Tota la carn a la graella

Els socialistes han em¨¨s el missatge que van a totes a les eleccions catalanes del 14 de febrer. I ho han fet llan?ant el coet m¨¦s potent que tenen en aquests moments. Salvador Illa, el ministre de Sanitat al Govern d'Espanya des del gener d'aquest any, encap?alar¨¤ les seves llistes i ser¨¤ candidat a la presid¨¨ncia de la Generalitat. Amb l'entrada d'Illa en lli?a, el PSC es col¡¤loca en una cursa que fins ara semblava un joc de dos reservat als candidats independentistes Pere Aragon¨¨s, d'ERC, i Laura Borr¨¤s, de Junts.

El PSC va ser el principal damnificat per la polaritzaci¨® entre independentistes i espanyolistes en les eleccions al Parlament del 2017, de les quals va sorgir una majoria absoluta sobiranista, per¨° en les quals el partit m¨¦s votat va ser Ciutadans, amb el 25% dels sufragis i 36 diputats. Els socialistes, encap?alats en aquella ocasi¨® per Miquel Iceta, van quedar en quarta posici¨®, amb un pobre 13,6% dels vots i 17 escons.

La pot¨¨ncia del missatge rau en el fet que els socialistes posen al capdavant del seu cartell el pol¨ªtic m¨¦s ben valorat amb qu¨¨ compten a Catalunya en aquests moments, encara que aix¨° els obligui a perdre un ministre en una posici¨® molt rellevant. ?s com si diguessin: ¡°Posem tota la carn a la graella. Volem guanyar¡±. Tenir aquesta determinaci¨® ¨¦s condici¨® imprescindible per v¨¨ncer, encara que per descomptat no ¨¦s l'¨²nica. El perfil que ha mostrat Illa durant l'any que fa que ¨¦s al capdavant de la lluita contra l'epid¨¨mia del coronavirus s'ha convertit en un valu¨®s argument electoral per al seu partit en la conjuntura actual. Per¨° tot plegat desborda els l¨ªmits de la filiaci¨® partidista o la simpatia electoral. ?s una oferta de serietat, humilitat, positivitat, una aposta sostinguda per la col¡¤laboraci¨® institucional, la negociaci¨® i el di¨¤leg. La bona valoraci¨® que les enquestes atorguen a Illa prov¨¦ del fet que la seva manera de fer contrasta vivament amb les maneres tremendistes i guerracivilistes amb les quals les dretes ataquen tot el que ensumen que ¨¦s progressista, tant en l'escenari catal¨¤ com en l'espanyol, i s'allunya al mateix temps de les solucions m¨¤giques i les propostes il¡¤lus¨°ries amb les quals els independentistes han estat enganyant-se durant els ¨²ltims anys.

Illa ¨¦s el revers dels dirigents de Ciutadans, que incomprensiblement s'autoqualifiquen com a centristes i moderats, mentre un dia s¨ª i l'altre tamb¨¦ exigeixen pres¨® per als seus rivals i parlen de rebel¡¤li¨® i cop d'Estat en referir-se al greu conflicte constitucional i pol¨ªtic del qual Catalunya encara no ha sortit, del qual tant el Tribunal Suprem com l'Audi¨¨ncia Nacional han dit en sent¨¨ncia que no ¨¦s ni rebel¡¤li¨® ni cop d'Estat. Amb aquests falsos moderats com a competidors, Illa apareix com un excel¡¤lent actiu per recuperar els suports perduts en moments de polaritzaci¨® extrema. En posar Illa al capdavant de la seva candidatura, el PSC interpreta, amb ra¨®, que el que es troba a faltar a Catalunya ¨¦s sensatesa, calma i voluntat de resoldre problemes, no d'exacerbar-los o enquistar-los.

L'aposta per l'encara ministre arriba despr¨¦s d'una d¨¨cada en la qual el PSC ha perdut a poc a poc la primacia que tenia entre l'esquerra catalana des del 1977. Els socialistes catalans van guanyar les eleccions legislatives del 2008 amb el 45% dels vots, un resultat estratosf¨¨ric, per¨° despr¨¦s van perdre les del 2010 davant de CiU; les del 2015 i el 2016 davant d'En Com¨²-Podem i les dues celebrades el 2019 davant d'ERC. Durant aquest mateix per¨ªode, el PSC ha perdut el lideratge als ajuntaments de Barcelona, Lleida i Tarragona, entre molts altres. La seva caiguda davant de Ciutadans a les auton¨°miques del 2017 era tamb¨¦ fruit d'aquest declivi general del qual ara vol sortir amb aquesta forta aposta.

La decisi¨® del PSC t¨¦ l'inter¨¨s afegit que pot millorar la correlaci¨® de forces de l'esquerra respecte a unes dretes que apareixen com a irreconciliables, amb el tripartit del nacionalisme espanyolista format per Ciutadans, el PP i Vox, d'una banda, i una dreta catalana nacionalista summament dividida entre les diverses marques que es disputen els vots de l'extinta CiU, de l'altra.

Tret que la covid-19 serveixi per ajornar uns mesos unes eleccions a les quals la dreta catalana t¨¦ p¨¤nic, les urnes diran al febrer si la febre ha baixat prou a Catalunya perqu¨¨ sigui l'hora dels moderats, en aquest cas, els de l'esquerra.