Salvador Illa, el ministre monotema

No es pot separar la gesti¨® de Salvador Illa (la Roca del Vall¨¨s, 54 anys) al capdavant del Ministeri de Sanitat, al qual va arribar el 13 de gener del 2020, de la crisi del coronavirus que just comen?ava llavors. La identificaci¨® ¨¦s tal que quan se li pregunta a Juan Abarca, de la Fundaci¨® IDIS, que agrupa la sanitat privada, fixa tres fases en la traject¨°ria del ministre que coincideixen, exactament, amb les tres onades de la pand¨¨mia. Manuel Cascos, president del sindicat d'infermeria Satse, ho resumeix aix¨ª: ¡°Illa no ha estat el ministre de Sanitat, sin¨® el ministre de la covid-19¡å. D'Illa ¡°no poden avaluar-se pol¨ªtiques concretes m¨¦s enll¨¤ de la gesti¨® de la pand¨¨mia¡±, admet Ildefonso Hern¨¢ndez, que va ser director general de Salut P¨²blica entre el 2008 i el 2011.

Malgrat la tensi¨® d'una crisi que ja va per l'onz¨¨ mes, tots els representants del sector sanitari als quals s'ha preguntat coincideixen en la capacitat de di¨¤leg del ministre. ?s, per descomptat, el premi taronja del Gabinet. ¡°El millor d'aquest ministre ¨¦s la seva amabilitat i aparent bona voluntat. Crec que ¨¦s dif¨ªcil posar-ho en dubte¡±, resumeix Jos¨¦ Mar¨ªa Mart¨ªn-Moreno, director general de Salut P¨²blica entre el 2002 i el 2004, quan la ministra era Ana Pastor (PP). En el sector es diu que als ministres els nomena el president, per¨° els destitueixen les crisis. Encara que hi ha casos sonats (Celia Villalobos i les vaques boges; Ana Mato i l'ebola), hi ha problemes que van impulsar els qui els van gestionar, com Trinidad Jim¨¦nez amb la grip A i ara Illa, que ha passat de ser pr¨¤cticament un desconegut, fins i tot a Catalunya, a ser l'emblema electoral del PSC.

Aquesta simpatia se la va haver de treballar el ministre, que no va tenir una benvinguda calorosa. ¡°?s el sis¨¨ de Sanitat en sis anys. Aix¨° demostra que la salut no ¨¦s una prioritat per al Govern. Venen de pas, per anar-se'n a una altra banda¡±, afirma Carina Escobar, presidenta de la Plataforma d'Organitzacions de Pacients. ¡°S¨®n ministres quota, perqu¨¨ es nomenen m¨¦s per ser catalans o dones, no pel que saben de sanitat¡±. Efectivament, des del 2014 han estat ministres Alfonso Alonso, F¨¢tima B¨¢?ez, Dolors Montserrat, Carmen Mont¨®n, Mar¨ªa Luisa Carcedo i Salvador Illa. Aquest ¡°va ser designat per al c¨¤rrec per raons fonamentalment pol¨ªtiques. El ministeri no t¨¦ gaires compet¨¨ncies, i, lamentablement, en el repartiment de carteres la de Sanitat s'ha convertit en una prebenda pol¨ªtica i, per aix¨°, pocs sanitaris han ocupat aquesta cartera en els ¨²ltims anys¡±, afirma Florentino P¨¦rez Raya, president dels col¡¤legis d'infermeria.

