Parlar del temps

Un dia em vaig sentir a mi mateixa dient que no pensava anar a aquell sopar per no haver de fer de xiclet. No volia ser un altre cop la persona que fa que els altres estiguin c¨°modes, cosa que se¡¯m dona excepcionalment b¨¦. A m¨¦s, sabia que la resta de convidats eren un bon grapat de gent inc¨°moda a qui coneixia escassament, amb la qual cosa la meva funci¨® social encara es potenciaria m¨¦s. Fins i tot quan he tractat de no fer de xiclet, hi he acabat desistint, i he tret ubiquament un tema de conversa previ al gran tema de conversa nom¨¦s perqu¨¨ s¨¦ que tothom es podr¨¤ defensar. M¡¯importa tant la comoditat de la resta que m¡¯entrego a la tasca sense ser-ne conscient. Surt de mi, com una m¨¤ negra que se¡¯m fica a la boca i m¡¯estira la llengua i articula paraules. Soc molt competent en termes de small talk, m¡¯ho han dit sempre, la xerrameca sense import¨¤ncia, la conversa primig¨¨nia que envaeix les nostres interaccions quotidianes.

Aquestes converses s¨®n una q¨¹esti¨® de superviv¨¨ncia, la q¨¹esti¨® ¨¦s que hi ha una s¨¨rie de gent que assumeix activament aquesta tasca i una altra que viu a remolc. Els del primer grup, de vegades, acabem esgotats. Haig de dir que provinc d¡¯una estirp experta en aquesta mena d¡¯interaccions (encara recordo com s¡¯ho feia la meva ¨¤via per parlar del temps d¡¯una manera nova i eficient amb cada ve?na, i tota la informaci¨® que era capa? d¡¯extreure¡¯n; o la meva mare, implacable als ascensors). He apr¨¨s de les millors, soc producte d¡¯elles, fet que m¡¯enerva i consola igualment.

La xerrameca plaent, a m¨¦s, no est¨¤ ben vista pels Grans Conversadors, els qui se n¡¯aprofiten vilment per¨° despr¨¦s et miren amb complaen?a. Creuen que nom¨¦s saps parlar d¡¯aquests temes nom¨¦s perqu¨¨ ells no en saben. Sovint s¨®n homes privilegiats, els qui poden decidir ignorar els preliminars de l¡¯orat¨°ria. ¡°Les converses trivials ¨¦s el que ens uneix i el que ens protegeix dels nostres pensaments m¨¦s obscurs¡±, diu el documentalista John Wilson, que aborda de forma l¨²cida i c¨°mica la funci¨® de la xerrameca en una ciutat com Nova York a How to make small talk. Diu que saber fer-ho b¨¦ ¨¦s molt gratificant.

Llavors, per qu¨¨ fa tant de temps que defujo el meu talent? Per comen?ar, no tenia clar que fos un talent. ¡°Parlar de coses sense import¨¤ncia ¨¦s un art que mai cal menysprear tan sols perqu¨¨ a tu t¡¯aterreix¡±, defensa Zadie Smith en el seu ¨²ltim llibre, Contemplaciones (Salamandra, 2020), un recopilatori de breus textos escrits en pand¨¨mia. La conversa pand¨¨mica, per cert, ja ¨¦s un subg¨¨nere propi de la small talk. La segona q¨¹esti¨® que recullo ¨¦s que la conversa sense import¨¤ncia no ho ¨¦s mai, en veritat. L¡¯altre dia, en la t¨ªpica xerrameca sobre el temps que tant exasperaria el menys dotat per a la conversa idiota, la fruitera em va dir: ¡°Nena, quin fred, prefereixo treballar que estar a casa, aqu¨ª s¡¯est¨¤ calent¡±.