Maci¨¤: Les ¡®casetes¡¯ i el ¡®llibret¡¯

La tardor de 1931 Catalunya encara vivia amb joia l¡¯eco del 14 d¡¯abril, i Francesc Maci¨¤, ¡°el creador de la nova Catalunya¡±, ¡°l¡¯ap¨°stol¡±, recollia els fruits de la consecuci¨® de l¡¯autogovern. Aix¨ª ho palesa un ¨¤lbum-homenatge al president de la Generalitat amb dues-centes dedicat¨°ries de personalitats, ajuntaments i entitats i els seus segells corresponents, a qu¨¨ ha tingut acc¨¦s Quadern. La donaci¨® de la seva besneta, Teresa Pi-Sunyer i Peyr¨ª, al centre d¡¯interpretaci¨® Espai Maci¨¤ de les Borges Blanques testimonia com el seu magnetisme transcendia les costures d¡¯Esquerra Republicana de Catalunya, el suport interclassista que rebia, i que molts encara no tenien clar l¡¯abast de la seva proclama feta mig any abans.

L¡¯aventura per aconseguir les dedicat¨°ries es va gestar al bar-restaurant de Juan Ballart, al n¨²mero 2 del carrer Tarragona, a tocar de la pla?a de toros Las Arenas de Barcelona. Dos cambrers, Jaume Casta?o i Manel Gracia, disposats que ¡°l¡¯obra de l¡¯home-s¨ªmbol dels catalans¡± pervisqu¨¦s, van proposar-se de caminar fins a Par¨ªs per recollir adhesions a Maci¨¤ per demostrar-li ¡°tot lo que nostros cors senten i son capasos de fer per vos¡±. Ambd¨®s globe-trotters, com els va qualificar literalment la premsa a l¡¯¨¨poca, estaven afiliats al Foment Republic¨¤ del districte VII de Sants, centre adherit a ERC i on els dies 18 i 19 de mar? de 1931 s¡¯havia fundat el partit.

¡°L¡¯ess¨¨ncia del poble¡±

L¡¯alcalde de Barcelona, Jaume Aiguader, va ser el primer a signar l¡¯¨¤lbum, ¡°Maci¨¤ ¨¦s avui el pensament, l¡¯acci¨® de Catalunya¡±, per¨°, absent, va ser el regidor Joan Casanovas qui va donar la sortida, el migdia del dimarts 15 de setembre de 1931, al periple de Casta?o i Gracia. Els cambrers van fer un recorregut en ziga-zaga per cobrir el m¨¤xim de pobles de la serralada litoral i la costa i no van arribar a Portbou fins el 19 d¡¯octubre, un mes despr¨¦s.

L¡¯an¨¤lisi de les dedicat¨°ries, de tres menes, il¡¤lustra el moment pol¨ªtic i la imatge que es tenia de Maci¨¤, d¡¯aqu¨ª l¡¯inter¨¨s de la donaci¨®. Per a uns, l¡¯Avi transcendia l¡¯¨¤mbit local i la seva figura comprenia valors universals. Per al Sindicato del Ramo de Alimentaci¨®n y de Camareros de Matar¨® era ¡°un dels homes nobles que¡¯l Univers pot don¨¤¡± i per al Sindicato Agr¨ªcola La Redenci¨®n d¡¯Argentona era ¡°l¡¯home digne y honrat que predique la moral per medi del exemple¡±. Al Centre Republic¨¤ Catal¨¤ Federal de Camallera el veien un ¡°ap¨°stol¡± i a Albons deien que ¡°si cada naci¨® pose¨ªs un home com Maci¨¤, la pau universal seria un fet¡±

Per a altres, el president era la representaci¨® del poble catal¨¤. Per als ajuntaments de Cardedeu, Sils i Massanes era ¡°s¨ªmbol racial¡± de Catalunya. Expressi¨® que lligava amb la m¨¦s repetida d¡¯¡°home-s¨ªmbol¡± usada pel Centre Republic¨¤ Federal d¡¯Arb¨²cies, per l¡¯alcalde d¡¯ERC Josep F¨¤brega, de Palam¨®s, o a Sant Gen¨ªs de Vilassar. I encara per a un tercer grup l¡¯exmilitar era l¡¯iniciador d¡¯un per¨ªode nou que trencava amb el passat. La batllia d¡¯Arenys de Munt i de Vilanova de Muga el dibuixaven com a ¡°creador de la nova Catalunya¡±, i la de Santa Coloma de Farners, com el ¡°reconqueridor de totes les llibertats¡±.

