Una vacuna de bons llibres

Es calcula que Shakespeare va aportar unes 1.800 paraules a l¡¯angl¨¨s. Josep Carner jug¨¤ ben b¨¦ amb 800 quan va fer la traducci¨® al catal¨¤ del Pickwick de Dickens, per a satisfacci¨® de Pompeu Fabra, com es pot comprovar als ap¨¨ndixs de la fastuosa edici¨® apareguda aquest novembre (Univers) del cl¨¤ssic de les lletres angleses. La que est¨¤ considerada una de les millors traduccions al catal¨¤ de tots els temps possiblement ¨¦s l¡¯¨²nica versi¨® al m¨®n acarada amb l¡¯original i salpebrada per 44 il¡¤lustracions originals que acompanyaven les entregues de la primera i gran novel¡¤la del pare de Grans esperances. Les 1.500 p¨¤gines d¡¯aquesta edici¨® d¡¯una obra mestra de l¡¯humor ¨¦s una vacuna psicol¨°gica d¡¯autoestima per al sector del llibre a Catalunya davant la crisi del coronavirus i, possiblement, ajudi que la petja de la covid-19 quedi nom¨¦s a l¡¯entorn del 5% de caiguda de vendes. I alhora demostra, amb la seva ambici¨®, el tremp del sector editorial en catal¨¤.

Refor?a aquesta sensaci¨® Vides catalanes que han fet hist¨°ria (Edicions 62), rep¨¤s de 2.000 anys d¡¯exist¨¨ncia a partir de 120 personatges cabdals, amb els inevitables Jaume I, Rafel Casanova, Manuel Girona i Montserrat Caball¨¦, per¨° tamb¨¦ amb Samitier, Kubala i l¡¯agent liter¨¤ria Carme Balcells. S¨®n gaireb¨¦ mil p¨¤gines de perfils que cal llegir espigolant aleat¨°riament, fets per un centenar d¡¯historiadors coordinats pel catedr¨¤tic Borja de Riquer; fa dos anys ja va encap?alar una Hist¨°ria mundial de Catalunya, de la qual s¡¯han venut 30.000 exemplars.

El volum acarat de ¡®Pickwick¡¯ demostra l¡¯ambici¨® i el tremp de l¡¯edici¨® en catal¨¤

Estar atents al bo i millor del que passa a fora i portar-l¡¯hi r¨¤pidament al lector ¨¦s consubstancial a la permeable edici¨® en catal¨¤, com ratifica que una petit¨ªssima, joven¨ªssima i eixerid¨ªssima editorial, Mai M¨¦s Llibres, hagi dut a les llibreries Exhalaci¨® (en castell¨¤, a Sexto Piso), segon llibre de Ted Chiang, que ha ressuscitat la ci¨¨ncia-ficci¨® portant-la a una literatura tan alta com fonda. En 30 anys, Chiang nom¨¦s ha fet dos reculls de relats: el primer, La historia de tu vida, ja va popularitzar-se arran del relat hom¨°nim que, com L¡¯arribada, Denis Villeneuve va dur amb ¨¨xit al cinema. En els 19 contes d¡¯ara, el recordman de guardons estel¡¤lars (quatre premis Hugo, quatre Nebula, sis Locus) deixa entreveure que la tecnologia tant cura com fereix, i que en el futur imminent el lliure arbitri dels humans potser ja no existir¨¤.

No n¡¯hi ha prou amb tenir bones antenes, sin¨® que tamb¨¦ cal valor per jugar-se-la i publicar No diguis res (Edicions del Periscopi; Reservoir Books, en castell¨¤), 574 p¨¤gines sobre el segrest i l¡¯execuci¨®, el 1972, d¡¯una dona a Belfast. El que pot semblar un tema avorridot o espec¨ªfic ¨¦s, en canvi, un dels millors llibres d¡¯enguany, gr¨¤cies a les virtuts del periodista nord-americ¨¤ de The New Yorker Patrick Radden Keefe. Pura alqu¨ªmia de g¨¨neres, es barreja el true crime amb un impressionat fresc hist¨°ric d¡¯un conflicte envoltat d¡¯un silenci tallant, al qual posa altaveu gr¨¤cies a una profusi¨® de detalls i matisos resultat de quatre anys d¡¯investigaci¨®, set viatges a Irlanda del Nord i m¨¦s d¡¯un centenar d¡¯entrevistes que l¡¯acosten al Truman Capote d¡¯A sang freda. ¡°Quan va desapar¨¨ixer, Jean McConville tenia 38 anys i havia passat gaireb¨¦ la meitat de la seva vida o b¨¦ embarassada o b¨¦ recuperant-se d¡¯un part¡±, arrenca aquesta hist¨°ria de ranc¨²nies i tra?cions.

Cal tamb¨¦ cert valor per arriscar-se a publicar, avui, una novel¡¤la de 1.024 p¨¤gines que t¨¦ com a eix la convulsa vida interior i exterior de Jacint Verdaguer. I tamb¨¦ per llegir-la. Per¨° qui aposti per Entre l¡¯infern i la gl¨°ria (Edicions de 1984) l¡¯encertar¨¤, perqu¨¨ potser es trobar¨¤ davant del millor llibre de narrativa catalana d¡¯enguany, amb la sensaci¨® de tenir entre les mans una novel¡¤la cl¨¤ssica: el veter¨¤ ?lvar Valls conjuga els drames interiors del personatges amb les convulsions sociopol¨ªtiques de la Catalunya de finals del XIX sense que es vegi el cosit de la trama. El risc editorial, per¨°, no es mesura nom¨¦s en planes, sin¨® tamb¨¦ per apostes, com la que significa La drecera, de Miquel Mart¨ªn (Edicions del Periscopi), finalista del premi ?mnium a millor novel¡¤la de l¡¯any. A l¡¯autor no li calen m¨¦s que 148 planes perqu¨¨ el jove fill d¡¯un masover expliqui la xocant vida de la fam¨ªlia rica que estiueja al mas, perqu¨¨ la narrativa ¨¦s seca, concisa, vola a la conquesta del detall ¨ªntim de l¡¯entorn o de l¡¯¨¤nima dels personatges... i del lector, fluint amb una prosa de naturalitat radical.

