¡°Els presos del proc¨¦s no van cometre cap delicte¡±

Jos¨¦ Antonio Mart¨ªn Pall¨ªn (la Corunya, 1936) ¨¦s magistrat em¨¨rit del Tribunal Suprem i acaba de publicar El gobierno de las togas (Catarata), una visi¨® molt cr¨ªtica amb l¡¯actuaci¨® de la just¨ªcia contra els l¨ªders del proc¨¦s que va derivar en una sent¨¨ncia que desqualifica de cap a peus i que titlla de ¡°desproporcionada¡±.

Pregunta. Per qu¨¨ defensa que els dirigents independentistes no van cometre cap delicte?

Resposta. Els partits independentistes es van presentar a les eleccions de 2015 amb un programa i un full de ruta cap a la declaraci¨® de la rep¨²blica independent de Catalunya. Aix¨° es va plasmar en les lleis del refer¨¨ndum i de transitorietat jur¨ªdica, totes dues declarades nul¡¤les, per¨° no delictives, pel Tribunal Constitucional. Finalment hi va haver una declaraci¨® d¡¯independ¨¨ncia llampec que no es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat ni va ser efectiva. La tardor del 2017 es van produir actes contraris a la Constituci¨®, sense cap dubte, per¨° no delictius.

P. Tampoc van desobeir el Tribunal Constitucional, que els havia advertit en nombroses ocasions?

R. Em preocupa que es digui que poden cometre delicte de desobedi¨¨ncia persones elegides democr¨¤ticament, perqu¨¨ el delicte no est¨¤ pensat per a aquests casos. El Tribunal Constitucional no ¨¦s un ¨°rgan judicial. El mateix Govern del PP va recon¨¨ixer que all¨° no era delictiu, i per aix¨° va aplicar l¡¯article 155 de la Constituci¨®, previst per a situacions de desobedi¨¨ncia i desconeixement de les compet¨¨ncies auton¨°miques. Aix¨° va derivar en la dissoluci¨® del Parlament, la destituci¨® del president i del govern, es van covocar eleccions i els destitu?ts es van tornar a presentar. Es va actuar dins l¡¯esquema constitucional i es va parar la independ¨¨ncia, tal com reconeix clarament la sent¨¨ncia del Tribunal Suprem.

Ning¨² es creu que una querella de m¨¦s de cent p¨¤gines es prepari en 72 hores. Ja estava feta abans de la DUI

P. Per tant, creu que ni tan sols hi hauria d¡¯haver hagut judici?

R. No. Recordem que aix¨° comen?a amb artilleria pesant, amb una acusaci¨® de rebel¡¤li¨® que es va mantenir amb trampa durant tota la instrucci¨® per justificar la pres¨® preventiva. I es va incloure a les ordres de detenci¨® europees, per¨° els tribunals belgues i alemanys van dir que la rebel¡¤li¨® no la veien enlloc.

P. Els pol¨ªtics presos sempre han dit que la just¨ªcia europea els donar¨¤ la ra¨®. Ho subscriu?

R. El Tribunal Europeu no analitzar¨¤ si hi va haver sedici¨®, malversaci¨® o desobedi¨¨ncia, perqu¨¨ no ¨¦s compet¨¨ncia seva. S¨ª que valorar¨¤ si es va produir un judici just i equitatiu, i aqu¨ª hi ha dos grans forats: l¡¯actitud del president del tribunal, Manuel Marchena, que va ser invasiva i protagonista, en contra del que ha de ser la seva funci¨® i com diu la Llei d¡¯enjudiciament criminal, i despr¨¦s el tema de les detencions preventives, que ja han estat q¨¹estionades tamb¨¦ per un organisme de les Nacions Unides.

P. Tampoc hi va haver malversaci¨® en l¡¯organitzaci¨® del refer¨¨ndum?

R. El delicte de malversaci¨® cl¨¤ssic ¨¦s el del funcionari que fica la m¨¤ a la caixa. Despr¨¦s hi ha un altre que ¨¦s el de destinar una partida pressupost¨¤ria a finalitats diferents de les previstes. Aix¨° ¨¦s reprovable, per¨° no ¨¦s delicte. En el cas del proc¨¦s, es diu que la malversaci¨® ¨¦s un delicte contra el patrimoni perqu¨¨ hi va haver administraci¨® deslleial. Jo em pregunto on ¨¦s l¡¯administraci¨® deslleial, perqu¨¨ des del primer moment van dir que posarien urnes i fabricarien paperetes.

P. Al llibre tamb¨¦ es mostra molt cr¨ªtic amb l¡¯actuaci¨® del fiscal general de l¡¯Estat, Jos¨¦ Manuel Maza. Creu que va actuar pel seu compte en presentar la querella?

R. No. Soraya S¨¢enz de Santamar¨ªa va fracassar en el seu intent de frenar el refer¨¨ndum i segurament va parlar amb Marchena i Maza per dir-los que aix¨° se solucionava amb una querella, perqu¨¨ estava en joc la superviv¨¨ncia de la naci¨®. La querella es va presentar a l¡¯Audi¨¨ncia Nacional i a les 48 hores Marchena va dir que era compet¨¨ncia del Tribunal Suprem. Crec que tot estava preparat des del 3 d¡¯octubre, quan fan sortir el Rei, fins al dia 27, en qu¨¨ es produeix la votaci¨® d¡¯independ¨¨ncia al Parlament. Jo he estat fiscal durant 20 anys i ning¨² es creu que una querella de m¨¦s de cent p¨¤gines es prepari en 72 hores, perqu¨¨ es va presentar el 30 d¡¯octubre. ?s l¨°gic pensar que la querella ja estava preparada abans de la DUI.

P. Sembla que la llei d¡¯amnistia ¨¦s la sortida que troba m¨¦s viable per encarar la sortida pol¨ªtica, per¨° el govern s¡¯hi oposa.

Per Mart¨ªn Pall¨ªn, una llei d¡¯amnistia de llarg recorregut sobre l¡¯1 d¡¯octubre contribuiria a destensar la situaci¨® actual

R. No nom¨¦s el govern, alguns constitucionalistes creuen que l¡¯amnistia est¨¤ prohibida. Jo no ho veig aix¨ª. L¡¯¨²nic que prohibeix la Constituci¨® s¨®n els indults generals. Despr¨¦s de la llei d¡¯amnistia de 1977, els sindicats van pressionar perqu¨¨ s¡¯havien om¨¨s algunes reparacions de drets laborals, el govern va fer una llei i el Tribunal Constitucional va dir que era perfectament constitucional. L¡¯amnistia ¨¦s una llei que tramita i aprova el parlament, com qualsevol altra.

P. Com hauria de ser aquesta llei?

R. De llarg recorregut i abast, no nom¨¦s pensada per als presos. Pel cap baix hi deu haver 1.800 causes penal a tot Catalunya, sobretot relacionades amb l¡¯1 d¡¯octubre, algunes per resist¨¨ncia a l¡¯autoritat per part dels votants i d¡¯altres contra policies per ¨²s abusiu de la for?a. Aix¨° podria justificar l¡¯amnistia, perqu¨¨ hi ha una gamma de delictes que abasta des del 2014, quan es va celebrar la consulta del 9 de novembre que va derivar en la condemna d¡¯Artur Mas. A Espanya s¡¯ha fet servir l¡¯amnistia 18 vegades des del 1812 i sempre per aconseguir tranquil¡¤litat p¨²blica. Crec que ara pot contribuir a destensar la situaci¨®, per¨° soc conscient que pot coure, tamb¨¦ en sectors de l¡¯esquerra.