Quina rep¨²blica?

D¡¯acord amb les dedicat¨°ries, per¨°, sobre el president planava un dubte gens banal. A nombrosos alcaldes i ajuntaments els costava saber quin era el marc pol¨ªtic en qu¨¨ es trobaven i ni tan sols sabien qu¨¨ s¡¯havia proclamat el 14 d¡¯abril. En homenatjar-lo semblaven projectar m¨¦s all¨° esperat que l¡¯ocorregut i confonien termes. Fruit, en part, del mateix batibull del dia en qu¨¨ Llu¨ªs Companys havia proclamat la Rep¨²blica a seques i Maci¨¤ la Rep¨²blica catalana en el marc d¡¯una federaci¨® o confederaci¨® de pobles ib¨¨rics. Fins que el 17 d¡¯abril de 1931 es va establir la Generalitat de Catalunya, un poder aut¨°nom en el marc d¡¯una Rep¨²blica espanyola, que no era federal.

Aix¨ª, Blanes dedicava la signatura als qui havien contribu?t ¡°a la implantaci¨® de la Rep¨²blica federal espanyola¡±, alhora que, segons el Centre Republic¨¤ Federal Catal¨¤ de Sant Feliu de Gu¨ªxols, Maci¨¤ havia proclamat ¡°la unitat de Catalunya¡±. Mentre a Rupi¨¤ deien que era ¡°la Rep¨²blica Federal Catalana¡±, el Centre Republic¨¤ Democr¨¤tic Federal de Jafre, al Baix Empord¨¤, glossava: ¡°Catalunya qui ta vist y et veur¨¤! L¡¯Estatut d¡¯autonomia ta donar¨¤ en Maci¨¤¡±. En canvi, si a Borrass¨¤ el president era el ¡°s¨ªmbol de la Catalunya lliure¡±, a Figueres signaven ¡°per Catalunya i Espanya¡±, i el Centre Republic¨¤ Federal de Llanc¨¤ s¡¯oferia ¡°per la consecuci¨® de la vertadera Rep¨²blica Federal que faria lliures els Estats tots d¡¯Iberia¡±.

Un home sacrificat

Casta?o i Gracia van recollir tamb¨¦ la signatura d¡¯un bon aplec de personalitats. A Girona ho va fer l¡¯alcalde i diputat a Corts, Miquel Santal¨®. I, ensems, Josep Irla, comissari delegat del govern provisional de la Generalitat i futur president a l¡¯exili, per qui Maci¨¤ mereixia l¡¯homenatge per les ¡°tantes persecucions [QUE]que sofr¨ª estoicament de la Dictadura representativa de la Monarquia borb¨°nica, per haver lluitat per la llibertat de la nostra terra dins la comunitat dels pobles ib¨¨rics¡±.

Guanyar sense fer campanya

A finals de novembre de 1915, Maci¨¤, desil¡¤lusionat amb el politiqueig de les Corts i pel que considerava una mala gesti¨® de l¡¯Armada, va renunciar a l¡¯acta de diputat pel districte de les Borges Blanques, que renovava des de 1907. Com que l¡¯exmilitar defensava com a diputat els interessos locals ¡ªcomunicacions, h¨ªdrics, olivers¡ª i els electors se sentien ben representats, els amics van presentar-lo de nou a les llistes per les eleccions del 8 d¡¯abril de 1916.

Maci¨¤ va obtenir un triomf esclatant, per¨°, refractari a renovar l'acta de diputat, va iniciar-se aleshores una llista d'adhesions per pregar-li que accept¨¦s. El 21 de maig, centenars de seguidors van omplir un tren a Madrid per fer-ho en nom seu, com va resseguir l'estudi¨®s borgenc Manel Gin¨¦ a Francesc Maci¨¤ i les Borges Blanques (2004). Un segle despr¨¦s, Quadern ha accedit a la llista original ¡ª60 p¨¤gines amb m¨¦s d'un miler de firmes¡ª, que va elaborar Pau Segura Rovirosa, secretari del Centre Dem¨°crata i Republic¨¤ de les Borges, besavi de l'actual director de l'Espai Maci¨¤, Josep Segura. Aquest el va trobar a les golfes familiars i l'ha llegat en dip¨°sit al centre d'interpretaci¨®, juntament amb premsa de l'¨¨poca que rememora l'episodi i mostra els fonaments rudimentaris de les massives campanyes publicit¨¤ries que avui es fan a les xarxes, aix¨ª com el poder d'atracci¨® ja aleshores de l'exmilitar.

