Els secrets de Quint¨¤
El llibre 'El fill del xofer' desactiva el mite de ¡°l¡¯oasi catal¨¤¡± durant l¡¯¨¨poca pujolista, aquell suposat id¨ªl¡¤lic pa¨ªs on tot estava clar i no passava mai res fins que alguns van tirar una pedra al llac i totes les aig¨¹es van comen?ar a remoure¡¯s
El best-seller actual a Barcelona no ¨¦s una novel¡¤la sin¨® un llibre centrat en un periodista amb la societat i la pol¨ªtica catalana dels anys vuitanta com a trama de fons. L¡¯habilitat narrativa i els coneixements de Jordi Amat, un jove escriptor i investigador que era un nen en aquella ¨¨poca, ho han fet possible.
El fill del xofer, aix¨ª es diu el llibre, se centra en un aut¨¨ntic psic¨°pata, Alfons Quint¨¤, que actuava sense cap m¨¤scara, no podia enganyar ning¨² sobre la seva patol¨°gica personalitat. A primera vista ja es veia que tenia algun grau del que abans anomen¨¤vem bogeria. I, malgrat tot, durant aquells anys sempre va aconseguir el que pretenia, dipositaven la seva confian?a en ell persones del m¨¦s alt rang pol¨ªtic, econ¨°mic i period¨ªstic. Tot plegat es comprova si s'examina el seu curr¨ªculum en aquella ¨¨poca, entre el 1976 i el 1991: primer delegat d¡¯El Pa¨ªs a Catalunya, primer director general de TV3, primer director d¡¯El Observador, diari impulsat per sectors afins a Jordi Pujol tot i que escrit en castell¨¤ i que pretenia substituir La Vanguardia com a diari de refer¨¨ncia a Catalunya.
Recordo la primera vegada que el vaig veure a la Facultat de Dret de Pedralbes. Sovint, a ¨²ltima hora de la tarda, solia acompanyar en cotxe el meu amic i col¡¤lega, el professor Isidre Molas a la seva casa del carrer Gelabert, al barri de les Corts. Per la zona del vest¨ªbul, quan an¨¤vem cap al p¨¤rquing, corr¨ªem el risc de topar amb un estrany i atrabiliari personatge que s¡¯abraonava sobre Molas i li etzibava incansablement un torrent de paraules durant 10, 15 o 20 minuts.
Jo em quedava a una banda, esperant que acabessin la conversa, que, en realitat, era un mon¨°leg: l¡¯estrany personatge no parava de parlar a una gran velocitat. Molas, de tant en tant, es treia la pipa de la boca per interrompre¡¯l amb alguna opini¨® o pregunta per¨° resultava in¨²til: el torrent seguia incessant, era impossible aturar-lo i acompanyava les paraules amb continus gestos orangut¨¤nics, com si volgu¨¦s acorralar Molas, que dissimuladament retrocedia davant d¡¯aquell assetjament i verborrea. El primer dia que va tenir lloc aquesta escena, ja alliberat Molas d¡¯aquest interlocutor tan impertinent, li vaig preguntar qui era: ¡°?s Quint¨¤¡±, em va respondre breument, i va afegir ¡°¨¦s un boig¡±. Llavors, estic parlant de l¡¯any 1970 o 1971, no el coneixia ning¨², excepte Molas, ¨¦s clar, que ja coneixia tothom i tothom el coneixia a ell.
Doncs b¨¦, com va ser possible que aquest personatge visiblement estrafolari i desequilibrat ocup¨¦s c¨¤rrecs tan importants en el periodisme catal¨¤ sense haver demostrat abans la seva v¨¤lua com a professional? Aquesta ¨¦s la pregunta que planteja el llibre. Jordi Amat, en una indagaci¨® apassionant, aporta indicis per¨° no troba proves definitives, nom¨¦s insinua hip¨°tesis. En totes hi apareix el xantatge, una arma que aquest personatge mostra en una esfere?dora carta que amb tot just 16 anys adre?a a Josep Pla, un dels acompanyants habituals del seu pare en els seus viatges per carretera ¨Cper aix¨° Amat el bateja com el ¡°xofer¡±, encara que no ho fos¨C i que l¡¯autor tingui l¡¯encert de reproduir ¨ªntegrament. En la missiva a Pla i a altres, entre els quals Vicens Vives, els amena?a amb dures paraules amb denunciar-los a la brigada politicosocial, concretament al comissari Creix, si no pressiona el seu pare, el ¡°xofer¡±, perqu¨¨ obtingui el passaport i el carnet de conduir. La ra¨® que addueix per proferir aquesta amena?a ¨¦s, simplement, ¡°perqu¨¨ no tinc m¨¦s remei¡±.
A quants va fer xantatge per aquest mateix motiu, perqu¨¨ no tenia ¡°m¨¦s remei¡±? A qui m¨¦s va amena?ar de denunciar si no accedien als seus desitjos? Una q¨¹esti¨® fonamental no aclarida: qu¨¨ sabia de les activitats de Jordi Pujol a Banca Catalana per mobilitzar pol¨ªtics i empresaris molt influents de Madrid amb l¡¯objectiu que no es publiquessin una s¨¨rie d¡¯articles sobre el tema a El Pa¨ªs? Per qu¨¨ va ser designat per a un c¨¤rrec tan rellevant i de tanta confian?a pol¨ªtica com el primer director de TV3? Per qu¨¨ despr¨¦s va ser designat director d¡¯El Observador?
Aquest apassionant llibre desactiva el mite de ¡°l¡¯oasi catal¨¤¡± durant l¡¯¨¨poca pujolista, aquell suposat id¨ªl¡¤lic pa¨ªs on tot estava clar i no passava mai res fins que alguns van tirar una pedra al llac i totes les aig¨¹es van comen?ar a remoure¡¯s. Quants secrets es va endur Quint¨¤ a la tomba?
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.