Una injecci¨® vital per a l¡¯arqueol¨°gia

No es pot negar que la Fundaci¨® Palarq i el seu president, l¡¯empresari i mecenes catal¨¤ Antonio Gallardo, s¨®n bons amics dels arque¨°legs. En els seus quatre anys d¡¯exist¨¨ncia, des del 2016, l¡¯entitat privada sense ¨¤nim de lucre ha donat suport a 200 missions arqueol¨°giques espanyoles a l¡¯estranger, que subvenciona amb fins a 20.000 euros com a m¨¤xim per campanya. Aix¨° sense comptar el Premi Nacional d¡¯Arqueologia i Paleontologia Fundaci¨® Palarq, constitu?t el 2018, de car¨¤cter biennal i dotat amb 80.000 euros, que dona suport a un projecte concret d¡¯especial excel¡¤l¨¨ncia (fins ara l¡¯ha guanyat Construyendo Tartesos, l¡¯estudi arquitect¨°nic de l¡¯arquitectura tart¨¨sica al jaciment de Casas del Turu?uelo, Badajoz). De fet, segons fonts de la fundaci¨®, l¡¯ajuda de la Palarq, la seva injecci¨® vital, ¡°supera lleugerament¡± la del Ministeri de Cultura i Esports per a projectes de recerca arqueol¨°gica a l¡¯exterior, que el 2020 va ser de 425.872 euros.

Per al 2021, la fundaci¨®, dirigida per Carolina B?hr, m¨¤ dreta de Gallardo, ha aprovat l¡¯ajuda a 59 projectes, i n'ha incorporat 15 de nous que subvenciona per primera vegada. Entre les missions del 2021 que finan?a l¡¯entitat hi ha les de la Fundaci¨® Atapuerca al sud del Caucas, l¡¯?ndia i l¡¯Azerbaidjan; les de l¡¯Aut¨°noma de Barcelona a Olduvai (Tanz¨¤nia), Erbil (Iraq), la vall de Catamarca (Argentina), o l¡¯illa de Diego Portales (?ltima Esperanza, Xile); les de la Universitat de Barcelona al Kurdistan, Teotihuac¨¢n, Termez (Transoxiana, Uzbekistan), Sela (Jord¨¤nia); les de la Pompeu Fabra a Tir, el Pakistan, Botswana, Sudan i illes Marianes; la de la Universitat de la Laguna a Mong¨°lia, la del CSIC al desert d¡¯Atacama, les de l¡¯Institut Catal¨¤ de Paleoecologia Humana i Evoluci¨® Social (IPHES) a Eritrea, Xile i el Marroc; o la de la Universitat de la Corunya a Palestina.

Pr¨¤cticament totes les missions espanyoles a Egipte reben el suport de la Palarq: Heracle¨°polis Magna, Luxor (projecte Djehuty, TT209 i Deir el-Bahari i Asasif), Oxirrinco, Qubbet el-Hawa, Kom El-Khamasin... Nom¨¦s repassar la llista ja ¨¦s un viatge apassionant pel que estaran fent els nostres arque¨°legs l¡¯any que ve (i molts ja fa temps que ho fan) en alguns dels llocs m¨¦s emocionants, prometedors i llunyans del m¨®n. No ¨¦s estrany que Gallardo, un home susceptible a la passi¨® arqueol¨°gica i viatgera, es rasqui la butxaca amb tot aix¨°.

¡°El 2021 donarem el segon premi Palarq, que no s¡¯ha pogut atorgar aquest any per raons ¨°bvies¡±, assenyala Carolina B?hr, barcelonina de 49 anys amb arrels su?sses. El premi es decidir¨¤ a principis d¡¯any i s¡¯entregar¨¤ a la primavera al Museu Arqueol¨°gic Nacional (MAN). Aquesta segona edici¨® del Palarq avalua 20 projectes candidats, dels quals el jurat (rotatiu, per¨° que continua tenint com a membres Yves Coppens, Pepe Serra i Luis Monreal) seleccionar¨¤ sis finalistes. Entre els aspirants hi ha alguns ja esmentats: Heracle¨°polis, Oxirrinco, Djehuty, i tamb¨¦ els projectes d¡¯estudi dels neandertals d¡¯El Sidr¨®n, la investigaci¨® arqueol¨°gica subaqu¨¤tica a les coves de Mallorca de l¡¯estudi del garum de la Universitat de Cadis, o del neol¨ªtic de la Draga a Banyoles.

A difer¨¨ncia dels ajuts de la fundaci¨®, que exclouen els projectes a Europa, el premi s¨ª que es pot concedir a treballs de missions espanyoles en l¡¯¨¤mbit nacional. B?hr est¨¤ d¡¯acord que algunes de les bases dels ajuts i del premi de la Palarq poden semblar una mica aleat¨°ries, com que els projectes paleontol¨°gics s¡¯hagin de cenyir a l¡¯evoluci¨® humana. Es tracta de decisions personals de Gallardo, a qui li interessa especialment l¡¯estudi dels or¨ªgens de la humanitat i que en el terreny geogr¨¤fic ha volgut donar suport a ¨¤mbits en qu¨¨ li semblava que la fundaci¨® feia un paper m¨¦s necessari i complementari dels ajuts governamentals.

La Palarq (contracci¨® de paleontologia i arqueologia) tamb¨¦ ha volgut finan?ar puntualment treballs de camp localitzats a Espanya i en l¡¯edici¨® del 2019-2020 de les seves subvencions es van donar ajuts per a l¡¯an¨¤lisi dels elements trobats en territori nacional, i va donar suport a 54 projectes. La directora de la fundaci¨® destaca tamb¨¦ en la tasca de l¡¯entitat les diverses iniciatives de divulgaci¨®.

Els ajuts, explica B?hr, ¡°amb bases molt clares¡±, es concedeixen mitjan?ant un comit¨¨ d¡¯avaluaci¨® d¡¯experts que valoren les propostes i les passen a un comit¨¨ econ¨°mic. Sempre es finan?a per un any i cal renovar despr¨¦s. Tot i que la fundaci¨® est¨¤ establerta a Madrid, una cinquena part dels projectes a qu¨¨ dona suport s¨®n catalans.

La pol¨¨mica que es va muntar al voltant del primer premi Palarq, en q¨¹estionar el projecte guanyador un article de l¡¯arque¨°leg Javier Jim¨¦nez ?vila a EL PA?S, que opinava que es premiava l¡¯¡°arqueologia espectacle¡±, ha servit a la fundaci¨® per veure les rivalitats que hi ha en la professi¨®. En aquest sentit, B?hr considera que va ser ¡°una campanya injusta en contra d¡¯un projecte meravell¨®s al qual sens dubte calia donar suport¡±.

Malgrat tots els problemes i retards que est¨¤ significant la pand¨¨mia, la directora de la fundaci¨® vol enviar un missatge de suport i tranquil¡¤litat als arque¨°legs: ¡°Som aqu¨ª, seguim finan?ant, perqu¨¨ aquesta ¨¦s la nostra funci¨®¡±. Ara volen ser per a l¡¯arqueologia, com recalca B?hr, ¡°l¡¯illa despr¨¦s de la tempesta¡±. ?s a dir, l¡¯amic dels arque¨°legs.