Maced¨°nia polonesa

En un poema del seu llibre Ep¨ªleg a una tempesta (1998), el polon¨¨s Zbigniew Herbert rememora la seva participaci¨® al festival de poesia de Struga, a la vora del llac Ohrid, a Maced¨°nia. Al poema, Herbert hi fa viatjar el seu alter ego, Don Cogito, en una dissertaci¨® ir¨°nica sobre la sent¨¨ncia hipocr¨¤tica Ars longa, vita brevis.

L¡¯acte central del veter¨¤ festival no ha canviat gaire des de 1961, quan se¡¯n va celebrar la primera edici¨®, fins ara. Per aix¨°, quan m¡¯hi van convidar el 2018 vaig poder viure en persona una escena com la que evoca Herbert: on vessa el llac i neix el riu Drin Negre, hi ha un pont al damunt del qual hi munten un sumptu¨®s escenari; els espectadors ocupen les dues ribes del riu amb taules i cadires i es disposen a escoltar versos com qui va a un p¨ªcnic vespert¨ª. ?s una cerim¨°nia espl¨¨ndida i molt popular. I ¨¦s, concretament, l¡¯efecte d¡¯una tan gran concurr¨¨ncia disposada a escoltar el que hom vulgui dir-los i en l¡¯idioma que els ho vulgui dir, el que va inspirar la petita s¨¤tira herbertiana, que narra com els poetes, eremites, es ¡°revolcaven en l¡¯abund¨¤ncia¡± i com, conseg¨¹entment (i, po¨¨ticament, en conseq¨¹¨¨ncia), l¡¯endem¨¤ al mat¨ª, tot un arsenal d¡¯¨¦ssers i objectes foren pescats al riu.

Al festival de Struga, hi vaig coincidir amb un altre gran poeta polon¨¨s, Adam Zagajewski, savi d¡¯ulls l¨²cids i sorneguers. Amb un parell de poetes macedonis, la poetessa lituana Indr¨¨ Valantinait¨¨ i ell, vam fer una entranyable passejada en barqueta pel congost de Matka tot cantant can?ons populars de les respectives terres natals. Zagajewski em va comentar que la meva manera de recitar facilitava molt la comprensi¨® dels poemes, un elogi que em fa molta il¡¤lusi¨® deixar per escrit.

Aquesta il¡¤lusi¨® (medalleta improcedent) deu ser l¡¯equivalent de les andr¨°mines que pesquen al riu en el poema de Herbert l¡¯endem¨¤ d¡¯inflar l¡¯orgull dels poetes de la lliga del Bon Mot: vint metres de cadena...

Tornem a Herbert: quan parla de la comunicaci¨® po¨¨tica, de la relaci¨® entre el poeta i el lector o l¡¯oient, reclama que el comprom¨ªs sigui com un acte de confian?a m¨²tua, d¡¯una sinceritat que no vol pompes ni fums, que no vol medalletes o, si de cas, les vol jugades amb humor i camaraderia.

Herbert i Zagajewski eren col¡¤legues. Al llibre Rovigo (1992), H. hi public¨¤ un poema titulat Una postal d¡¯Adam Zagajewski, on respon una missiva de Z., i li parla de la inutilitat dels ¡°nostres conjurs¡±. Diu: ¡°Aquells pocs que ens escolten mereixen la bellesa / per¨° tamb¨¦ la veritat / ¨¦s a dir - l¡¯espant¡±. I aix¨ª, com acostuma a fer en els seus poemes, Herbert comen?a amb una broma i acaba parlant de la vida i de la mort.