L¡¯hort de Sarri¨¤ que cura les addiccions

¡°Estic veient una s¨¨rie de policies del Canad¨¤ i un ¨¦s alcoh¨°lic. En una festa, ¨¦s l'encarregat dels c¨°ctels, se li acaba el rom, va a la cuina, agafa una ampolla, la mira i adre?ant-s¡¯hi diu: ¡®Aquesta vegada no podr¨¤s amb mi¡¯. Jo vaig fer el mateix treballant com a cuiner i parlant-li a una ampolla de vi amb qu¨¨ estava fent un estofat¡±, recorda Rafael Rosillo. T¨¦ 60 anys. Ha treballat entre fogons bona part de la seva vida i viu al benestant barri de Sarri¨¤, a Barcelona. A m¨¦s, ¨¦s alcoh¨°lic. Es reuneix tres dies per setmana amb uns quants ve?ns ¡ªsobretot ve?nes¡ª per, entre tots, intentar sortir del pou de les addiccions que han anat col¡¤leccionant. Molts no ¨¦s la primera vegada que fan ter¨¤pia, per¨° ara, cuidant un hort, encarrilen el cam¨ª que se¡¯ls va tor?ar fa anys.

Rosillo es reuneix els dilluns, dimecres i divendres amb usuaris del Centre d¡¯Atenci¨® i Seguiment (CAS) a les drogodepend¨¨ncies de Sarri¨¤ per tenir cura de la petita plantaci¨® improvisada instal¡¤lada a la part posterior de l¡¯edifici.

La idea va sorgir de l¡¯Ag¨¨ncia de Salut P¨²blica de Barcelona (ASPB) juntament amb l¡¯ONG Associaci¨® Benestar i Desenvolupament. Totes dues entitats es van adonar que, en un entorn d¡¯alt nivell adquisitiu com Sarri¨¤, plantar i cuidar vegetals podria ajudar a deixar enrere un passat trencat per les addiccions. Els organitzadors han batejat aquest projecte com a F¨¨nix, igual que l'au mitol¨°gica capa? de ressorgir de les seves cendres. L¡¯ASPB disposa de 15 CAS distribu?ts per tota la ciutat, on atenen des de persones que volen deixar de consumir fins a les que ho volen continuar fent, per¨° amb un programa supervisat de reducci¨® de danys (¨¦s el cas del consum supervisat o el lliurament de xeringues). No ¨¦s el mateix perfil el de l¡¯usuari del Raval que el de Sarri¨¤. I per aix¨° l¡¯hort urb¨¤ no ha de funcionar necess¨¤riament a tots els punts de la ciutat.

Karen Nadal ¨¦s la coordinadora del CAS Sarri¨¤: ¡°A Barcelona, l¡¯alcohol ¨¦s l'addicci¨® per la qual m¨¦s usuaris comencen un tractament (el 42% dels homes i el 50% de les dones). En segon lloc, hi ha el consum de coca?na (representa l¡¯inici de tractament del 20% dels homes i el 14% de les dones) i despr¨¦s vindrien altres drogues, com el c¨¤nnabis, les benzodiazepines o els opiacis¡±. Nadal ¨¦s conscient que les dones addictes a subst¨¤ncies experimenten un ¡°m¨¦s estigma¡± i aix¨° fa que tardin m¨¦s a demanar ajuda. De la uni¨® de totes aquestes variables sorgeix el projecte de construir un hort a la part posterior de l¡¯edifici del CAS de Sarri¨¤. ¡°L¡¯¨²nic requisit que imposem ¨¦s que l¡¯usuari no vingui sota els efectes de les subst¨¤ncies en el moment de fer el taller. Aix¨° no vol dir que no hi hagi recaigudes, que tractar¨¤ el mateix terapeuta¡±, defensa la coordinadora.

A Sarri¨¤, la covid ha afectat tamb¨¦ els ve?ns addictes. ¡°Al principi del confinament, els usuaris trucaven per tel¨¨fon i deien que estaven perfectament i que el confinament els havia anat molt b¨¦ per deixar de consumir. Despr¨¦s vam comprovar que hi havia recaigudes enormes i que no podien suportar sols aquesta situaci¨®¡±, adverteix Nadal.