L¡¯assumpci¨® que l¡¯Avi havia fet un sacrifici personal la compartia tamb¨¦ el president de l¡¯Ateneu Republic¨¤ Federal Catal¨¤ de Banyoles, Jaume Abas¨®, per qui aquest ¡°sacrific¨¤ honors llibertat i fortuna per el seu amor a l¡¯ideal de Catalunya¡±. Tamb¨¦ l¡¯alcalde de Palau de Santa Eul¨¤lia, Juan Casa, concebia que Maci¨¤ ¡°per trencar les cadenes que ens tenien subjugats fou el primer per suportar totes les esclavituds¡±.

Van contribuir a l¡¯¨¤lbum tamb¨¦ el regidor figuerenc d¡¯ERC i futur diputat a Corts, Josep Puig Pujades, i Darius Rahola, director del diari del republicanisme giron¨ª El Autonomista. Alguns signants coneixien el president de l¡¯etapa a l¡¯exili. L¡¯alcalde d¡¯Armentera, Josep Armengol, l¡¯havia saludat a ¡°l¡¯hospital¨¤ria B¨¨lgica¡±, on Maci¨¤ va passar un cru exili (veure Quadern del 23 de novembre de 2017). Josep Ferrer¨®, alcalde accidental de Castell¨® d¡¯Emp¨²ries, l¡¯havia acompanyat en el seu Estat Catal¨¤ el 1926 i s¡¯hi dirigia com el ¡°company d¡¯exili i cap de l¡¯expedici¨® de Prats de Moll¨® que tantes amargures ha sofert per Catalunya¡±.

Trinxeres a Canet Platja

A l¡¯altra banda de la frontera, els cambrers van trobar tamb¨¦ visions particulars del president. Els membres del Casal Catal¨¤ de Perpiny¨¤ van explicar a l¡¯¨¤lbum que Maci¨¤, durant la dictadura primoriverista, els havia ensenyat a fer trinxeres a Canet Platja, un fet fins ara desconegut. Nom¨¦s constava que pels fets de Prats de Moll¨® se n¡¯havien practicat als Pirineus.

A Cervera de la Marenda, veien l¡¯excoronel com ¡°el renovador de l¡¯esperit republic¨¤ a Catalunya i promotor del moviment republic¨¤ a tota Espanya¡±. L¡¯ajuntament de Perpiny¨¤ signava, lac¨°nic, ¡°com un homenatge a la col¨°nia catalana¡±, i el consistori narbon¨¨s declarava ¡°gran simpatia per la seva acci¨® pol¨ªtica¡±. En canvi, mentre els catalans de Tolosa es posaven al seu costat per ¡°afermar les llibertats de la nostra Catalunya i dels dem¨¦s pobles d¡¯Iberia. Catalunya gran, dintre d¡¯una Espanya gran¡±, l¡¯ajuntament entenia que Maci¨¤ havia proclamat ¡°la Rep¨²blica Federal Catalana¡±.

Tambe a Tolosa va signar el doctor Camile Soula, personatge occit¨¤ cabdal en la perip¨¨cia del primer estiu d¡¯exili, el 1924, de l¡¯Avi a la Costa Blava (Quadern, 26 de juny de 2020). El record del seu pas es feia notar quan els diaris T¨¦l¨¦gramme, La Depeche i Le petit toulousain s¡¯adherien a l¡¯¨¤lbum. Tamb¨¦ ho van fer en tot el recorregut per Fran?a ¡ªa Port-Vendres, Perpiny¨¤, Narbona, Carcassona, Tolosa i Par¨ªs¡ª els c¨°nsols i vicec¨°nsols d¡¯Espanya, mostra que l¡¯excursi¨® no era en cap cas un acte propagand¨ªstic contra la Rep¨²blica espanyola.

Val¨¦ry, Auriol, Noailles

Despr¨¦s d¡¯enfilar Montalban i Limoges, el 14 de novembre de 1931 els cambrers van arribar a Par¨ªs, dos mesos despr¨¦s d¡¯haver marxat. Segons la publicaci¨® La Humanitat havien recorregut 1.800 quil¨°metres, gaireb¨¦ el doble de la dist¨¤ncia que hi ha des de Barcelona, sense fer marrada. All¨ª van aconseguir adhesions sonades. El nom de Maci¨¤ obria portes.

