Junquerisme ¨¦s amor (i Carrizosa tamb¨¦)

Qui va dir que aquest circ no arribaria a la ciutat? Potser no ¨¦s bo per a Am¨¨rica, per¨° ¨¦s fabul¨®s per a la televisi¨®¡±. Amb aquesta frase, Leslie Moonvers, president de la CBS, va resumir el 2016 el que va ser la campanya electoral que enfrontava Donald Trump i Hillary Clinton. El desenlla? d¡¯aquests comicis ¨¦s conegut, aix¨ª com l¡¯estrat¨¨gia (amb un alt component emocional) que va permetre que succe¨ªs l¡¯impensable. I la pol¨ªtica-espectacle va viure anys de gl¨°ria.

La hist¨°ria jutjar¨¤ el magnat, que tamb¨¦ deixa una her¨¨ncia que es podria considerar positiva. Exhibir a la seva manera, pornogr¨¤ficament, com es va plantejar, es va teixir i es va executar una estrat¨¨gia basada en la desinformaci¨® i la por per aconseguir el poder, exercir-lo i, sent realistes, gaireb¨¦ mantenir-lo. ¡°De vegades podem estar en desacord amb els fets¡±, va arribar a dir el primer responsable de comunicaci¨® de govern Trump, Sean Spicer. A La pol¨ªtica de les emocions, Toni Aira (Barcelona, 1977) s¡¯endinsa en els budells d¡¯aquestes construccions.

El professor de la Universitat Pompeu Fabra-BSM t¨¦ fans i detractors dins el m¨®n de la comunicaci¨® pol¨ªtica. Per¨° ning¨² nega que poques persones a Catalunya poden parlar amb la mateixa propietat del Super Tuesday (el dimarts que concentra la major celebraci¨® de prim¨¤ries de cara a les eleccions dels EUA) i de la pol¨ªtica m¨¦s dom¨¨stica. Aira, doctor en Comunicaci¨® Social i Pol¨ªtica per la Universitat Ramon Llull, estudia el paper que juguen les emocions no nom¨¦s amb Trump, sin¨® tamb¨¦ amb el primer ministre canadenc, Justin Trudeau; el president rus, Vlad¨ªmir Putin; l¡¯alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, o l¡¯expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, entre altres. I posa cara als seus estrategs.

Per comen?ar, Aira trenca amb un t¨°pic: que els pol¨ªtics d¡¯abans eren millors. Els lideratges responen al seu temps i es construeixen d¡¯acord amb les seves regles. No ¨¦s que l¡¯emoci¨® no estigu¨¦s abans o que la ra¨® s¡¯impos¨¦s categ¨°ricament. A la nostra societat, on tot s¡¯ha de lliurar en els 280 car¨¤cters d¡¯un tuit i el carpe diem (el viure el moment), ¡°comunicar amb intenci¨® i fer-ho efica?ment passa cada vegada m¨¦s pel maneig de l¡¯emoci¨®¡±, assegura l¡¯acad¨¨mic.

La mina d¡¯informaci¨® sobre els sentiments del ciutad¨¤ que representa el m¨°bil sobrepassa qualsevol eina demosc¨°pica. Propaganda a la carta, amb el gran espectacle audiovisual de fons. ¡°En aquesta societat de procrastinats i d¡¯individus d¡¯atenci¨® dispersa, bona part de l¡¯esfor? pol¨ªtic obliga a no deixar indiferent, a no passar desapercebut¡±, explica Aira. Per¨° per molt aut¨¨ntiques que fossin les ll¨¤grimes de Colau quan va admetre que no li agradava el suport de Manuel Valls per revalidar l¡¯alcaldia, de res no haurien servit sense haver constru?t abans, acuradament, una imatge d¡¯outsider enfrontada a la casta. I un lideratge com el de l¡¯alcaldessa no hauria estat possible sense un context com el dels indignats i una societat m¨¦s oberta a l¡¯¨²s de les xarxes socials.

Sense la impaci¨¨ncia, el joc discursiu de l¡¯ara o mai, molt possiblement el relat del proc¨¦s no hauria estat efectiu, defensa el professor de la UPF-BSM i autor d¡¯altres significats llibres sobre el discurs pol¨ªtic contemporani com Els spin doctors. Fins i tot en la cancellera alemanya Angela Merkel, que molts podrien veure com una dama de gel, l¡¯emoci¨® ¨¦s clau. Mentre que Mariano Rajoy no deixava passar oportunitat de repetir que era ¡°previsible¡°¡±, l¡¯alemanya ho mostrava, entre altres coses, amb el seu armari de vestits jaqueta id¨¨ntics. Mostrar, no dir. La base d¡¯una bona narraci¨®. Ning¨² escapa a la pol¨ªtica dels sentiments i a la seva utilitzaci¨®, reeixida o no. ¡°Junquerisme ¨¦s amor¡°¡±, va dir el president d¡¯ERC en una entrevista radiof¨°nica el 2017. El logo de Ciutadans, amb Carlos Carrizosa al capdavant, des de fa anys ¨¦s un cor.