A les 9.00 del mat¨ª comen?a la feina a l¡¯hort. Els usuaris/pacients tenen entre 40 i 55 anys i s¨®n, majorit¨¤riament, dones. El coordinador del projecte F¨¨nix ¨¦s Edgar Pe?as, una enciclop¨¨dia humana del m¨®n agr¨ªcola. ¡°Aqu¨ª el que aconseguim ¨¦s, sobretot, un benefici f¨ªsic dels usuaris i aix¨° fa que augmenti la seva autoestima. Cal tenir en compte que la majoria en la seva vida no tenen una estructura normalitzada i gr¨¤cies a aquest tipus de ter¨¤pies aconsegueixen certa normalitat¡±, mant¨¦ Pe?as. A l¡¯hort que ha dissenyat planten p¨¨sols, faves, cols, flors comestibles... ¨¦s un veritable refugi de biodiversitat amb qu¨¨ aconsegueixen, a banda de fruits, ¡°refor?ar els consells terap¨¨utics i que els usuaris hi participin activament i es relacionin socialment entre ells¡±.

Cristianne Mu?oz ¨¦s andorrana i t¨¦ 52 anys. Treballava en un centre d'est¨¨tica fins que la covid va arrasar-ho tot. ¡°Vaig ser jo sola la que vaig acabar demanant ajuda. Primer vaig voler deixar l¡¯alcohol jo sola per¨° al final vaig haver de rec¨®rrer a professionals. A l¡¯hort tinc el temps ocupat i aix¨° ¨¦s el m¨¦s important: tenir el cap ocupat¡±.

Rafael Rosillo ¨¦s dels veterans. Va arribar al CAS Sarri¨¤ ara fa ¡°tres anys i nou mesos¡±. Era la tercera vegada que intentava deixar l¡¯alcohol. Ho havia aconseguit les mateixes vegades, per¨° nom¨¦s havia arribat als sis o set mesos d¡¯abstin¨¨ncia. ¡°Les altres vegades sempre pensava quan podria beure. Ara s¨¦ que no puc beure, si em prenc una copa me¡¯n vaig a fer punyetes¡±, admet. Rosillo sempre ha treballat de cuiner i des del mar? passat est¨¤ en un ERTO. ¡°A les cuines corre molt d'alcohol i molta coca?na. ?s una feina molt estressant. Jo a la coca?na vaig saber posar-hi fre, per¨° a l'alcohol no¡±, es lamenta. Rosillo admet que tot ha anat millor des que, en lloc de beure, es dedica a plantar i treballar a l¡¯hort: ¡°Fa tres anys m¡¯havia deixat la meva parella, havia perdut la feina i la meva germana m¡¯havia fet fora de casa. Em movia per impulsos i sense pensar si podia fer mal als altres o a mi mateix. Tot m¡¯importava un rave. Ara he apr¨¨s a frenar¡±.

La covid dispara el consum als domicilis

L¡¯Ag¨¨ncia de Salut P¨²blica de Barcelona (ASPB) admet que, des del comen?ament de la pand¨¨mia el mar? passat, hi ha hagut una disminuci¨® en el consum de drogues dins els que anomenen els ¡°contextos recreatius¡±. Tot i aix¨ª, els t¨¨cnics de l¡¯ASPB han constatat que ha augmentat el consum d¡¯alcohol, c¨¤nnabis i benzodiazepines a casa. Al principi de la pand¨¨mia, els ¡°contextos m¨¦s vulnerables¡± es van veure afectats per l¡¯impacte que la covid va tenir en el mercat il¡¤legal. Per¨°, transcorreguts els mesos, els t¨¨cnics de l¡¯ag¨¨ncia mantenen que la disponibilitat que tenen els usuaris de les drogues ha arribat al mateix nivell que hi havia els mesos previs que es declar¨¦s l¡¯estat d¡¯alarma. Als 15 CAS de Barcelona van arrencar, el 2019, 4.534 tractaments (3.342 d¡¯homes i 1.192 de dones) i per consum d¡¯alcohol en van ser 2.019 (1.413 homes i 606 dones).