La mirada i l¡¯o?da

M¨¦s de 25 anys despr¨¦s d¡¯haver-se publicat per primera vegada, La terra retirada continua sent el que era, una gran cr¨°nica autobiogr¨¤fica on Merc¨¨ Ibarz (Said¨ª, 1954) utilitzava una mescla de recursos narratius ¡ªel relat etnogr¨¤fic, la sociologia cultural i econ¨°mica, el reportatge period¨ªstic, els records familiars i l¡¯¨²s de la primera persona¡ª per crear un g¨¨nere in¨¨dit aleshores: el 1993 encara no s¡¯esmentava enlloc la problem¨¤tica de l¡¯¡°Espanya buida¡±, la immigraci¨® no obria tampoc les p¨¤gines dels diaris i la crisi del camp, els daltabaixos clim¨¤tics i les quotes agr¨ªcoles de la Comunitat Europea apareixien tan sols com una amena?a llunyana i poc cre?ble.

'Tr¨ªptic de la terra'

Merc¨¨ Ibarz
Anagrama
328 p¨¤gines
19,90 / @ 9,99 euros

Per¨° a La terra retirada Ibarz ja explicava de quina manera els habitants de Said¨ª havien deixat de ser pagesos per esdevenir agricultors, petits propietaris rurals m¨¦s tard, i, a la fi, i de sobte, una gent desorientada i sense professi¨® que rebia subvencions per no treballar una terra on les pomeres i els presseguers havien ocupat el lloc del cereal de regadiu. M¨¦s enll¨¤ de la den¨²ncia contundent ¡ªo m¨¦s enll¨¤ de l¡¯explicaci¨® raonada d¡¯uns fets¡ª, la for?a del llibre radica en l¡¯habilitat d¡¯Ibarz per conjuntar ¡ªsense nost¨¤lgia, amb molta sang freda i ni mica de sentimentalitat¡ª el context social amb els seus avatars familiars, per descriure la relaci¨® que mant¨¦ des de fora de Said¨ª amb la geografia i el paisatge moral del lloc on va n¨¦ixer, per dibuixar a trav¨¦s d¡¯unes imatges dures i potents, a trav¨¦s d¡¯unes frases senzilles i reveladores, una ¨¨poca abolida, les maneres d¡¯estar en el m¨®n de tres generacions, i una identitat indestriable d¡¯¡°el gust de contar hist¨°ries¡±.

A La palmera de blat, de 1995, segona part d¡¯aquest Tr¨ªptic de la terra que tamb¨¦ inclou l¡¯in¨¨dit Labor inacabada, Ibarz recuperava els personatges, el lloc i les circumst¨¤ncies del text anterior i ho convertia en una novel¡¤la on la protagonista era una periodista que cobria la guerra dels Balcans i que havia de tornar al seu poble per l¡¯enterrament del seu avi, mort a cent anys. Aqu¨ª feia una relectura del que era La terra retirada per proposar una nova visi¨® del m¨®n, com si de les cendres del passat n¡¯hagu¨¦s de ressorgir una altra mena de testimoniatge: no hi havia una nova realitat perqu¨¨ la realitat ¨¦s sempre la mateixa, per¨° s¨ª una manera diferent d¡¯interpretar-la, i La palmera de blat, per tant, continuava sent una representaci¨® del que contemplava l¡¯ull i escoltava l¡¯o?da d¡¯Ibarz; no s¡¯havien perdut els punts de refer¨¨ncia, sin¨® que s¡¯havien alterat.

Said¨ª, de cop i volta, adquiria una semblan?a amb la Comala fantasmag¨°rica de Juan Rulfo, les veus dels morts per ordenar el present eren tan reals com les dels vius per no desfer-se del passat, el somni habitava en el mateix espai que la vig¨ªlia, i l¡¯instint tel¡¤l¨²ric d¡¯Ibarz constru?a uns episodis magistrals al voltant dels ¨²ltims moments de la vida de l¡¯avi de la protagonista, submergida en una realitat tan subjacent o imaginable com la novel¡¤la que protagonitza: 25 anys despr¨¦s de la seva publicaci¨®, La palmera de blat es revela com el que ja era aleshores: una novel¡¤la exc¨¨ntrica dins del panorama literari catal¨¤ a l¡¯espera del lector que desxifri la mil¡¤lim¨¨trica precisi¨® de la seva enigm¨¤tica bellesa. La visi¨® de la terra aqu¨ª ¨¦s, en realitat, la visi¨® d¡¯un ¡°altre m¨®n¡±, el cel i l¡¯infern a la terra de Said¨ª.

Tr¨ªptic de la terra es tanca amb Labor inacabada, que segurament no est¨¤ a l¡¯altura de les dues peces anteriors, uns apunts d¡¯homenatge a la mare de l¡¯autora ¡ªque va estar a punt de ser mestra¡ª que serveixen a Ibarz per especular sobre com hauria sigut la seva vida si a ella les circumst¨¤ncies tamb¨¦ li haguessin impedit marxar de Said¨ª. I al lector li ve una esgarrifan?a en pensar que potser no hauria pogut llegir aquest immens Tr¨ªptic de la terra.