Mor Tom, un dels pares fundadors d¡¯¡®El Jueves¡¯

Encara que pugui semblar estrany tractant-se d'un dibuixant, signant un dia es va deixar el punt sobre la i i aix¨ª va acabar passant de ser Toni a convertir-se en Tom per a la hist¨°ria de l'humor gr¨¤fic. Amb aquest sobrenom s'ha conegut Antoni Roca art¨ªsticament, un dels membres fundadors el 1977 de la m¨ªtica El Jueves ¨Cjuntament amb Jose Lu¨ªs Martin i Romeu¨C, que ha mort a Barcelona als 67 anys, segons ha transcendit avui dilluns.

L'an¨¨cdota diu molt de la iconocl¨¤stia del personatge, nascut el 1953 al barri de Sants, a Barcelona, tan obsessionat i tossut amb aix¨° del llapis ja des de petit que la seva mare li va buscar ben aviat alguna feina que hi estigu¨¦s relacionada, de manera que va acabar amb 14 anys com a ajudant d'un altre cl¨¤ssic modern, Joan Rafart, RAF, i despr¨¦s va passar tamb¨¦ per un estudi de dibuixos animats. El futur Tom, no obstant aix¨°, ja acumulava un xocant bagatge biogr¨¤fic: nen gran ja quan va n¨¦ixer, als 12 anys el tractament d'una delicada pleuresia va fer que, desesperada, la seva mare el deix¨¦s en mans d'un remeier que va resultar ser un iogui catal¨¤ que el va introduir en la meditaci¨®; als 13 ja ajudava en una impremta on es confeccionaven multes de tr¨¤nsit, fent una feina on els seus antecessors s'hi havien deixat m¨¦s d'un dit, com demostraven uns dits exposats en formol, deia; i als 14, gr¨¤cies a un ve¨ª amb una notable biblioteca, ja era un gran devorador de ci¨¨ncia-ficci¨®, amb Asimov i Philip K. Dick com a autors fetitxe.

El c¨°ctel vital va culminar, accelerat, als 15, quan li va demanar al seu pare que li sign¨¦s un perm¨ªs de sortida d'Espanya que li va permetre aterrar a Par¨ªs poc despr¨¦s del Maig del 68 i, immediatament, a Londres. A m¨¦s de dies de vi i roses, d'aqu¨ª va absorbir, d'una banda, les maneres de fer de cap?aleres franceses com Hara-Kiri, Pilote i Charlie-Hebdo; i d'Anglaterra, les de l'humor i el know-how televisiu (i editorial) d'un grup llavors en auge: els Monty Phyton. ¡°Tota la meva vida he estat en contra de qualsevol tipus de poder, pol¨ªtic, econ¨°mic, eclesi¨¤stic, laboral¡­, qualsevol tipus de poder que em fos imposat. Potser per aix¨° soc anarquista des dels 15 anys¡±, deia fa pocs anys en evocar la seva joventut.

Novel¡¤la rosa i tocs psical¨ªptics

Amb aquest bagatge entrava el 1970 a la m¨ªtica Bruguera, com a entintador de les historietes de V¨¢zquez i Ib¨¢?ez i com a compaginador de Pulgarcito, mentre que al cap de poc conreava les seves pr¨°pies hist¨°ries al Patufet de la segona ¨¨poca i la revista Oriflama. Amb una precocitat vestida de texans i cabellera llarga per l'esquena, iconografia obligada per a qui se sentia hippie per¨° tenia carnet de l'anarquista CNT, va entrar com a codirector art¨ªstic de Mata Ratos, a la qual va ajudar a donar un to m¨¦s psical¨ªptic que pol¨ªtic, que va culminar el 1973 en la publicaci¨® del primer pit dibuixat en una publicaci¨® massiva des de la postguerra. La frontera amb la legalitat i la permissivitat li va comportar, amb els anys, ass¨ªdues visites als tribunals, especialment al fam¨®s TOP, on acudiria juntament amb col¡¤legues seus com Romeu, Perich, Maruja Torres i Manuel V¨¢zquez Montalb¨¢n, entre d'altres.

M¨¦s assidu a l'acudit que no pas a les historietes, sempre amb tra?os ¨¤gils i desenfadats, Tom (signatura que era una manera de diferenciar-se tamb¨¦ del seu col¡¤lega Toni Batllori) va deixar la seva empremta a Por favor, El Papus i, sobretot, a El Jueves, que el 1977 va fundar amb Jos¨¦ Luis Mart¨ªn i Romeu. Aqu¨ª va desenvolupar un dels seus treballs m¨¦s coneguts, la s¨¨rie El bar de Paco. El 1979 va comen?ar a publicar en cap?aleres com El Peri¨®dico de Catalunya, Intervi¨², Cl¨ªmax i Lib, una l¨ªnia er¨°tica aquesta ¨²ltima que va passar tamb¨¦ per Penthouse i Play Boy. No deixava, potser, de ser un esgla¨® er¨°tic m¨¦s des dels seus primers treballs de jove com a il¡¤lustrador de novel¡¤les rosa en publicacions com Rom¨¢ntica, Mari Noticias o Claro de Luna. El 1981, en el marc del col¡¤lectiu Oh Sauce Editorial, del qual formava part, va llan?ar la revista Histeria Semanal, de la qual va ser un dels directors i on van escriure V¨¢zquez Montalb¨¢n, Maruja Torres i Eduardo Haro Tecglen, entre d'altres. El setmanari d'humor va durar sis n¨²meros.

Fascinat des de ben petit per la televisi¨® (¡±la meva ¨¤via em deia que una vegada em va enxampar abra?at a la tele de casa dient-li: ¡®t'estimo!¡¯", evocava), gr¨¤cies el seu amic Romeu va anar consolidant la seva via com a guionista de televisi¨®, primer a TV3 (Tres i l¡¯astr¨°leg; Filiprim) i posteriorment en espais de diverses cadenes privades, que van triomfar en propostes com Locos por la tele; Historias de la puta mili, M¨¦dico de familia i Al salir de clase. La feina televisiva el va portar tamb¨¦ a la faceta de productor, on va destacar amb el premiat documental Balseros, de Carles Bosch (2002).

La pantalla l'acabaria apartant del paper, un llegat que no arriba a la desena de t¨ªtols en format llibre, en el qual sobresurt la seva sarc¨¤stica autobiografia Mi puta vida (2015): ¡°Afortunadament en la meva vida he aconseguit gaireb¨¦ tot el que he somiat o m'he proposat, soc poc ambici¨®s, mai he volgut possessions, mansions, iots; per no tenir no tinc ni hipoteca¡±, va dir quan va apar¨¨ixer, sempre camuflat darrere d'unes ulleres fosques. Despr¨¦s vindria el recopilatori Apaga y v¨¢monos (2019), el seu ¨²ltim llibre. Venint d'ell, potser fins i tot ho va fer expressament.