For?a radical ¨¦s aix¨ª mateix el missatge ¨²ltim d¡¯un dels llibres m¨¦s importants de Rainer Maria Rilke, Elegies de Duino, llacuna en catal¨¤ que ara resol el segell Fl?neur i lectura oportuna per a aquests temps, perqu¨¨ ensenya que cal ser ben conscient de la brevetat de l¡¯exist¨¨ncia, del pas del temps i de la mort, tot amb un punt de regust a T. S. Eliot. Sense tant de dramatisme, per¨° tamb¨¦ macerats pel tempus fugit, hi ha els versos que, com una mena de notes al marge, genera a Jaume Subirana el fet de viure, i que ha reunit en el seu set¨¨ poemari, La hac (Edicions 62). S¨®n espurnes de comprensi¨® i aprehensi¨®, semblants al gest i a l¡¯efecte que fa una hac en ser pronunciada.

?s consubstancial al sector saber qu¨¨ passa a fora i portar-ho al lector

Com la hac, genera certa suspensi¨® en el respirar la lectura de la biografia que Jordi Amat fa del periodista Alfons Quint¨¤ a El fill del xofer (Edicions 62; Tusquets, en castell¨¤). ¡°El personatge obre una via per capbussar-se al clavegueram; el monstre permet mirar el Leviatan¡±, diu l¡¯autor sobre el retrat de qui va destapar la crisi de Banca Catalana i va arribar a ser el primer director de TV3, personatge desp¨°tic, acusador i que va acabar matant la dona i su?cidant-se tot seguit. A l¡¯assaig, amb registre literari de regust a Emmanuel Carr¨¨re, el clavegueram ¨¦s tot l¡¯entramat d¡¯interessos econ¨°mics i pol¨ªtics que es van construir a Catalunya als anys 80, amb Jordi Pujol i Banca Catalana com a centre del podrimener.

Amat va regirar uns 600 documents. For?a n¡¯ha remenat tamb¨¦ Manuel Llanas, bi¨°graf i expert en l¡¯obra de qui va ser el m¨¦s intel¡¤ligent dels periodistes conservadors que ha donat mai Catalunya, Agust¨ª Calvet, Gaziel. Poc, correspond¨¨ncia a banda, queda per descobrir de qui va ser director de La Vanguardia i el millor cronista catal¨¤ de la Gran Guerra. Tot i aix¨ª, 13 textos (d¡¯entre 1928 i 1963) conformen Obra in¨¨dita de Gaziel (Publicacions de l¡¯Abadia de Montserrat), on sobresurten, per¨°, joies com ara uns mortificadors detalls familiars que no apareixen a la seva autobiografia Tots els camins duen a Roma. O b¨¦ la dolorosa ¡ªper a ell¡ª desavinen?a hist¨°rica entre Catalunya i Espanya, reflectida en l¡¯esb¨®s d¡¯una novel¡¤la que va quedar in¨¨dita i en notes personals a un fotimer de lectures, que el fan q¨¹estionar-se temes ben vigents, com ara si el nacionalisme catal¨¤ va ser un invent del romanticisme o si Barcelona (Catalunya) ¡°treballa com una somn¨¤mbula¡± i ¨¦s ¡°v¨ªctima de convulsions epil¨¨ptiques perqu¨¨ ni ella ent¨¦n Espanya ni Espanya l¡¯ent¨¦n a ella¡±.

Assaig encara feble

A banda de Gaziel, quan es parli, amb ra¨®, de la manca d¡¯assaig i de pensament en l¡¯edici¨® en catal¨¤, si m¨¦s no en aquest any que acaba, caldria afegir dues excepcions. D¡¯una banda, Els fundadors (Ara Llibres), on un Ra¨¹l Garrigasait en estat de gr¨¤cia llegeix en clau cultural, per¨° tamb¨¦ d¡¯ambicions personals i de poder, la creaci¨® el 1922 de la col¡¤lecci¨® de cl¨¤ssics grecs i llatins Bernat Metge, a partir d¡¯un triangle ben misteri¨®s i tibant compost per Francesc Camb¨®, Joan Estelrich i Carles Riba; o com la cultura pot ser tamb¨¦ un instrument de i del poder.

Forma i fons s¨®n molt notables en el text de Garrigasait, un equilibri que es repeteix, m¨¦s exquisit encara, en la correspond¨¨ncia iniciada el 2019 i allargada els primers mesos de pand¨¨mia dues pensadores com Ingrid Guardiola i Marta Segarra, feli?ment recollida a Fils (Arc¨¤dia). Confinament, vigil¨¤ncia i anormalitat s¨®n diseccionats amb una naturalitat i senzillesa tal que versos i refer¨¨ncies bibliogr¨¤fiques o filos¨°fiques (se citen 94 llibres, 42 pel¡¤l¨ªcules i 12 obres art¨ªstiques) llisquen per a tots els p¨²blics perqu¨¨ no deixen de ser els fils amb els quals es trena el teixit mateix de la vida, ni que sigui entre uns temors que oscil¡¤len entre el Saturn devorant els seus fills de Goya i els rellotges tous de Dal¨ª. En qualsevol cas, una altra dosi de vacuna llibresca necess¨¤ria.?