Amb aquesta falta de connexi¨® amb l'entorn sanitari, era dif¨ªcil que Illa pogu¨¦s, de primeres, proposar canvis o iniciatives al ministeri. La pand¨¨mia, a m¨¦s, ho ha enterbolit tot. I aqu¨ª entra en escena un personatge que ja est¨¤ unit indissolublement a Illa, i que determina la valoraci¨® que es fa del seu treball: Fernando Sim¨®n, director del Centre de Coordinaci¨® d'Alertes i Emerg¨¨ncies Sanit¨¤ries (CCAES). Jos¨¦ Polo, president de la societat de metges de fam¨ªlia Semergen, creu que en arribar sense refer¨¨ncies al c¨¤rrec, Illa no va tenir m¨¦s remei que confiar en Sim¨®n, a qui atribueix els principals errors de comunicaci¨® del ministeri ¨Ci, per tant, del seu titular¨C des de ¡°la primera valoraci¨® de l'impacte que havia de tenir la pand¨¨mia a la utilitat de les mascaretes, fins ara amb la gesti¨® de les vacunes¡±. Fernando Hontangas, responsable de Sanitat del sindicat CSIF afirma que fa m¨¦s de 20 dies que demanen la destituci¨® de Sim¨®n. ¡°Fa falta un nou equip que doni un cop de tim¨® i aporti credibilitat i solv¨¨ncia per afrontar el que queda de pand¨¨mia¡±, opina. Metges i infermeres tamb¨¦ han demanat en algun moment la seva dimissi¨®.

¡°Illa ha anat de menys a m¨¦s¡±

Que Illa no sigui un expert en Sanitat ¡°ha estat un greu problema en la gesti¨® de la pand¨¨mia, i l'experi¨¨ncia viscuda ha deixat molt clar que aquest lloc l'ha d'ocupar un professional sanitari amb experi¨¨ncia i preparaci¨®¡±, afegeix P¨¦rez Raya. ¡°L'hauria preferit sol que amb Sim¨®n¡±, diu Luis de Palacio, president de l'associaci¨® de propietaris de farm¨¤cies Fefe. El m¨¤xim representant dels col¡¤legis de farmac¨¨utics, Jes¨²s Aguilar, no ¨¦s tan cr¨ªtic: ¡°Valoro m¨¦s la capacitat d'una persona per ser ministre que no pas els seus coneixements; aquests s'adquireixen amb uns bons assessors¡±, afirma, i opina que ¡°clarament¡±, Illa ha anat ¡°de menys a m¨¦s¡±. ¡°Cal recon¨¨ixer-li que s'ha evitat el col¡¤lapse del sistema nacional de salut¡±. El president de les infermeres sost¨¦: ¡°El seu principal error ha estat no deixar-se assessorar per veritables experts en la gesti¨® d'aquesta crisi i convertir-la en una batalla pol¨ªtica. Respecte al seu equip, no ha estat l'adequat i en general no s'ha comptat amb l'assessorament dels professionals sanitaris. Posem com a exemple el cas de Fernando Sim¨®n, sempre a contra corrent del que deien els experts professionals des de tots els sectors¡±.

Abarca, de la fundaci¨® IDIS, exculpa en part Illa de la situaci¨® a la qual s'ha arribat, amb una tercera onada que ha portat la incid¨¨ncia per sobre de 800 (la UE aconsella no viatjar quan aquesta supera els 500; Sanitat cataloga de risc extrem quan es passa de 250; l'objectiu del ministeri ¨¦s que baixi a 25). ¡°Poca cosa ha pogut fer. La crisi ha posat en evid¨¨ncia la falta de coordinaci¨® del sistema. En la primera onada, quan el ministeri va assumir el comandament ¨²nic, es va veure que no tenia els recursos suficients; en les onades posteriors, li van imposar la cogovernan?a m¨¦s per motius pol¨ªtics¡±. Tamb¨¦ Salvador Tranche, president de la societat de medicina de prim¨¤ria Semfyc, creu que el ministre ha passat la prova amb un ¡°aprovat¡±. ¡°Li ha tocat el m¨¦s dif¨ªcil¡±, diu.

En aquesta l¨ªnia dels reconeixements, tant les associacions de fabricants de gen¨¨rics Aeseg com la de medicaments publicitaris Anefp destaquen l'esfor? perqu¨¨ no faltessin productes durant la crisi sanit¨¤ria. Tamb¨¦ Fenin, la federaci¨® de les empreses sanit¨¤ries, assenyala que malgrat els desprove?ments inicials, s'ha engegat un pla per tenir una reserva estrat¨¨gica de material.