El socialista Vincent Auriol, alcalde de Muret, diputat a l¡¯Assemblea Nacional Francesa i futur primer president de la Quarta Rep¨²blica (1947-1954), va mostrar-se conven?ut que aquest conservaria ¡°independent aquesta terra catalana¡± perqu¨¨ la Rep¨²blica podia harmonitzar ¡°els genis i interessos de les prov¨ªncies¡±. El poeta Paul Val¨¦ry, originari de Seta, va escriure ¡°Visca Catalunya on he estat ben acollit i on hi ha alguns amics, visquin els catalans i la cultura catalana! Tot el nostre homenatge al president de la Generalitat¡±.

Aix¨ª mateix, del republic¨¤ socialista i expresident del consell de ministres Paul Painlev¨¦, ¡°a l¡¯heroic i glori¨®s Francesc Maci¨¤ l¡¯Alliberador¡±. No va faltar tampoc l¡¯extensa dedicat¨°ria de la comtessa d¡¯origen roman¨¨s Anna de Noilles, que en comen?ar els anys vint havia conegut i descrit el pol¨ªtic com un Quixot, tal com va explicar Enric Ucelay-Da Cal a Francesc Maci¨¤, una vida en imatges (1984). La poetessa i mecenes de les arts rememorava l¡¯home ¡°noble i honorable¡±.

Tamb¨¦ va signar Joan Massip en representaci¨® dels voluntaris catalans que havien combatut en la Legi¨® Estrangera francesa durant la Primera Guerra Mundial. L¡¯advocat de Maci¨¤ en el judici pels fets de Prats de Moll¨®, a finals de gener de 1927, Henry Torr¨¨s, expressava per ell ¡°una afecci¨® i una admiraci¨® vives que es confonen amb la meva amistat pel gran poble catal¨¤¡±.

Els cambrers van aconseguir ensems la dedicat¨°ria d¡¯Alejandro Lerroux, ministre d¡¯Estat, als homes que havien ¡°contribuido por la proclamaci¨®n de la Rep¨²blica a que se integren en una unidad espiritual y fraternal, como lo estar¨¢n [SIC]en una unidad superior pol¨ªtica todas las regiones de Espa?a y la primera Catalu?a, con su Maci¨¤ a la cabeza¡±.

Despr¨¦s de passar deu dies a Par¨ªs i haver visitat unes 140 poblacions, Casta?o i Gracia van tornar al Born el 25 de novembre. Despr¨¦s d¡¯incloure les signatures del propietari del restaurant on treballaven, dels companys de feina i dels nombrosos socis del Foment Republic¨¤ de Sants, el 7 de gener de 1932 van lliurar a Francesc Maci¨¤ l¡¯¨¤lbum folrat de pell i titulat amb lletres d¡¯or Excursi¨® pedestre, Barcelona-Par¨ªs en un estoig de fusta. Aleshores l¡¯euf¨°ria del 14 d¡¯abril deixava pas a la complexitat.

Immobili¨¤ria Maci¨¤, SA

J.E.

Maci¨¤ va dormir moltes nits a la finca de Vallmanya, al Segri¨¤, per¨° mentre aquesta pe?a muse¨ªstica ¨¦s a recer, la casa de camp del president s'esfondra. Personalitats locals s'apleguen a la plataforma Salvem Casa Vallmanya des de finals d'any per evitar-ho. Marc Maci¨¤, professor de la Universitat de Lleida, explica a Quadern que demanen "una intervenci¨® d'urg¨¨ncia per reparar la teulada, molt malmesa, la compra p¨²blica o a trav¨¦s d'una associaci¨® privada que li doni un ¨²s p¨²blic, i la posterior muse?tzaci¨®".

La societat limitada d'Almacelles propiet¨¤ria de la casa demanaria entre 100.000 i 120.000 euros. L'alcalde d'Alcarr¨¤s, Jordi Jan¨¦s, de Junts per Alcarr¨¤s, diu a aquest suplement que l'Ajuntament no pot assumir la compra "perqu¨¨ despr¨¦s calen uns 400.000 euros per a una intervenci¨® d'urg¨¨ncia i el cost total de restaurar-la puja a un mili¨® i mig d'euros". La campanya Salvem Casa Vallmanya l'ha dut a cercar la col¡¤laboraci¨® del Departament de Cultura i de la Diputaci¨® de Lleida, per¨° no s'hi han comprom¨¨s. Segons ha pogut saber Quadern, un empresari lleidat¨¤ n'ha valorat la compra i restauraci¨® i una posterior cessi¨® al mateix Ajuntament, i tamb¨¦ ho ha fet un empresari de l'entorn de l'expresident de la Cambra de Comer? de Barcelona, Joan Canadell, en les llistes de Junts a les eleccions al Parlament del proper 14 de febrer.

