fins que tinguin un peu al calaix. Aix¨° sense esmentar ¡ªaquesta expressi¨® ¨¦s un bon t¨°pic, perqu¨¨ sempre serveix per esmentar¡ª el curi¨®s cas de Vicent Partal, acabat d¡¯escollir membre de la Secci¨® Filol¨°gica i tanmateix un irreductible de la tirallonga vella al mitj¨¤ que dirigeix.

?s oport¨² fer balan? perqu¨¨ s¡¯est¨¤ escolant el termini establert per l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans com a morat¨°ria per a l¡¯aplicaci¨® de la reforma. Fixada com un per¨ªode de gr¨¤cia de quatre anys a partir de la publicaci¨® en forma de llibre, i per tant de maig del 2017, aquesta morat¨°ria prometia valorar no tan sols l¡¯extensi¨® de l¡¯aplicaci¨®, sin¨® tamb¨¦ l¡¯oportunitat de cada un dels casos i si realment la llista definitiva, fixada en nom¨¦s quinze mots (m¨¤, m¨®n, p¨¨l, m¨¦s, v¨®s, s¨¦, ¨²s, d¨¦u, ¨¦s, b¨¦, s¨°l, t¨¦, qu¨¨, s¨ª, s¨®n), era la millor tria possible. En el primer vessant, el de l¡¯extensi¨® de l¡¯aplicaci¨®, cal recon¨¨ixer l¡¯¨¤mplia difusi¨® dels canvis, especialment en l¡¯administraci¨®, l¡¯ensenyament, els mitjans de comunicaci¨® i el sector editorial, en el qual perviuen algunes resist¨¨ncies. I cal esmentar l¡¯encert dels processadors de textos, que no van trigar gaire a assenyalar de vermell les grafies velles. D¡¯aleshores en?¨¤ s¡¯han publicat t¨ªtols com Jo soc aquell que va matar Franco de Joan-Llu¨ªs Llu¨ªs, No soc aqu¨ª d¡¯Anna Ballbona o A contrapel de Bel Olid, i no ha passat res.

Tanmateix, en el segon vessant, el de l¡¯avaluaci¨® de la llista definitiva, s¨ª que s¡¯hi pot presentar una objecci¨®, observada m¨¦s d¡¯una vegada en suports diversos i fins a cert punt imprevista: ¨®s. De fet, l¡¯¨²s de l¡¯accent diacr¨ªtic, en aquest cas, ¨¦s a priori innecessari, perqu¨¨ les dues paraules que hi convergeixen no deixen de ser un cas m¨¦s de paraules hom¨°grafes, com n¡¯hi ha desenes: gens, set, nou, vol, got, grans, trons, pot, riu, llavors, i si hagu¨¦ssim de distingir cada parella de paraules amb un accent no parar¨ªem. I tampoc ¨¦s el cas que os (l¡¯animal) i os (de l¡¯esquelet) es puguin confondre en una frase normal ¡ªi per frase normal vull dir literalment, no aquells desprop¨°sits de l¡¯os de l¡¯os i no s¨¦ qu¨¨...¡ª: ning¨² amb un m¨ªnim de senderi confondr¨¤ un plant¨ªgrad amb una pe?a de teixit calci, de la mateixa manera que mai ning¨² havia demanat un accent a osset de peluix perqu¨¨ tot sabem de qu¨¨ parlem.

Passa, per¨°, que ning¨² va caure en els sentits figurats que solem associar als dos termes, i aqu¨ª l¡¯ajuda que ens presta el sentit denotatiu de cada paraula deixa de fer servei. D¡¯una banda, no ¨¦s estrany veure associat os (l¡¯animal) amb qualitats com l¡¯envergadura i la corpul¨¨ncia, per exemple d¡¯alg¨² que ¨¦s especialment fort i vigor¨®s, o b¨¦, en l¡¯¨¤mbit LGTBI, a un determinat perfil d¡¯homosexual mascul¨ª; en tots dos casos, associem caracter¨ªstiques de l¡¯animal a la persona per meton¨ªmia, un recurs expressiu perfectament leg¨ªtim. I de l¡¯altra, podem aplicar la paraula os (la pe?a de l¡¯esquelet) a alg¨² que ¨¦s especialment dur, inflexible, dif¨ªcil de conv¨¨ncer, i de fet disposem de frases fetes que apunten aquest sentit: ¨¦sser un os, os de mal rosegar, dur com un os. No ¨¦s estrany, aix¨ª, trobar expressions ¡ªper exemple en narrativa¡ª com ara no t¡¯hi fiquis, que ¨¦s un os, o el director era tot un os, que porten algunes editorials a mantenir l¡¯accent quan el context textual no clarifica el sentit.

L¡¯accent d¡¯¨®s esdev¨¦ necessari a la impensada, no tant per la informaci¨® l¨¨xica sin¨® pragm¨¤tica, cosa que ens recorda, un cop m¨¦s, que la llengua la fan els parlants, no els gram¨¤tics. Si algun diacr¨ªtic de la llista escap?ada mereix el rescat ¨¦s just aquest, molt per davant de coses com d¨®na, v¨¦nen, b¨®ta, subm¨®n, entres¨°l, r¨¦s, s¨®c o n¨¦t. A tots aquests, no els ha trobat a faltar ning¨².