El malson de ¡®Col¡¤lapse¡¯ arriba a TV3

La s¨¨rie francesa Col.lapse arriba a TV3 aquest dilluns. A partir de les onze s¡¯emeten els primers dos cap¨ªtols, uns vint minuts cadascun. Cal estar-hi atents. Qui tingui pressa, pot veure els vuit episodis a Filmin. L¡¯effondrement (2019) ¨¦s el treball de tres joves realitzadors -J¨¦r¨¦my Bernard, Guillaume Desjardins i Bastien Ughetto- del col¡¤lectiu Les Parasites. La s¨¨rie descriu el caos d¡¯una imminent apocalipsi. La s¨¨rie no detalla quina ¨¦s la causa de l¡¯hecatombe. Ambiental? Energ¨¨tica? Sanit¨¤ria? En tot cas, els ciutadans no se la van voler creure ni van ser capa?os de reaccionar per evitar-la.

Els primers set cap¨ªtols s¨®n una descripci¨® del progressiu deteriorament social on la gent vol procurar-se, in¨²tilment, la seva superviv¨¨ncia encara que sigui amb robatoris i linxaments. La imatge que torna la s¨¨rie de l¡¯¨¦sser hum¨¤ ¨¦s terrible: vulnerable, poruc, assass¨ª. Fins i tot els pocs exemplars que intenten una sortida solid¨¤ria s¨®n sospitosos. Tothom pensa que ¨¦s un estratagema de salvaci¨® personal i cal aniquilar-los.

Els cineastes segueixen els seus personatges, ¨¦s una narraci¨® coral, amb la c¨¤mera a les espatlles, fent plans-seq¨¹¨¨ncia aparentment improvisats, com les escenes en directe d¡¯un documental en una zona de conflicte. Per refor?ar aquest realisme, els personatges s¨®n diferents en cada cap¨ªtol. No ¨¦s l¡¯aventura d¡¯un protagonista, ¨¦s l¡¯agonia de la humanitat. En el relat d¡¯aquesta batalla fratricida per la subsist¨¨ncia hi ha, inevitablement, cap¨ªtols reiteratius. Per¨° deixen una enorme, oce¨¤nica amargor. Un retret pol¨ªtic previsible que es far¨¤ a aquesta narraci¨® del final de l¡¯antropoc¨¨ ¨¦s que no deixa marge per l¡¯esperan?a ni pel canvi. Tamb¨¦, per¨°, pot mirar-se com la conseq¨¹¨¨ncia que tindr¨¤ si ignorem els avisos cada cop m¨¦s clars i forts sobre un creixement insostenible.

Un any abans que s¡¯estren¨¦s la s¨¨rie, el diari Liberation va publicar un extens reportatge sobre els ¡°col¡¤laps¨°legs¡± que anuncien la destrucci¨® ineluctable de la nostra civilitzaci¨® termo-industrial. Un dels testimonis era Pierre-Henri Castel. Aquest psicoanalista parlava de l¡¯aparici¨® d¡¯una progressiva bogeria de la destrucci¨® que es banalitzar¨¤ a mesura que augmentar¨¤ la certesa sobre un tr¨¤gic final. El mal pel mal, manifestava, no ser¨¤ un accident de la hist¨°ria. Ser¨¤ el projecte dels que descobriran que la hist¨°ria s¡¯atura amb ells. ¡°El desig de la mort prov¨¦, doncs, del futur¡±.

El vuit¨¨ cap¨ªtol relata la situaci¨® pr¨¨via a aquest desastre terminal amb grups alternatius que volen advertir de la immin¨¨ncia del perill. Les autoritats (pol¨ªtiques, econ¨°miques, medi¨¤tiques), que significativament desapareixen en la societat sense lleis que arribar¨¤, ho volen impedir.

El meu cap¨ªtol preferit, que ja he comentat en una altra ocasi¨®, ¨¦s el menys gregari. T¨¦ pocs protagonistes. De fet, un: l¡¯assistent d¡¯un geri¨¤tric que es queda sol cuidant els ancians, incapa?os. Els seus companys han fugit, han robat els subministres.... i ha de prendre una decisi¨® terap¨¨utica, la que sigui m¨¦s amigable.

Un singular malson s¡¯instal¡¤la a les nits del dilluns a TV3. Recomanable.