Tremolar amb veu l¨²cida

"El meu intent de buscar la dona tremolosa em fa fer voltes i m¨¦s voltes, perqu¨¨ al final tamb¨¦ ¨¦s un intent de buscar perspectives que m¡¯ajudin a aclarir qui ¨¦s i qu¨¨ ¨¦s. L¡¯¨²nica certesa que tinc ¨¦s que no em puc acontentar mirant-la per una ¨²nica finestra, l¡¯he de veure des de tots els angles¡±. Arran d¡¯un episodi autobiogr¨¤fic en qu¨¨ es posa a tremolar ¡ª¡°tot el meu cos es sacsejava com si tingu¨¦s un atac¡±¡ª mentre fa un discurs en record del seu pare, mort dos anys abans, Siri Hustvedt (Minnesota, 1955) es pren a ella mateixa com a cas d¡¯estudi per plasmar aquesta indagaci¨® a La dona tremolosa. Hist¨°ria dels meus nervis, en qu¨¨ aborda el que li passa des de les diferents lents de la neuroci¨¨ncia, la psiquiatria, la psicologia o la filosofia.

Si s¡¯hagu¨¦s produ?t en l¡¯¨¨poca de les bruixes de Salem, segur que l¡¯episodi s¡¯hauria vist com una possessi¨®. Per¨° la ci¨¨ncia tamb¨¦ ¨¦s filla del seu temps i de la societat en qu¨¨ s¡¯insereix, i Freud, Charcot o Janet haurien interpretat el fenomen a la seva manera. Un atac d¡¯hist¨¨ria? Un desdoblament de personalitat? Un trastorn de conversi¨®? Un brot epil¨¨ptic? Hustvedt avan?a fent-se preguntes i sense defugir tecnicismes a la recerca d¡¯un diagn¨°stic per constatar que el que trontollar¨¤, amb ella, ¨¦s precisament la visi¨® parcial de cada disciplina i la tradicional escissi¨® entre cos i ment. El jo, esmunyed¨ªs, nom¨¦s es deixar¨¤ aprehendre recosint sabers, amb un enfocament m¨¦s hol¨ªstic, que ¨¦s tamb¨¦ la base de la rica traject¨°ria de l¡¯autora, escriptora de novel¡¤les (la darrera, Records del futur), per¨° tamb¨¦ reconeguda assagista i professora d¡¯art, neuroci¨¨ncia i psicoan¨¤lisi.

Aquesta exploraci¨® tan ¨ªntima com rigorosa ¨¦s alhora un proc¨¦s d¡¯(auto)narraci¨®, d¡¯escriptura ¡ª¡°Els fets es produeixen i nosaltres els donem una forma narrativa¡±. La literatura es reivindica aix¨ª com a mitj¨¤ i font de coneixement, tant pel que fa als referents de ficci¨® (per exemple, el desdoblament del jo a Dr. Jekyll i Mr. Hyde) com la mateixa literatura cient¨ªfica i m¨¨dica (Freud, Lacan o Pinker, entre una exhaustiva bibliografia). De fet, els trastorns que descriu Hustvedt recorden els relats que el neur¨°leg Oliver Sacks elabora sobre els seus pacients (a L¡¯home que va confondre la seva dona amb un barret, per exemple), per¨° aqu¨ª l¡¯autora fa el gest d¡¯esdevenir subjecte actiu elaborant discurs sobre la pr¨°pia patologia. El pacient ja no ¨¦s, doncs, un ¨¦sser passiu que es posa acr¨ªticament en mans de l¡¯especialista, sin¨® que t¨¦ veu, indaga i narra la pr¨°pia malaltia. D¡¯aquesta manera, la patologia deixa de veure¡¯s com una entitat externa i estigmatitzadora i passa a assumir-se com a part del jo, tal com reconeix Hustvedt sobre les recurrents migranyes que pateix: ¡°El mal de cap soc jo, i entendre-ho ¨¦s el que m¡¯ha salvat. Potser el que haur¨¦ de fer ara ¨¦s integrar la dona tremolosa, recon¨¨ixer que forma part de mi¡±.

Tot i haver estat escrit el 2008, La dona tremolosa arriba ara en catal¨¤, precisament en un moment d¡¯omnipres¨¨ncia del discurs m¨¨dic arran de la pand¨¨mia de covid-19. La terminologia de l¡¯¨¤mbit sanitari omple els diaris i els parlaments de la pol¨ªtica, amb un llenguatge saturat de dades per¨° tamb¨¦ de met¨¤fores (l¡¯assagista Susan Sontag ja hi va dir la seva a La malaltia com a met¨¤fora). Llegint Hustvedt ¨¦s inevitable seguir enfilant preguntes: Des d¡¯on s¡¯est¨¤ narrant la covid? En som subjectes actius o passius? Tenen veu, els malalts? Segurament no podrem explicar el jo i el m¨®n cov¨ªdics sense rec¨®rrer, a banda de la medicina, a les lents de l¡¯economia, la sociologia, el medi ambient, la pol¨ªtica o la literatura. Potser el repte ¨¦s assumir que aquest m¨®n tremol¨®s tamb¨¦ forma part de nosaltres.