Les dues Agirre i un infanticidi

Una altra novel¡¤la sobre l¡¯embar¨¤s? Una altra autoficci¨® sobre els maldecaps d¡¯una mare primerenca? Un moment... Que no s¡¯han publicat centenars (milers!) de novel¡¤les sobre la crisi masculina dels quaranta, sobre les fuetades concupiscents de la senectut? Un tema no ¨¦s m¨¦s que una escotilla per la qual abordar el relat, una mat¨¨ria comuna que pot modular-se en tantes experi¨¨ncies concretes com persones existeixin, i que no ¨¦s garantia de res. Tot dep¨¨n de l¡¯inter¨¨s, qualitat, for?a i subtilesa del responsable. Qui s¡¯acosti a Les mares, de Katixa Agirre (Vit¨°ria, 1981), hi trobar¨¤ una bona dosi de maternitat, per¨° tamb¨¦ un parell d¡¯assumptes que proporcionen al llibre un sabor especial¨ªssim.

?s inevitable referir que en l¡¯escala de reaccions que provoquen el naixement i la crian?a d¡¯un fill, Agirre (l¡¯escriptora) es decanta per arrencar des de la crueltat extrema: l¡¯infanticidi. Examina el cas d¡¯una mare que ofega els seus dos fills a la banyera, primer l¡¯un i despr¨¦s l¡¯altre. Seria fals dissimular que en alguns par¨¤grafs s¡¯exposa l¡¯horror d¡¯aquest doble crim, per¨° seria una incompet¨¨ncia no esmentar que Agirre (l¡¯escriptora) aconsegueix una atmosfera juganera, gaireb¨¦ alegre...

I ¨¦s que si b¨¦ el doble infanticidi ¨¦s l¡¯eix sobre el qual s¡¯articula el material narratiu, l¡¯espectacle i la subst¨¤ncia del llibre els trobem en les p¨¤gines que envolten la recerca que l¡¯escriptora, mare recent, empr¨¨n sobre el cas. En curt: Agirre (personatge) es menja la mare assassina, li lleva el protagonisme i omple tot l¡¯escenari: simp¨¤tica, intel¡¤ligent, observadora, amb un domini sorprenent del llenguatge anat¨°mic i els processos fisiol¨°gics, burleta, precisa i capritxosa, d¡¯una curiositat infatigable, constitueix un assoliment literari tan de primera que gaireb¨¦ fa vergonya anomenar-la ¡°veu narrativa¡±. No ¨¦s que ens desinteressem per la recerca judicial, ¨¦s que ens interessa en la mesura que seguim la veu d¡¯Agirre (personatge) als jutjats, en les seves borratxeres i marejos, en les reconstruccions dels seus llibres anteriors, en els seus galantejos, en les seves visites al jutjat, quan consulta el saldo minvant o tem per la salut del seu fill...

Tot i que el cas i el seu relat tenen valor per si mateixos, Agirre (l¡¯escriptora) els empra de palanca per assenyalar la desinformaci¨® hist¨°rica sobre les condicions i seq¨¹eles (psicol¨°giques i f¨ªsiques) de la maternitat, a la vegada que aconsegueix tibar el to moral del llibre fins a tal punt que comprenem l¡¯estat que pot portar una mare a l¡¯infanticidi sense deixar d¡¯abominar-lo.

Les mares no es llegeix millor com una cr¨°nica (que empra tots els mitjans al seu abast) que com una novel¡¤la. La cr¨°nica parteix dels fets i empra la imaginaci¨® per cobrir m¨¦s superf¨ªcie de m¨®n (hospitals, jutjats, hotels...), mentre que la novel¡¤la empra la imaginaci¨® per abandonar els fets i explorar el que ja no pot reconstruir-se. La mateixa Agirre assenyala a la p¨¤gina 60 (amb un suplement a la 182) el que una imaginaci¨® novel¡¤lesca intentaria fer amb aquest material. At¨¨s que la novel¡¤la no ¨¦s una forma superior a la cr¨°nica, aquest par¨¤graf pot fer el servei d¡¯un angle de lectura per treure tot el profit a aquest llibre agut, tibant, intel¡¤ligent, xerraire, fr¨ªvol i moral. Potser comparteixen amb mi l¡¯anhel que Agirre (l¡¯escriptora) torni a asseure¡¯ns en la nostra butaca favorita per escoltar de nou Agirre (el personatge).