L'arquitecte Agapit Lamarca, sogre de Maci¨¤, va llegar a la seva mort el 1897 la masia d'uns 500 m2 del segle XVII (avui B¨¦ Cultural d'Inter¨¨s Local) i el seu latifundi de m¨¦s de 3.000 hect¨¤rees a la seva filla petita, Eug¨¨nia. Home de car¨¤cter exc¨¨ntric, potser va voler fer una darrera gr¨¤cia al seu gendre, que l'any 1888 no li havia escaigut i que tenia poc sentit de l'humor, segons va afirmar la filla d'aquest, Maria, a Francesc Maci¨¤ en la intimitat (1989). El terreny era erm. "Et deixo la finca dolenta perqu¨¨ s¨¦ que tu no rondinar¨¤s", hauria avan?at Agapito a Eug¨¨nia.

Maci¨¤, per¨°, aleshores tot just ascendit a comandant del cos d¡¯enginyers de l¡¯Ex¨¨rcit, va intercedir prop d¡¯Alfons XIII per tal que es concloguessin els treballs del Canal d¡¯Arag¨® i Catalunya, que el rei inaugur¨¤ el 1909. Amb aix¨° i els seus coneixements t¨¨cnics, va convertir Vallmanya (Vall Magna) en una productiva finca de regadiu i on gaudir de la ca?a. De fet, les seves aventures a l¡¯exili (1923-1930) les va finan?ar amb el patrimoni de l¡¯esposa, que ell no tenia.

La dictadura franquista va expropiar la finca. Maria Maci¨¤, la filla petita del president, va maldar per recuperar-la al seu retorn de M¨¨xic als anys cinquanta. ?Com s'ho va fer malgrat l'expedient del Tribunal de Responsabilitats Civils, que la condemnava a una multa d'un mili¨® de pessetes ¡ªque va recuperar¡ª i a disset anys d'exili ¡ªque no es van fer efectius? Segons una nota in¨¨dita que ha trobat Quadern als dietaris del secretari i bi¨°graf de Maci¨¤, Joan Alavedra, del seu fons de l'Arxiu Nacional de Catalunya, va ser l'aleshores ministre de l'Ex¨¨rcit i futur vicepresident de Franco, el general Agust¨ªn Mu?oz Grandes, "qui gestion¨¤ la devoluci¨® de la finca" perqu¨¨ aquest "estigu¨¦ molt de temps de guarnici¨® a Lleida". El militar rebel hi havia estat essent oficial amb el regiment d'Infanteria Navarra els anys 1918 i 1919.

Iniciativa privada

El detonant de Salvem Casa Vallmanya ha estat, segons Marc Maci¨¤, que a mitjan desembre de 2020 l'empresari Jaume Aragall adquir¨ªs Vil¡¤la Denise a Prats de Moll¨®. L'actual president de la delegaci¨® de la Cambra de Comer? de Barcelona al Vall¨¨s Oriental, pr¨°xim a Canadell, l'ha cedit a l'Associaci¨® Casa Maci¨¤ ¡ªque presideix el batlle de la poblaci¨® Claudi Ferrer i que inclou, entre altres, l'escriptor Joan-Llu¨ªs Llu¨ªs, l'exconseller de Cultura Llu¨ªs Puig o el delegat del govern de la Generalitat a Perpiny¨¤, Josep Puigbert¡ª per tal que la restauri i gestioni.

Al dormitori del pis superior d¡¯aquesta casa de 240 metres quadrats i envoltada d¡¯un bosquet, el mateix Maci¨¤ va fer el gest de treure¡¯s la vida amb un tret de rev¨°lver a la templa quan, el 4 de novembre de 1926, la gendarmeria el va detenir. Col¡¤laboradors italians havien delatat l¡¯intent d¡¯entrar a Catalunya amb un contingent de joves del seu Estat Catal¨¤ per promoure una insurrecci¨® que acab¨¦s amb la dictadura de Primo de Rivera.

Vil¡¤la Denise va ser el centre d¡¯operacions de la darrera fase dels fets de Prats de Moll¨®. Va estar anys a la venda fins que l¡¯entorn de l¡¯expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, va mobilitzar-se per adquirir-la. Ara caldr¨¤ veure com es muse?tza i si aquestes accions serveixen perqu¨¨ el Memorial Democr¨¤tic o el Departament de Cultura articulin una ruta Maci¨¤ que englobi tamb¨¦ l¡¯Espai de les Borges Blanques.