Alguna cosa es belluga

Sembla que hi ha moviment en la q¨¹esti¨® de la llengua. Hem perdut un temps preci¨®s ¡ªanys, de fet¡ª parlant sobre quin seria el tractament de les lleng¨¹es en l¡¯estat propi (donant per feta la independ¨¨ncia i centrant el debat en si el castell¨¤ havia de ser llengua cooficial) i subrogant en l¡¯adveniment d¡¯aquest nou estat tota la pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica possible. La normalitzaci¨® del catal¨¤ pels mitjans tradicionals quedava en un segon pla i es fiava tota la recuperaci¨® de l¡¯idioma en una sola acci¨®, ni m¨¦s ni menys que la proclamaci¨® de la independ¨¨ncia, mentre s¡¯entrava en una par¨¤lisi pel que fa a imaginaci¨® i a noves mesures de promoci¨® del catal¨¤. I a aquest debat ens hi vam acabar apuntant tots.

La combinaci¨® de realisme i de realitat (realisme: la independ¨¨ncia ¨¦s ara mateix una quimera a la qual no saben com arribar els mateixos partits independentistes; realitat: la situaci¨® de la llengua, amb les darreres dades a la m¨¤, comen?a a ser desesperada) ha servit perqu¨¨ tota l¡¯energia dipositada en aquell debat absurd comenci a dirigir-se al foment real de la llengua, a la seva defensa en tots els ¨¤mbits, conscients a la fi que la llengua dep¨¨n de nosaltres i que no ens la salvar¨¤ ning¨² m¨¦s. ?s una mostra d¡¯aquesta redirecci¨® dels interessos ling¨¹¨ªstics col¡¤lectius la manera com ha passat sense pena ni gl¨°ria el dec¨¤leg publicitat pel grup Koin¨¦, que de cara a les eleccions havia interpel¡¤lat els partits independentistes perqu¨¨ assumissin una s¨¨rie de compromisos fruit del seu ideari. El grup que havia estat capa? de generar m¨¦s controv¨¨rsia en el debat de l¡¯oficialitat ara ha esdevingut una an¨¨cdota.

Hist¨°ricament sempre hem tingut l¡¯habilitat de bastir un discurs ling¨¹¨ªstic coral, fet de m¨²ltiples veus que no sempre han parlat a la vegada ni en el mateix sentit. Al seu moment, la reforma ortogr¨¤fica ja va ser contestada, i els mateixos Fabra i Alcover estaven ben barallats sobre la concepci¨® del diccionari de la llengua. Per¨° tamb¨¦ ¨¦s cert que aquest talent ling¨¹¨ªstic col¡¤lectiu, de vegades, ha remat en la mateixa direcci¨® i ha generat un estat d¡¯opini¨® realment favorable a la llengua. Podria ser-ne un exemple la manera com es va aconseguir introduir l¡¯idioma a l¡¯escola franquista a partir de la campanya d¡¯El catal¨¤ a l¡¯escola, o tamb¨¦ el proc¨¦s de normalitzaci¨® que va arrencar als anys vuitanta i que ara esllangueix. Nom¨¦s cal que aprofitem l¡¯experi¨¨ncia d¡¯haver generat la il¡¤lusi¨® col¡¤lectiva que en altre temps va servir per impulsar el catal¨¤.

Ara, a la fi, sembla construir-se un ventall de discursos alternatius que tenen un com¨² denominador: cal que hi fem alguna cosa. Ens ho vam trobar en la s¨¨rie de 31 articles convocats per la ling¨¹ista Carme Junyent i publicats a Vilaweb, en qu¨¨ ling¨¹istes de tot el domini feien un estat de la q¨¹esti¨® i plantejaven els nombrosos reptes que afecten la llengua, per¨° tamb¨¦ en el manifest de Cl¨¤udia Rius El catal¨¤ i el colonialisme ling¨¹¨ªstic digital, en qu¨¨ denunciava l¡¯hegemonia de les lleng¨¹es grans per mitj¨¤ del mercat globalitzat. En aquest l¨ªnia, destaca tamb¨¦ el que deia recentment la ling¨¹ista Merc¨¨ Lorente al diari Ara: ¡°Tinc el convenciment que [els joves] se sumaran a la causa de la llengua si ¨¦s vista com el feminisme o la lluita ecologista¡±. Hem d¡¯anar molt m¨¦s per aqu¨ª que no pas redundant en el relat dels tres-cents anys de persecuci¨®.

Un sector s¡¯ha comen?at a moure: l¡¯audiovisual. Precisament un dels ¨¤mbits on la llengua ¨¦s m¨¦s feble i que m¨¦s ha patit les conseq¨¹¨¨ncies del consum de ficci¨® globalitzat. A trav¨¦s del web Mesaudiovisual.cat, diversos v¨ªdeos protagonitzats per noms com la productora Isona Passola, la guionista Elisenda Carod o l¡¯actriu Laia Manzanares desgranen un diagn¨°stic del sector i plantegen un dec¨¤leg de mesures que consideren imprescindibles, com ara la creaci¨® d¡¯un parc audiovisual i tecnol¨°gic; el doblatge i subtitulaci¨® al catal¨¤ de s¨¨ries de les plataformes; la posada en marxa d¡¯un canal de televisi¨® juvenil; o la coordinaci¨® dels mitjans de comunicaci¨® audiovisual de Catalunya, el Pa¨ªs Valenci¨¤ i les Balears. Ja veurem en qu¨¨ queda, per¨° ¨¦s prou simptom¨¤tic que un ¨¤mbit concret ja hagi expressat la necessitat de posar fil a l¡¯agulla, amb l¡¯enumeraci¨® de demandes espec¨ªfiques. Almenys aquest dec¨¤leg s¨ª que ve de gust signar-lo.