¡°Les guerres es cuinen a foc lent¡±

Carles Fern¨¢ndez Giua (Barcelona, 1974) i Eugenio Szwarcer (Buenos Aires, 1976) van crear el 2010 La Conquesta del Pol Sud, una companyia d¡¯arts esc¨¨niques que aposta pel teatre documental. Ho van fer amb una trilogia amb les premiades Nadia (sobre una refugiada afganesa a Badalona), Claudia (sobre una filla de desapareguts de la dictadura argentina) i Rapha?lle (sobre una transsexual); i tamb¨¦ en l¡¯¨²ltim treball, estrenat a Birmingham el 2019, sobre la caiguda del comunisme a Europa, A land full of heroes. El 29 de gener estrenen al Teatre Principal de Terrassa Mivion (R¨¤dio Sarajevo), viatge a la capital bosniana de la m¨¤ de Slovodan BobanMinic, periodista de 70 anys que va suportar bona part del setge a la seva ciutat durant la guerra dels Balcans i que el 1994 va refer la seva vida com a refugiat a l¡¯Escala. Sobre l¡¯escenari, amb objectes, dos joves en viu, projeccions, v¨ªdeos, m¨²sica, entrevistes, sons... i un fil conductor ¡ªla veu de Boban, fent de locutor¡ª, han muntat una documentad¨ªssima hist¨°ria basada en experi¨¨ncies reals, dram¨¤tiques, per¨° tamb¨¦ amb escletxes de felicitat.

Pregunta. Han triat Sarajevo perqu¨¨ s¡¯han complert els 25 anys dels acords de Dayton que van posar fi a la guerra?

Fern¨¢ndez Giua. No. Vam con¨¨ixer en Boban el 2017 en una taula rodona sobre refugiats i vam veure que la seva experi¨¨ncia ens connectava amb el present. Parlava de conviv¨¨ncia, de refugiats, de nacionalisme agressiu i excloent... del que estava passant a Europa: a Hongria, a Fran?a, i que comen?ava a passar aqu¨ª tamb¨¦.

Szwarzer.Ell feia un programa cultural de r¨¤dio que es deia Mivion, un acr¨°nim de nosaltres, vosaltres, ells/elles en el seu idioma. Ve a explicar com es construeix un nosaltres i un ells, com es genera aquesta gran divisi¨®: el relat que diu que el teu ve¨ª ¨¦s diferent a tu i que arriba a fracturar la societat. Les guerres es cuinen a foc lent.

P. Van estar a l¡¯Afganistan, a l¡¯Argentina, a Fran?a, a les antigues fronteres del tel¨® d¡¯acer. Ara, a Sarajevo. Tot es cou al voltant d¡¯un viatge...

S. El viatge ¨¦s innegociable. Hem de con¨¨ixer els llocs i filmar-los, documentar-los, donar veu i posar cara a la gent d¡¯all¨¤.

¡°La base del nostre proc¨¦s creatiu ¨¦s l¡¯experi¨¨ncia humana i el viatge de documentaci¨®; aix¨° ¨¦s innegociable¡±

F. G. El nostre m¨¨tode t¨¦ una part anal¨ªtica, sobre els processos hist¨°rics que tractem, i una altra d¡¯humana, emotiva, sentimental. ?s a trav¨¦s de l¡¯experi¨¨ncia d¡¯una persona, en Boban en aquest cas, que entrem en la hist¨°ria. No tenim un text tancat, van sortint coses noves cada dia d¡¯assaig. ?s una manera d¡¯aprendre: tenim la sensaci¨® que aprenem coses noves fins al final.

P. Com els ha tractat la pand¨¨mia?

F. G. Ha fet d¡¯aquest muntatge un viacrucis! Estava previst estrenar l¡¯estiu passat, despr¨¦s es va posposar al novembre, i finalment al 29 de gener. Hav¨ªem d¡¯haver viatjat a Sarajevo al maig, per¨° va ser impossible. Hem viscut amb totes les precaucions, i tot i aix¨ª hem tingut contagis en l¡¯equip, l¡¯¨²ltim aquest dilluns mateix...

P. Qu¨¨ buscaven i que van acabar trobant a Sarajevo?

F. G. Com sempre, busquem gent, testimonis, experi¨¨ncies. Vam ser els ulls del Boban, vam veure els llocs importants per a ell, vam rec¨®rrer els carrers agafats de la seva m¨¤ en la dist¨¤ncia. Aix¨° ¨¦s el que viu el p¨²blic: alg¨² que no est¨¤ a l¡¯escena el guia per la seva experi¨¨ncia, que ¨¦s molt complexa, amb moments, dins de la trag¨¨dia que ¨¦s tot plegat, de felicitat: els dies que no sabia si arribaria viu a la nit i es trobava amb la fam¨ªlia a casa era la cosa m¨¦s bonica que li podia passar al m¨®n.

P. I quina ¨¦s la realitat, avui, de B¨°snia?

F. G. Creus que vas a veure els vestigis d¡¯una guerra i et trobes que hi ha una divisi¨® oberta, un conflicte, que hi ha segregaci¨® en algunes escoles... Hi ha la Rep¨²blica Srpska, aconseguida a base de neteja ¨¨tnica i que els acords de Dayton van consagrar. Ens pensem que aquella guerra ha acabat, per¨° no, pot tornar a passar, perqu¨¨ hi ha tots els ingredients perqu¨¨ passi. Es triga molts anys a recosir les ferides, i a B¨°snia estan obertes. A Srebrenica hi ha gent que nega que hi va haver un genocidi: parlen d¡¯un conflicte, d¡¯una guerra, d¡¯una matan?a, per¨° no de genocidi.

P. Com plasmen aquesta situaci¨®?

S. Hem fet un zoom sobre les persones que s¨®n all¨¤ ara, intentant crear un olor i un sabor del que ¨¦s Sarajevo, tan propera i tan llunyana. Les cares d¡¯aquesta gent expliquen molt m¨¦s que les dades i les estad¨ªstiques. La mirada humana cala molt m¨¦s que un titular de diari.

P. Al final hi ha una visi¨® global...

S. Un v¨ªdeo que puc estar fent t¨¦ molt poc valor per si mateix, per¨° despr¨¦s, en combinar-lo amb una veu, un so, un moviment en escena, dona ritme i crea una imatge total. L¡¯important ¨¦s el que es veu a l¡¯escenari.

P. Com ¨¦s aquesta posada en escena?

F. G. Apostem pel teatre documental. La base ¨¦s l¡¯experi¨¨ncia humana sense intermediaris, amb persones que no s¨®n actors, com sempre, i amb el viatge de documentaci¨®, per¨° el llenguatge esc¨¨nic evoluciona. Aqu¨ª, en Boban no hi ¨¦s, a l¡¯escenari. Hi est¨¤ connectat a trav¨¦s de la tecnologia i a cada funci¨® retransmet en directe des de casa seva. ?s a la seva salsa: fa un programa de r¨¤dio en qu¨¨ retransmet la seva experi¨¨ncia mentre el p¨²blic va veient altres materials: v¨ªdeos, projeccions, petites escenes... Per a ell t¨¦ molt sentit fer aix¨°, tot i que ¨¦s dolor¨®s.

P. Barcelona va ser molt propera a Sarajevo durant la guerra. Ho han notat?

F. G. Tinc el convenciment que en moments de dificultat ens van ajudar perqu¨¨ ¨¦rem de Barcelona. Hi ha gent que sap que Barcelona es va moure per la seva ciutat. Tenen mem¨°ria.