Parada i fonda per a cetacis

¡°La pres¨¨ncia de mascles, femelles i cries de cetacis de busseig profund revela aquesta zona com un ¨¤rea d'import¨¤ncia per a aquestes esp¨¨cies, la qual cosa dona un especial valor als canyons submarins del cap de Creus i Palam¨®s¡±. Aquesta ¨¦s la conclusi¨® a la qual han arribat els experts de Submon ¡ªentitat dedicada a l'estudi i conservaci¨® de la biodiversitat marina¡ª que durant un mes van navegar a 12 milles mar endins al nord de la Costa Brava per esbrinar si aquest tram del corredor de migraci¨® de cetacis del Mediterrani era utilitzat per caps d'olla comuns, catxalots o z¨ªfids de Cuvier. La informaci¨® obtinguda ¡ªgr¨¤cies al projecte Ahab, que t¨¦ el suport de la Fundaci¨® Biodiversitat del Ministeri de Transici¨® Ecol¨°gica¡ª ajudar¨¤ a gestionar la zona i protegir als cetacis.

Espanya va considerar el 2018 ?rea Marina Protegida el Corredor de Migraci¨® de Cetacis del Mediterrani una ¨¤rea de 46.000 quil¨°metres quadrats que va d'Alacant a Girona. Al novembre es va integrar a la Xarxa d'?rees Marines Protegides d'Espanya.

Ara Submon ha confirmat que aquests canyons submarins s¨®n un h¨¤bitat important per a les esp¨¨cies de busseig profund del Mediterrani, i tamb¨¦ per a la seva alimentaci¨®. L'expedici¨® va sortir al juny en un catamar¨¤ amb un hidr¨°fon d'arrossegament ¡ªmicr¨°fon que s'utilitza sota l'aigua¡ª per localitzar els clics (sons) que emeten els cetacis en les seves immersions per localitzar aliment. ¡°L'hidr¨°fon ¨¦s b¨¤sic per fer-ne el seguiment ac¨²stic, ja que visualment no es pot fer una estimaci¨® correcta. Se n'albiren molts menys dels que hi ha¡±, explica Carla A. Chicote, directora del projecte. Els clics permeten situar-los a entre 1.000 i 2.000 metres de profunditat i registrar els temps d'immersi¨®. Havent dinat, surten mitja hora a respirar. ¡°?s el moment clau, perqu¨¨ estan submergits el 90% del temps i ¨¦s quan es poden fotografiar¡±, diu Chicote.

Van fer 109 deteccions ac¨²stiques i 71 albiraments d'exemplars en grup. La majoria van ser dofins ratllats, el m¨¦s com¨² a la zona, dels quals van veure 33 exemplars. Tamb¨¦ van detectar set catxalots, sis z¨ªfids de Cuvier, tres dofins mulars, dos caps d'olla comuns i dos caps d'olla grisos, a m¨¦s de set animals no identificats.

Gr¨¤cies a les dades ac¨²stiques, han fet la primera estimaci¨® de catxalots. ¡°S'ha obtingut una abund¨¤ncia estimada d'uns 21 animals i una taxa de trobada de 0,041 animals per quil¨°metre navegat. ?s elevada si es compara amb resultats de zones properes al golf de Lle¨®¡±, assegura l'experta.

A m¨¦s, van poder constatar la mobilitat d'aquests animals des del golf de Lle¨® a Balears, amb albiraments d'un mateix animal en diversos punts. La comparaci¨® entre els cat¨¤legs de fotoidentificaci¨® de les entitats que estudien els cetacis ¡ªfotos de taques i marques¡ª va confirmar que es mouen al nord d'aquest ¨¤rea. Aix¨ª, un catxalot vist el 2010 per Submon al cap de Creus va ser vist el 2018 al golf de Lle¨®. Aquest juny en van veure un que va apar¨¨ixer dies despr¨¦s a Fran?a i un altre pot ser que s'hagu¨¦s vist el 2012 a Balears.

Als experts els va sorprendre tant l'elevat tr¨¤nsit de vaixells de c¨¤rrega com de catxalots i altres animals marins al cany¨® de Palam¨®s. Van comprovar que la l¨ªnia de pas de mercants coincideix, perillosament, amb la zona de pres¨¨ncia de cetacis. ¡°Els cetacis prioritzen l'alimentaci¨®, per la qual cosa romanen a la zona malgrat el tr¨¤nsit mar¨ªtim. A 1.000 metres, el soroll dels vaixells els molesta poc¡±, adverteix Chicote.