Un m¨®n en una estrofa

Un sol llibre pot canviar de manera significativa les idees i l¡¯actitud del lector¡±, deia un informe de la CIA; d¡¯aqu¨ª la import¨¤ncia estrat¨¨gica de la cultura durant la Guerra Freda. El sistema comunista perseguia la literatura i la substitu?a per mera propaganda, mentre que la propaganda del m¨®n lliure recolzava, a vegades, en aut¨¨ntica literatura. Bor¨ªs Pasternak (1890-1960) ¨¦s conegut entre nosaltres sobretot per la novel¡¤la Doctor Jivago ¡ªd¡¯impossible publicaci¨® a l¡¯URSS i que va acabar sortint per primer cop a It¨¤lia el 1957¡ª i per la pel¡¤l¨ªcula que se¡¯n va fer el 1965, de gran ¨¨xit. Va ser un dels llibres decisius per entendre com era la vida a l¡¯altra banda del tel¨® d¡¯acer, tal com abans ho havien estat les mem¨°ries del desertor Victor Kravchenko (en castell¨¤: Yo eleg¨ª la libertad, 1946) o ho va ser m¨¦s tard Arxip¨¨lag Gulag(1973) d¡¯Aleksandr Soljenitsin.

Pasternak, abans i despr¨¦s de la seva gran obra, ¨¦s tamb¨¦ un destacat poeta. Al comen?ament va compartir els entusiasmes revolucionaris i l¡¯ebullici¨® creativa d¡¯aquells anys; no va ser sin¨® a mesura que s¡¯incrementa la persecuci¨® d¡¯intel¡¤lectuals i escriptors en temps de Stalin que es desenganya de la situaci¨® i es distancia del r¨¨gim fins al punt que es veu obligat a renunciar el premi Nobel el 1958. Es va desentendre aviat de les avantguardes; en una entrevista a The Paris Review publicada l¡¯any de la seva mort, va afirmar: ¡°Mai no he ent¨¨s aquests somnis d¡¯un idioma nou, d¡¯una forma d¡¯expressi¨® del tot original. A causa d¡¯aquest somni moltes de les obres dels anys vint, que no van ser m¨¦s que experimentaci¨® estil¨ªstica, han deixat d¡¯existir¡±.

La poesia no va deixar mai d¡¯interessar-li, per¨° ¡°la vida s¡¯havia tornat massa complicada¡± i li va acabar semblant ¡°insuficient per expressar la immensitat de la nostra experi¨¨ncia¡±. El seu pen¨²ltim recull de poemes els va atribuir a Jivago i els va afegir al final de la novel¡¤la.

L¡¯¨²ltim recull ¨¦s aquest Quan escampi, que no va poder apar¨¨ixer sin¨® p¨°stumament, el 1961. L¡¯expressi¨® de la intimitat i la celebraci¨® de la vida s¨®n els eixos principals de la seva l¨ªrica, i especialment d¡¯aquest llibre. Sorpr¨¨n que en aquells anys, enmig de tantes limitacions i prohibicions, Pasternak fos capa? de transmetre v¨ªvides i felices impressions dels boscos, la neu, les tempestes, el pas del temps, la gent, les feines del camp, i tamb¨¦ el seu propi entusiasme, com un element m¨¦s del paisatge, quan ¡°al trenc d¡¯una alba nova¡±, s¡¯al?a i ¡°proves d¡¯encabir-hi, en una estrofa, al damunt d¡¯un full, el m¨®n sencer¡±. No cont¨¦ pas el resum d¡¯una vida, per¨° potser s¨ª la s¨ªntesi d¡¯una manera d¡¯entendre-la. La q¨¹esti¨® pol¨ªtica nom¨¦s apareix una vegada, en un poema dedicat al Nobel que el govern li va impedir acceptar, malgrat que ¡°jo he fet que el m¨®n, sencer, plor¨¦s per la bellesa / del meu pa¨ªs natal¡±; ¨¦s un lament, i tot i aix¨ª ¨¦s optimista perqu¨¨ acaba confiant en la vict¨°ria de ¡°l¡¯esperit de la bondat¡±.

La traducci¨® d¡¯un poema nom¨¦s pot donar un p¨¤l¡¤lid reflex de l¡¯efecte que causa l¡¯original en un lector coneixedor de la llengua i prou avesat als recursos po¨¨tics. Una ullada al text de Pasternak ¨¦s suficient per veure que el grau de formalitzaci¨® ¨¦s elevat: quartets de versos rimats. S¡¯ha hagut de sacrificat la rima, per¨° el resultat est¨¤ escrit en vers, i aix¨° ¨¦s el m¨ªnim que es pot demanar: versos catalans ben fets. Deia Pasternak que ¡°la literatura ¨¦s l¡¯art de descobrir alguna cosa extraordin¨¤ria en la gent ordin¨¤ria i de dir amb paraules ordin¨¤ries alguna cosa extraordin¨¤ria¡±. I aix¨° ¨¦s el que es troba en aquest Quan escampi.