Les aig¨¹es mortes del riu Bes¨°s

¡°L¡¯aigua ja est¨¤ en bon estat. Per¨° no n¡¯hi ha prou. On es va produir l¡¯abocament, la densitat de peixos continua al 30%. Igual que un edifici en flames, un cop recuperada l¡¯estructura, ara toca millorar el que hi ha a dins: les algues, els invertebrats, els racons perqu¨¨ els peixos s'hi refugi?n... Dir quan tornar¨¤ a la situaci¨® anterior ¨¦s incert. Ho dir¨¤ el temps¡±.

Dolors Vinyoles ¨¦s doctora en Biologia de la Universitat de Barcelona (UB) i membre de l¡¯equip encarregat d¡¯analitzar l¡¯impacte sobre la poblaci¨® de peixos del greu abocament al riu Bes¨°s, produ?t el desembre del 2019 despr¨¦s de l¡¯incendi a la planta de reciclatge Ditecsa a Montorn¨¨s del Vall¨¨s (Vall¨¨s Oriental). L¡¯experta creu que encara es tardar¨¤ temps a recuperar la fauna perduda. ¡°La pudor de dissolvent va durar dies...", recorda la bi¨°loga en el primer aniversari.

M¨¦s d'un any despr¨¦s de la cat¨¤strofe mediambiental, Vinyoles explica que si b¨¦ els animals ja han deixat de morir a la llera, el problema ¨¦s que ara hi vulguin tornar a viure. En concret, que ho facin en el tram de 18 quil¨°metres afectat, situat entre Montorn¨¨s i la desembocadura, a Sant Adri¨¤ de Bes¨°s.

El dia de l'accident, alguns contaminants van superar m¨¦s de deu vegades les concentracions permeses, van morir centenars de peixos i durant uns dies es va notar una pudor molt forta. Va ser un flashback del passat i va suposar un cop dur a la progressiva recuperaci¨® dels ¨²ltims anys d¡¯un riu que als anys setanta i vuitanta es va guanyar el sobrenom de ¡°claveguera a cel obert¡± i va ser considerat un dels m¨¦s contaminats d¡¯Europa. Era l¡¯¨¨poca en qu¨¨ la bi¨°loga Bego?a Bellete solia preguntar-se cada dia cam¨ª de l¡¯escola ¡°a veure de quin color passa avui el riu¡±.

El Departament d¡¯Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentaci¨® va concloure el febrer passat que els peixos del riu es recuperarien de l¡¯¨²ltim abocament ¡°en dos o tres anys¡±. Malgrat tot, els bi¨°legs prefereixen, valgui l'expressi¨®, no acabar de mullar-se. ¡°?s millor no aventurar-se a dir dates exactes¡±, diu Vinyoles.

Sis mesos despr¨¦s, les an¨¤lisis fetes al juny evidencien la desaparici¨® de t¨°xics a tot el tram, tret d¡¯una zona d¡¯aig¨¹es subterr¨¤nies situada a uns 300 metres d¡¯on es va produir l'accident. Aquest focus t¨°xic est¨¤ sent delimitat i tractat per la planta qu¨ªmica, segons l¡¯ACA.

Noves esp¨¨cies

L¡¯¨²ltima an¨¤lisi sobre la fauna, feta al juny per l'equip de la UB, revela que a la zona zero on es va produir l¡¯abocament, al municipi de Montorn¨¨s, la poblaci¨® del llopet de riu (Cobitis paludica), el peix m¨¦s com¨² del riu, en comptes de millorar fins i tot ha empitjorat. Des que se'n va fer el primer mostreig una setmana despr¨¦s de la cat¨¤strofe, la seva poblaci¨® ha baixat de 300 exemplars per hect¨¤rea. La bona not¨ªcia ¨¦s que s¡¯hi han tornat a detectar altres peixos (encara que escassos) com el barb de muntanya (Barbus meriodionalis), la bagra catalana (Squalius laietanus) i la carpa (Cyprinus carpio). La famosa anguila (Anguilla anguilla), tanmateix, continua sense apar¨¨ixer en aquest tram. Pel que fa a les aus, l¡¯impacte no va ser tan devastador, segons Xavier Larroy, bi¨°leg que col¡¤labora amb el Consorci del Bes¨°s.

La situaci¨® no canvia gaire cent metres sobre la zona exacta on es va produir l¡¯incendi t¨°xic, a la conflu¨¨ncia dels rius Congost i Mogent. Aqu¨ª, la poblaci¨® de llopet de riu ha passat de 800 per hect¨¤rea una setmana despr¨¦s de l'accident a nom¨¦s 200 sis mesos despr¨¦s. El nombre de bagra catalana, tanmateix, s¨ª que ha millorat i la seva poblaci¨® ha passat de 200 a gaireb¨¦ 400 exemplars per hect¨¤rea. ¡°S¡¯ha de tenir en compte que el temporal Gl¨°ria (entre el 20 i el 23 de gener del 2020) tamb¨¦ va tenir greus conseq¨¹¨¨ncies per al medi¡±, recorda Vinyoles. L¡¯ACA s¡¯ha comprom¨¨s a fer controls de fauna durant almenys els pr¨°xims dos anys.