Jordi Nadal, el deixeble del mestre

Fa pocs dies va morir als 91 anys Jordi Nadal Oller, l¡¯¨²ltim deixeble directe de Jaume Vicens Vives que encara era viu i romania relativament actiu: aquest any ha publicat la seva darrera obra, fruit d¡¯una extenuant recerca. Qui no ha estat professor d¡¯universitat no pot saber la immensa sort, de deb¨° impagable, que ¨¦s trobar-se amb un gran mestre. Vicens ho va ser en grau summe i en tots els sentits. Jordi Nadal va ser el seu deixeble universitari m¨¦s exemplar.

Vicens va n¨¦ixer el 1910 i va morir el 1960: cinquanta anys de vida tan aprofitats que sembla impossible que pogu¨¦s arribar a fer tant i que tot plegat result¨¦s tan decisiu per a la historiografia espanyola i, en especial, per a la catalana. No el vaig arribar a con¨¨ixer personalment, per¨° sembla ser que tenia una humanitat imparable. Josep Pla, en el seu ¡°homenot¡± sobre Vicens, diu d¡¯ell que no ¡°entrava¡± en una reuni¨®, sin¨® que hi ¡°irrompia¡±. No cal dir res m¨¦s: aix¨° volia dir que la seva pres¨¨ncia repercutia en tot el grup, condicionava els termes de la discussi¨® i es convertia en l¡¯eix del debat. Transformava el conjunt amb el seu indubtable carisma. Aquell era Vicens, el mestre.

Josep Pla, en la seva ¡®Homenot¡¯, diu de Vicens Vives que ell no ¡°entrava¡± en una reuni¨®, sin¨® que hi ¡°irrompia¡±

Tamb¨¦ va irrompre, i no simplement va entrar, en el m¨®n de la historiografia catalana. El 1935, amb nom¨¦s 25 anys, va afrontar amb valentia l¡¯atac de Rovira i Virgili, que li retreia ¡°no mostrar sensibilitat catalanesca¡± en mostrar-se ¡°panegirista i vindicador¡± de Ferran el Cat¨°lic, desviant-se aix¨ª d¡¯un dels mites intocables del nacionalisme catal¨¤, que considerava aquest rei, i tots els seus antecessors de la dinastia Trast¨¤mara, com els causants de la decad¨¨ncia del poder pol¨ªtic de Catalunya per les seves cessions a Castella. Vicens, amb una bona documentaci¨® de primera m¨¤, va replicar amb vehem¨¨ncia a Rovira acusant-lo de no fer hist¨°ria sin¨® pol¨ªtica, en concret pol¨ªtica nacionalista. Aix¨ª, retreu al seu contradictor que fes servir ¡°el t¨°pic consci¨¨ncia nacional amb una freq¨¹¨¨ncia que fa sospitar que creieu posseir l¡¯exclusiva i sou l¡¯¨²nic amb atribucions per atorgar-la¡±. Amb aquesta disputa s¡¯inicia un nou rumb en la historiografia catalana que nom¨¦s ¨¦s interromput, malauradament, en aquests ¨²ltims decennis d¡¯una autonomia pol¨ªtica dominada per la cultura nacionalista.

Vicens Vives va emprendre moltes tasques: investigador, professor, editor, divulgador, pedagog. Jo vaig tenir la sort d¡¯estudiar geografia i hist¨°ria al batxillerat amb els seus llibres, sempre en col¡¤laboraci¨® amb Enric Bagu¨¦ o Santiago Sobrequ¨¦s. Llibres d¡¯una concisi¨® i claredat admirables. A m¨¦s, Vicens va comen?ar a formar escola a la universitat. Els seus primers deixebles van ser Joan Mercader, Emili Giralt, Joan Regl¨¤ i Jordi Nadal. Aquest ¨²ltim, el m¨¦s jove i al final el m¨¦s longeu, va ser qui millor es va adaptar als ensenyaments del mestre, es va especialitzar primer en demografia i immediatament despr¨¦s en hist¨°ria econ¨°mica, i en tots dos camps va publicar llibres de refer¨¨ncia, com ¨¦s el cas de La poblaci¨®n espa?ola (siglos XVI al XX) i El fracaso de la revoluci¨®n industrial en Espa?a (1814-1913), basats en una tasca de recerca minuciosa, reflectida abans en un gran nombre de pon¨¨ncies i articles, tal com volia que s¡¯escrigu¨¦s hist¨°ria el seu mestre Vicens.

Nadal constru?a les seves tesis sobre els fets hist¨°rics despr¨¦s d'investigar tots els documents al seu abast

Per¨°, a m¨¦s, Nadal va ser un extraordinari pedagog, un exigent professor que parlava amb claredat i contund¨¨ncia, un provocador nat que no es plegava a cap t¨°pic ni als corrents que estaven de moda, sin¨® que constru?a les seves pr¨°pies tesis sobre els fets hist¨°rics d'una manera rigorosa, despr¨¦s d¡¯investigar tots els documents al seu abast, coneixent b¨¦ els problemes generals de l¡¯¨¨poca sobre la qual se centraven els seus estudis monogr¨¤fics. En aquest sentit, la seva dimensi¨® acad¨¨mica va ser l¡¯eix b¨¤sic de tota la seva vida, gaireb¨¦ es pot dir que no li van importar altres q¨¹estions, en aix¨° va ser un universitari estricte, mod¨¨lic.

Fa un parell d¡¯anys vaig preguntar al seu fill Miquel com estava el seu pare, de salut naturalment, atesa la seva provecta edat. Em va dir que estava regular, como era natural, per¨° que continuava entestat a viure perqu¨¨ la seva il¡¤lusi¨® era acabar un llibre sobre l¡¯empresa que va fabricar els autom¨°bils Hispano-Suiza, aquella meravella de cotxes que als anys vint del segle passat rivalitzaven amb els Rolls Royce en luxe i qualitat. Era un projecte que feia anys que tenia entre mans i nom¨¦s faltava rematar-lo. En aquests darrers mesos s¡¯ha publicat el llibre i Jordi Nadal, un referent per als historiadors acad¨¨mics, un treballador infatigable, ha pogut descansar definitivament en pau.