Cavalcant el perill

L¡¯any estrany s¡¯ha esva?t i transformat en un altre igual d¡¯estrany. El nou any rar ha nascut com un beb¨¨ de progenitors desconeguts i no sembla que la seva fam¨ªlia, que ¨¦s mundial, ni m¨¦s ni menys, se¡¯n vulgui fer c¨¤rrec. Sol passar m¨¦s del que volem creure, per¨° en aquest cas els plors del beb¨¨ universal arriben sense dificultat a la grand¨ªssima majoria dels seus, ?qu¨¨?, parents, ve?ns, conciutadans, no se sap ben b¨¦ qu¨¨ som ni qui. Beb¨¨ abandonat a la seva sort, l¡¯amic 2021 fa uns dies que embolica la troca cavalcant el perill. Rient rient va n¨¦ixer d¡¯un part gegant¨ª, ja fos en aquesta intemp¨¨rie entre camp i ciutat que ¨¦s Llinars del Vall¨¨s o a la Rennes de la dol?a Fran?a on cada dia se su?cida un agricultor. Aix¨ª va comen?ar a caminar el nen any, amb una festa il¡¤legal de 1.000 persones durant quaranta hores al Vall¨¨s que els organitzadors pensaven allargar fins dilluns 4 i una altra de 2.500 festaires a Rennes que va durar dues nits. I tant que s¨ª, criatura! Visca el present comprimit.

No he estat mai en una macrofesta i no cal que m¡¯hi busqueu, per m¨¦s desesperada que estigui i ho puc estar bastant. Perqu¨¨, la veritat, aquests parts col¡¤lectius a cavall del perill sonen a desesperaci¨®, no soc l¡¯¨²nica que ho pensa i ho escriu aquests dies. S¨®n de molta barra, s¨ª, per¨° ¨¦s que l¡¯arrog¨¤ncia davant del perill ¨¦s part de l¡¯acci¨® desesperada. L¡¯any que vivim perillosament, quantes vegades no s¡¯ha utilitzat en va el t¨ªtol d¡¯aquesta pel¡¤l¨ªcula de 1982. Doncs mira, ja n¡¯hem passat un i n¡¯estem iniciant un altre. No anir¨¦ mai a una cosa aix¨ª perqu¨¨ soc una fleuma que no tolera el soroll, aix¨° per comen?ar. Una vegada, per escriure sobre la macrodiscoteca Florida de Fraga vaig haver de fer un sacrifici monumental pel tal de parlar del que veus, no del que t¡¯expliquen. Sort que m¡¯hi va acompanyar un amic, perqu¨¨ sola no hauria pogut ni fer dues passes. I a sobre va arribar la b¨°fia per una batuda de drogues. Tot molt educat, en realitat, gr¨¤cies al propietari, el senyor Joan Arnau, de grata mem¨°ria per a tanta gent. Per¨° aix¨° ¨¦s una pand¨¨mia, i les drogues que no s¨®n el virus (¨¦s un dir) carburo que devien importar ben poc a Llinars quan (per fi) hi van arribar els Mossos. O a Rennes, on hi havia 1¡¯5 vegades m¨¦s gent. No, no m¡¯hi trobareu mai. No suporto el soroll ni puc estar amb tanta gent junta, ni quan de jove anava a concerts multitudinaris, que disfrutava donant voltes pel recinte. En fi, que no.

Com que no vaig ser a Llinars (ni a Rennes) no puc dir res sobre la q¨¹esti¨®, que ho expliqui qui hi hagi estat, no pel que en digui la policia. Ni idea, que ho expliqui l¡¯actor que va fer de professor Merl¨ª a la tele i que de filosofia i dels joves alguna cosa se li deu haver empeltat. Cavalcant el perill.

Que ho expliqui el periodisme, ¨¦s clar. Els il¡¤legals, eren tots tan joves com sortien a les fotos i v¨ªdeos? I, si ho s¨®n, qu¨¨ en diu, d¡¯ells, d¡¯elles? Potser val la pena centrar-nos en aix¨°. L¡¯any que vam viure perillosament ha estigmatitzat els joves i en termes generals se¡¯ls considera una poblaci¨® irresponsable i insolid¨¤ria. Per¨° el seu panorama global ¨¦s aquest altre: viuen en el present i prou, i no nom¨¦s perqu¨¨ s¨®n joves. L¡¯estructura social, el model productiu i les formes col¡¤lectives d¡¯organitzaci¨® han redu?t el seu espai vital a la m¨ªnima expressi¨®, i resulta aix¨ª que des de fa dues o tres generacions no tenen vincle amb el passat. Res no els connecta amb el passat ni tampoc no disposen d¡¯un discurs (el relat, ai) que els doni projecci¨® de futur. ?s el que expliquen estudiosos de la geografia humana i historiadors. Per tant, a viure perillosament. Aquesta idea tan gastada prov¨¦, v¨¦s per on, del poeta i pamfletista Marinetti i els artistes del futurisme de l¡¯era mussoliniana, per a qui la guerra era higi¨¨nica. Per¨°, insisteixo, no sabem qui s¨®n ni quina edat tenen, nom¨¦s tenim dues dades dels organitzadors de la festa de Llinars, una holandesa de 29 i un tarragon¨ª de 22.

No nom¨¦s els joves. Cavalcant el perill del nen any, beb¨¨ pand¨¨mic universal, va un munt de gent amb m¨¦s responsabilitats que els organitzadors de raves. Que ning¨² no els parli sobre com afrontar millor el desastre ni la fase en qu¨¨ estem, ni la vacunaci¨®, ni les urg¨¨ncies del col¡¤lectiu sanitari. Els que organitzen raves ho fan millor. Els de Llinars i Rennes poden vantar-se de no ser aturats durant quaranta hores o dues nits despr¨¦s.

Merc¨¨ Ibarz ¨¦s escriptora i cr¨ªtica cultural.