Com eliminar una llengua

A deshora m¡¯he pogut mirar el documental Catalunya Nord. La llengua enyorada; aix¨° de poder veure els programes quan et va b¨¦ et fa ser displicent amb els horaris d¡¯emissi¨®, no com abans, que no et podies saltar la programaci¨® si no et volies perdre alguna cosa. Coprodu?t per TV3, el documental s¡¯estalvia la feina de guionitzaci¨® pr¨¨via i la veu d¡¯un narrador omniscient per alternar les entrevistes als protagonistes ¡ªparlants de catal¨¤ septentrional, tots d¡¯una certa edat¡ª amb imatges de paisatges a vol d¡¯ocell. A trav¨¦s, doncs, dels mateixos parlants, es desgrana el relat de la hist¨°ria de la llengua en terres nord-catalanes sobretot des de principis del segle XX.

El t¨ªtol del documental i un bon nombre de comentaris a les xarxes permeten encarar-s¡¯hi amb una bona dosi de pessimisme i, sobretot, amb la previsi¨® de trobar-hi un bon precedent del que ens pot passar als catalans del sud: la progressiva substituci¨® de la llengua i l¡¯auguri que, d¡¯aqu¨ª uns anys ¡ªvint, trenta, cinquanta a tot estirar¡ª tamb¨¦ ser¨¤ nom¨¦s la gent gran aquells que en aquesta banda dels Pirineus parlaran en catal¨¤. Caurem per¨° en un error si pretenem establir paral¡¤lelismes entre tots dos territoris, i per tant hauran de ser diferents les estrat¨¨gies per fer front al que, aqu¨ª i all¨¤, sembla inevitable.

Els testimonis recollits a La llengua enyorada arrenquen de la mem¨°ria de la llengua de pares i avis. Ja aleshores dues circumst¨¤ncies van castigar la llengua: d¡¯una banda, l¡¯extensi¨® de l¡¯ensenyament obligatori i gratu?t en franc¨¨s, amb l¡¯encarnaci¨® de la repressi¨® ling¨¹¨ªstica en el mestre mateix, que tant podia aplicar el c¨¤stig f¨ªsic ¡ªuna dels testimonis relata com li van trencar el nas als cinc anys per parlar catal¨¤¡ª com fer all¨° de fer passar una penyora entre els alumnes que parlaven catal¨¤, cosa que els convertia a ells en els primers repressors. I de l¡¯altra, la Primera Guerra Mundial, que va fer que molts joves d¡¯arreu de Fran?a que no sabien franc¨¨s acabessin aprenent aquesta llengua. Aqu¨ª baix, per un costat, l¡¯escola no es va estendre amb la mateixa fortalesa ni va ser sempre monoling¨¹e en castell¨¤ ¡ªamb la Mancomunitat i la Rep¨²blica, per exemple¡ª, i per l¡¯altre no vam haver de passar la Gran Guerra.

Per¨° va ser despr¨¦s de la Segona Guerra Mundial que es va produir la plena substituci¨®. Tota una generaci¨® de francesos va decidir abandonar les lleng¨¹es regionals ¡ªels entrevistats, de fet, pertanyen a aquesta generaci¨®, i sembla recar-los¡ª per la voluntat expressa d¡¯esdevenir ben francesos despr¨¦s d¡¯haver guanyat una guerra per¨° amb la vergonya d¡¯haver estat col¡¤laboratius amb l¡¯enemic, i es va passar massivament a l¡¯¨²s del franc¨¨s amb els fills; com diu un dels testimonis, el pacte republic¨¤ deia que si volies ser franc¨¨s havies de deixar de parlar catal¨¤. Aqu¨ª possiblement va passar el contrari: la nostra guerra, malgrat la radical transformaci¨® de l¡¯escola i l¡¯aplicaci¨® de c¨¤stigs per parlar en catal¨¤, no va comportar la voluntat de ser m¨¦s espanyol que ning¨² i potser l¡¯assumpci¨® de la condici¨® de ven?uts va apuntalar la determinaci¨® de no ser assimilats. A Catalunya no es va deixar mai de parlar catal¨¤ als fills.

Un dels testimoni apunta un dels motius de la substituci¨®: les modes, que sovint s¨®n una combinaci¨® de pol¨ªtiques governamentals i tend¨¨ncies del mercat. ?s aquest, potser, el punt de contacte amb la situaci¨® nostra actual. Els temps han canviat i la repressi¨® inclement sobre la llengua s¡¯ha dilu?t, per¨° la pressi¨® de les lleng¨¹es grans a trav¨¦s del privilegi, els discursos desdenyosos de la difer¨¨ncia com quelcom excloent, radical o supremacista, i els usos actuals a les xarxes socials, l¡¯audiovisual, etc., han convertit el catal¨¤ en una llengua access¨°ria, prescindible, i si res no canvia la tend¨¨ncia, seran els adolescents d¡¯avui els que no transmetran la llengua d¡¯aqu¨ª vint anys i protagonitzaran un documental semblant d¡¯aqu¨ª cinquanta.

De fet, el documental sembla tot ell un ta¨¹t de luxe per a una llengua morta si no fos que ell mateix es rebel¡¤la i llan?a una petita espurna d¡¯esperan?a: castellers que parlen catal¨¤, demanda creixent per matricular els nens a la Bressola, la mainada que al final canta el Sol, solet. Encara els haurem de fer baixar per insuflar-nos una mica d¡¯optimisme.