Veure la llum

¡°Sempre hi ha llum si som prou valents per veure-la¡±, la paraula po¨¨tica d'Amanda Gorman va il¡¤luminar la presa de possessi¨® del t¨¤ndem Biden-Harris i va intensificar l'alleujament que tantes persones sentien al m¨®n sencer. S'havia evitat una cat¨¤strofe que el poeta americ¨¤ John Freeman ha descrit aix¨ª: ¡°Durant cinc anys i per a m¨¦s de la meitat del pa¨ªs, Trump ha estat una font d'angoixa i inquietud. No era pels seus cabells ni pel seu mal gust. Ni per la seva vulgaritat. Ni per la manera de massacrar la llengua ni d'enorgullir-se de la seva pr¨°pia avidesa. Era per la seva crueltat triomfant: durant quatre anys el president dels Estats s'ha divertit davant del dolor dels altres¡±. La llista de John Freeman podria fer-se interminable: nens separats dels seus pares, ciutadans vulnerables expulsats de casa seva, privaci¨® de cobertura social per a moltes persones en plena pand¨¨mia, viol¨¨ncia policial, criminalitzaci¨® de la gent de pell fosca, reactivaci¨® de les execucions de condemnats, negaci¨® i menyspreu a les v¨ªctimes de la covid i moltes atrocitats m¨¦s. De manera que m¨¦s enll¨¤ de l'alleujament de la presa de possessi¨®, la societat americana s'enfronta a una exigent tasca per recuperar les veritats inc¨°modes que Trump va tombar i donar reconeixement a la realitat embolicada en l'immens n¨²vol de ficci¨® que ha portat els seus partidaris fins al dist¨°pic moment de l'assalt al Capitoli.

Potser t¨¦ ra¨® el fil¨°sof franc¨¨s Abdennour Bidar quan va dir que l'assalt de Washington ¡°no era m¨¦s que la imatge de l'absurditat del nostre m¨®n¡±. S'havia arribat fins all¨¤ sense cap projecte, perqu¨¨ fins i tot anomenar-lo feixisme seria atorgar-li un contingut ideol¨°gic molt m¨¦s enll¨¤ del que pot imaginar Trump. Senzillament ¨¦s la banalitzaci¨® del mal com a forma de dominaci¨® per part d'un subjecte amoral. I no s'ha de fer broma amb aquestes coses, perqu¨¨ cada vegada que sento un dirigent pol¨ªtic atacar-ne un altre en nom dels morts de la pand¨¨mia se situa en un territori ¨¨tic semblant. Trump ha acabat ofegant-se en el seu propi disbarat. El seu ¨²nic objectiu era continuar en el poder amb la mentida com a bandera, per¨° la ciutadania va reaccionar amb el vot i els que l'havien acompanyat no han estat disposats a arribar fins al final. El c¨¤lcul cost-benefici ha frenat els que tenen prou mecanismes per preservar els seus interessos amb qui vingui despr¨¦s, Joe Biden, en aquest cas. I els mateixos que li havien facilitat els instruments per a la seva campanya de contaminaci¨® massiva de l'opini¨® li han retirat la paraula.

I, tanmateix, que fets com aquests, que semblaven impossibles, puguin ser veritat ens adverteixen a tots sobre el poder del negacionisme, el racisme, el sexisme i la intoler¨¤ncia en plena triple crisi: sanit¨¤ria, clim¨¤tica i nacionalista. Llegim i pensem la distopia com una visi¨® del futur pr¨°xim, quan en realitat hi ha moments, i la coincid¨¨ncia de Trump i la pand¨¨mia n¡¯¨¦s un, en qu¨¨ la vivim, ens adonem que ¨¦s vermella, que la literatura no parlava del dem¨¤, sin¨® del nostre present. Quan passa aix¨°, sovint ¨¦s el preludi d'un canvi d'¨¨poca.

La negaci¨® que Trump ha fet de la seva derrota i el seu menyspreu per les v¨ªctimes de la covid es funden, com ha escrit Judith Butler, ¡°en el rebuig masclista del dol que ell ha contribu?t a refor?ar¡± des de l'orgull nacionalista i el supremacisme blanc. ?s el seu car¨¤cter: de la mateixa manera que abans l'havia aixecat al poder, ara l'ha tret de l'escena. Espero que Ann Applebaum tingui ra¨® quan diu que Trump ¡°passar¨¤ la resta de la seva vida als tribunals¡±. Per¨° deixa una her¨¨ncia enverinada: un sector ampli de l'electorat republic¨¤ excitat, frustrat, m¨¦s ressentit que mai. Un testimoni de fins on pot arribar l'absurd en unes societats desencaixades, que a la ciutadania li costa trobar raons per esperar i espais per compartir. De manera que estem avisats. La singularitat de Trump no significa que uns altres no puguin ficar-se pels camins del mal que ell va tra?ar. Als Estats Units, Trump va trobar un cultiu adequat, per¨° tamb¨¦ unes institucions que, malgrat tot, se li han resistit. No tenim garanties que sigui aix¨ª a tot arreu. I menys en un m¨®n gastat per la pand¨¨mia en qu¨¨ l'autoritarisme guanya reputaci¨® a un ritme alarmant. I la sordidesa campa al seu aire en l'escena pol¨ªtica. Sabrem veure la llum i aprofitar l'oportunitat com demanava Amanda Gorman?