Miscel¡¤l¨¤nia art¨ªstica

Aquest any funest que hem deixat enrere no ha estat malament pel que fa a les exposicions, el que ha passat ¨¦s que les mostres ¨Ccom a tot el m¨®n i a causa de la pand¨¨mia¨C s¡¯han allargat molt. L¡¯anomenada atonia de la vida art¨ªstica barcelonina tindria m¨¦s a veure, de fet, amb la falta de suport institucional, tant de la Generalitat com de l¡¯Ajuntament i del Ministeri de Cultura del Govern central. Que una instituci¨® como la Fundaci¨® Mir¨® ¨Csens dubte, el millor pintor catal¨¤ de les avantguardes del segle XX¨C hagi hagut de demanar desesperadament ajuda ¨¦s m¨¦s que preocupant: per sort el mecenes Antoni Vilacasas va respondre amb un mili¨® d¡¯euros i finalment la Generalitat i l¡¯Ajuntament hi han contribu?t amb 850.000 euros i 500.000 euros, respectivament. La Fundaci¨® T¨¤pies, per la seva banda, est¨¤ en una situaci¨® de pen¨²ria similar i encara sense director.

Per¨° una bona not¨ªcia ¨¦s que el Premi Ciutat de Barcelona s¡¯ha convertit en 255 beques, de les quals 155 s¨®n per a ajudes a la creaci¨®. Tamb¨¦ l¡¯Ajuntament ha decidit dedicar una partida pressupost¨¤ria a comprar obres en galeries que seran destinades al Macba. El m¨¦s important seria que aquestes ajudes no fossin circumstancials ¨Cper la situaci¨® creada per la pand¨¨mia¨C, sin¨® una cosa habitual.

Al Macba vam poder veure l¡¯excel¡¤lent retrospectiva Takis i sobretot l¡¯obra de l¡¯artista conceptual Fina Miralles, una mostra encara oberta. Al Museu Picasso, ateses les circumst¨¤ncies de crisi econ¨°mica, van decidir dinamitzar la col¡¤lecci¨® (ara mateix s'hi pot veure Picasso. Els quaderns) i fer petites mostres exquisides, com ho va ser Jamais, sobre un objecte de l¡¯artista surrealista ?scar Dom¨ªnguez. Tecla Sala va oferir una magn¨ªfica monogr¨¤fica d¡¯?ngels Rib¨¦. La Virreina va ser un dels centres amb m¨¦s bona programaci¨®, de la qual destacar¨ªem l¡¯exposici¨® de Daniela Ortiz, la de Daniel G. And¨²jar, la de Manolo Laguillo i la d¡¯Helios G¨®mez, aquestes dues ¨²ltimes encara visitables. I la Fundaci¨® Mir¨® va mostrar Art sonor, igualment interessant. Per¨° sobretot han estat algunes galeries les que han ofert bones exposicions i cal destacar les dedicades a les avantguardes hist¨°riques. Mayoral ens va captivar amb Z¨®bel-Chillida i ara amb Jos¨¦ Guerrero, tots grans representants de l¡¯abstracci¨® de la postguerra a Espanya. Artur i M¨®nica Ramon es van traslladar a una magn¨ªfica nova seu i van alternar mobiliari i obra cl¨¤ssica amb autors contemporanis (Piranesi-Humberto Rivas). I Marc Dom¨¨nech va exposar Jaume Sans, un dels integrants del grup Logicofobista, de qui sempre es veien nom¨¦s quatre o cinc obres. Ara hi ha una exposici¨® inoblidable, que es prolonga, dedicada a les obres de fusta de Mois¨¨s Vill¨¨lia. Tamb¨¦ molt poc exhibides, les va fer durant tota la seva vida, i en totes les seves etapes s¨®n excel¡¤lents, des de les org¨¤niques dels anys cinquanta, que evoquen onades o ocells, o l¡¯espectacular Muntatges del 1964, els personatges que semblen t¨°tems dels anys setanta, fins a la gran Sense t¨ªtol del 1980, amb un ins¨°lit cromatisme vermell i verd. Pel que fa a les fundacions, la Vilacasas va tenir una idea excel¡¤lent: mostrar l¡¯obra de l¡¯escultor ?ngel Ferrant al costat d¡¯obres dels seus contemporanis i explicant la seva amistat amb el col¡¤leccionista Xavier Vidal de Llobatera. La galeria A34 va fer un homenatge a la revista D¡¯Ac¨ª i d¡¯All¨¤ amb obres de Gargallo, Mir¨®, Picasso, per¨° tamb¨¦ de Frederic Amat o Ramiro Saus i documentaci¨® sobre l¡¯amistat entre Paco Reb¨¦s, La Chunga i Joan Mir¨®.

Hi ha un fenomen interessant en l¡¯art contemporani a Barcelona: l¡¯aparici¨® de noves galeries i la pres¨¨ncia de moltes d¡¯elles a l¡¯Hospitalet de Llobregat, on els espais industrials tenen lloguers m¨¦s baixos que a Barcelona. A les ja existents a Barcelona com Joan Prats, ?ngels, ADN, Senda o Projectes SD s¡¯hi ha afegit Bombon Projects, dirigida per Bernat Daviu i Joana Rod¨¤, que ara mateix mostren una col¡¤lectiva amb obres de Richard Hamilton, Meret Oppenheim o Joseph Kosuth reunides en una caixa per l¡¯artista William Copley. A l¡¯Hospitalet conviuen la galeria Ana Mas, la galeria Et Hall, la galeria Alegr¨ªa (que des de Madrid s¡¯ha traslladat a Barcelona) i la Nogueras Blanchard. Aix¨° fa que quan un s'hi despla?a pugui veure diverses exposicions a la vegada, com abans passava amb el carrer Consell de Cent.

I encara, per acabar, un altre fenomen interessant: la cont¨ªnua emerg¨¨ncia de joves dones artistes, com Patricia Dauder, N¨²ria G¨¹ell, L¨²a Coderch, Teresa Solar, Blanca Casas Brullet, Julia Sp¨ªnola o Mercedes Mangran¨¦, fa pensar que la paritat ja est¨¤ molt m¨¦s a prop. S¨®n bones, exposen i tant de bo rebin la mateixa atenci¨® i ¨¨xit comercial que els seus col¡¤legues. Tot i que l¡¯art contemporani, ai!, es mereixeria m¨¦s suport tamb¨¦ en la premsa escrita.