Ni?o de Elche: ¡°La identitat ¨¦s un fet transitori¡±

Enfant terrible del flamenc, artista que tamb¨¦ fa rock i m¨²sica llatina o que s¡¯acosta al trap, escriptor a In Memoriam. Posesiones de un ex-flamenco, que a la seva disruptiva mirada al flamenc d¡¯Antolog¨ªa del cante flamenco heterodoxo agermana entre d¡¯altres Laboa, Guy Debord i Mairena, recupera ara en el seu darrer treball (nom¨¦s en vinil), Auto sacramental invisible. Una representaci¨®n sonora a partir de Val del Omar, la mem¨°ria del poc conegut fot¨°graf i director de cinema granad¨ª. M¨¦s enll¨¤ de l¡¯actualitat, Francisco Contreras Molina (Elx, 1985) ¨¦s un conversador nat, poli¨¨dric, pol¨¨mic i contradictori. Avui comen?a a gravar la m¨²sica del seu nou espectacle, que ignora com ser¨¤, per¨° que no es veur¨¤ en concert.

Pregunta. Sempre ha de trencar?

Resposta. Parlaria m¨¦s de despla?ar. Ho he apr¨¨s treballant en dansa contempor¨¤nia: ¨¦s treballar repensant les teves t¨¨cniques i eines, i aix¨° t¨¦ un resultat est¨¨tic. Hi ha connexions entre totes les feines i obres que faig.

P. D¡¯on parteix?

R. Del discurs. La resta ¨¦s pura est¨¨tica, formes. M¡¯interessa l¡¯est¨¨tica, per¨° l¡¯impuls ¨¦s un discurs pol¨ªtic, social, art¨ªstic en general. Els meus discos s¨®n conceptuals, necessito un marc conceptual per explicar-me.

P. Sempre partint de la m¨²sica popular.

R. M¨¦s que m¨²sica popular, d¡¯una actitud popular davant la m¨²sica, de la pr¨¤ctica de la m¨²sica. T¨¦ a veure amb el que se¡¯n diu apropiaci¨® cultural, remescla. T¨¦ a veure amb la no definici¨® de la disciplina, amb una relaci¨® amb el context, sense entrar en el nacionalisme o altres postures conservadores. M¡¯interessa com em relaciono amb una guitarra o com construeixo un espectacle.

P. La m¨²sica popular resulta accessible i la seva no sempre ho ¨¦s.

R. Vost¨¨ parteix del concepte pop de popular, i aix¨ª no soc sempre accessible. Per¨° hi ha m¨²siques populars complicades... Tot dep¨¨n de la cultura de cadasc¨². No tota la responsabilitat recau en mi, la m¨²sica es troba en un context sociopol¨ªtic que fa que la seva interpretaci¨® pugui ser o no m¨¦s f¨¤cil. John Cage ¨¦s un m¨²sic popular per a la gent experimental, per¨° t¨¨cnicament seria m¨¦s accessible que Bach o Beethoven.

P. Experimental vol dir alguna cosa, avui?

R. ?s una etiqueta est¨¨tica que m¡¯interessa des de l¡¯arrel de l¡¯experi¨¨ncia. Ens obre un territori que allibera a la pe?a en si, com ha demostrat l¡¯art contemporani. Fer sorollets no ¨¦s experimental, com no ho s¨®n la contempor¨¤nia ni la lliure improvisaci¨®, que ja estan molt codificades. M¡¯interessa el que John Cage proposava, que ¨¦s l¡¯experi¨¨ncia, la nova experi¨¨ncia que la m¨²sica proposa quan ¨¦s compartida, per¨° que ha de tenir uns codis de representaci¨® que ens permetin aquesta nova experi¨¨ncia. Genera noves situacions, com deien els situacionistes.

P. On s¨®n les arrels de la seva tradici¨®?

R. En molts llocs, joves la majoria, com la tradici¨® del flamenc, que es construeix als setanta; soc fill dels cantautors dels seixanta, vinc de la tradici¨® anarquista. Serien tres puntals. Soc tamb¨¦ fill d¡¯un tipus de performances, del rock, de la m¨²sica llatina, de la Generaci¨® del 27, de la tradici¨® musical europea, dels andalusos exiliats...

P. Com es construeix avui la identitat?

R. Fonamentalment, des d¡¯ideologies pol¨ªtiques conservadores que creuen en les nacionalitats, en idees herm¨¨tiques, com si no exist¨ªs internet. Hi ha un llibre fant¨¤stic de Fran?oise Julien, La identidad cultural no existe, en qu¨¨ parla d¡¯una identitat cultural molt variable que trenca amb el mite nacionalista. La identitat sempre ¨¦s canviant, no t¨¦ a veure amb tanques, ¨¦s transit¨°ria. Per aix¨° les arts, molt influenciades pels mites, s¨®n tan ¨²tils per donar forma a identitats est¨¤tiques. Encara hi ha aproximacions folkloristes a la m¨²sica que tenen a veure amb el tardofranquisme.

P. I quan la controv¨¨rsia ¨¦s mat¨¨ria d¡¯Estat amb Trump i D¨ªaz Ayuso, paga la pena abonar-la?

R. He abandonat la utopia de generar controv¨¨rsia amb la m¨²sica. Per¨° amb Fuerza Nueva [projecte amb Los Planetas] busc¨¤vem les contradiccions de les can?ons populars i dels seus significats ideol¨°gics. I ¨¦s clar, com que acabes parlant d¡¯identitats, sorgeix la controv¨¨rsia. Eren exercicis d¡¯humor per parlar de les nostres petites mis¨¨ries. No pens¨¤vem que l¡¯esquerra s¡¯enfadaria; fins i tot a la CUP es van empipar per una versi¨® d¡¯Els segadors, Canci¨®n para los obreros de la Seat, que musica un text de Guy Debord! La controv¨¨rsia demostra que tenim molt poc coneixement de la nostra hist¨°ria... El feixisme ¨¦s m¨¦s a prop d¡¯aquestes reaccions que de votar Vox, que tamb¨¦. Aquestes manifestacions identit¨¤ries s¨®n mot perilloses. Per una absurda nota d¡¯humor t¡¯insulten, som tan rucs que no arribem ni a poder ser feixistes. Per ser-ho de veritat cal llegir.

P. No ¨¦s optimista amb l¡¯esquerra, sembla.

R. L¡¯esquerra t¨¦ la tara de la seva superioritat moral constant, molt propera a la religi¨®. I reprodueix pol¨ªtiques pr¨°pies de la dreta, basades en moralitat, esl¨°gans i pancartes.

P. Li queden certeses?

R. Cada cop menys, perqu¨¨ vinc d¡¯un m¨®n ple de certeses: la coher¨¨ncia, la seguretat, la maduresa... Llegir George Steiner, Escohotado, Christian Boivin o Ram¨®n Andr¨¦s em mostren tot el contrari.

P. ?s creient?

R. Cada vegada m¨¦s. Un amic diu que tota pr¨¤ctica art¨ªstica est¨¤ relacionada amb D¨¦u.

P. Sobre el disc, per qu¨¨ Val del Omar?

R. Era un gran artista, poc conegut i molt obsessiu. Ja el vaig recuperar a Antolog¨ªa del cante flamenco heterodoxo i el museu Reina Sofia em va permetre una resid¨¨ncia per desenvolupar aquesta feina sobre la seva obra.

P. Nom¨¦s s¡¯edita en format de doble vinil.

R. Era perfecte pel tipus de so que busc¨¤vem; penjar-ho a la xarxa era faltar al respecte a qui ha pagat un doble vinil. Ho trobo de just¨ªcia.