Per¨° tamb¨¦ hi ha defensors rotunds d'Illa. Jos¨¦ Mart¨ªnez Olmos, que va ser secretari general de Sanitat en els Governs de Jos¨¦ Luis Rodr¨ªguez Zapatero, afirma: ¡°Ha estat un bon ministre de Sanitat, molt honest en la seva gesti¨®, que ha hagut d'afrontar la pitjor crisi sanit¨¤ria dels ¨²ltims 100 anys en un context de dificultat propi d'aquesta crisi al qual s'afegeix el deteriorament de la sanitat p¨²blica per les retallades patides els ¨²ltims anys¡±.

Falta de mitjans de protecci¨®

I ¨¦s a aquestes retallades i a la situaci¨® viscuda durant la pand¨¨mia on apareixen les cr¨ªtiques dels sindicats de personal sanitari. Aix¨ª, Isabel Lozano, de SAE (t¨¨cnics sanitaris), qualifica directament de ¡°nefasta¡± la gesti¨®, per la falta de mitjans de protecci¨® durant la primera onada i la falta d'un reconeixement posterior. En aquesta l¨ªnia, el representant de CSIF recorda que ¡°Illa va ser el responsable m¨¤xim del desprove?ment d'equips de protecci¨®, que va provocar el contagi de m¨¦s de 55.000 professionals¡±.

En aquesta crisi inconclusa tampoc hi ha unanimitat sobre com se n'hauria d'haver anat el ministre. ¡°Hauria preferit que s'hagu¨¦s quedat¡±, diu el farmac¨¨utic Jes¨²s Aguilar. Els sindicats coincideixen que hauria d'haver dimitit abans.

Entre les assignatures ajornades per la urg¨¨ncia de la covid, Hern¨¢ndez, que ¨¦s membre de la Societat Espanyola de Salut Preventiva i Administraci¨® Sanit¨¤ria (Sespas), destaca el no abordatge dels problemes estructurals que, segons la seva opini¨®, s¨®n a l'arrel de les dificultats per afrontar la pand¨¨mia. ¡°Falta un desenvolupament m¨¦s exhaustiu de la Llei General de Salut P¨²blica, fins i tot en el dia a dia, ja que, per exemple, no s'est¨¤ aplicant el criteri d'equitat en les pol¨ªtiques ni s'han desenvolupat reglaments imprescindibles per abordar l'actual i futurs problemes. Igualment, no es para atenci¨® als problemes greus del Sistema Nacional de Salut. Pot ser comprensible per l'actual cat¨¤strofe i ja sabem que el ministeri ¨¦s fr¨¤gil en tots els sentits, per¨° potser per aix¨° ¨¦s m¨¦s necessari que mai plantejar-ho i buscar solucions¡±, sost¨¦. CSIF afegeix q¨¹estions de personal, com posar fi a la temporalitat, l'homologaci¨® entre comunitats i el necessari refor? de la prim¨¤ria.

¡°En general, la pand¨¨mia ¨¦s un clar problema de salut p¨²blica i a Espanya aquesta ¨¤rea est¨¤ infradesenvolupada en totes les seves ¨¤rees i administracions¡±, diu Manuel Franco, de Sespas. ¡°Aquesta crisi ha evidenciat la debilitat existent en algunes ¨¤rees, quan caldria haver refor?at la salut p¨²blica i les eines de vigil¨¤ncia epidemiol¨°gica, aix¨ª com la gesti¨® de compres i, sens dubte, rellan?ar el lideratge i la fortalesa del Consell Interterritorial¡±, afegeix un portaveu de la societat de directius sanitaris Sedisa.

Caldr¨¤ veure si el successor o successora d'Illa ¡ªal portaveu de CSIF li agrada la possibilitat que sigui Carolina Darias, actual titular de Pol¨ªtica Territorial, qui el succeeixi perqu¨¨ ja participa en el Consell Interterritorial ¡°i la tasca del ministeri ara ¨¦s coordinar-se amb les comunitats¡±¡ª li dona temps de ficar-se amb aquests assumptes o segueix enfangat en la crisi. L'Organitzaci¨® M¨¨dica Col¡¤legial creu que ha de ser una persona que hagi estat a primera l¨ªnia de la crisi. ¡°Almenys¡±, diu Tranche, ¡°no podr¨¤ dir que aix¨° l'ha agafat per sorpresa. Qui arribi est¨¤ avisat¡±.