Cifuentes i l¡¯evanesc¨¨ncia

A Roma, un plagiari (plagiarius) era aquell que venia com a esclau un home lliure, o aquell que li robava un esclau a un altre rom¨¤. El ciutad¨¤ que cometia aquesta brivallada era condemnat ad plagas, ¨¦s a dir, a rebre unes quantes fuetades. Per¨° ja Marcial (Epigrames, I.52.9) entenia la paraula plagi com l¡¯apropiaci¨® enganyosa d¡¯un escrit d¡¯un altre; aquest ¨¦s el sentit que t¨¦ avui dia la paraula.

Quan Eugeni d¡¯Ors va escriure aquella dita (en catal¨¤) que es troba tradu?da i inscrita al Cas¨®n del Buen Retiro, de Madrid: ¡°Todo lo que no es tradici¨®n es plagio¡±, venia a dir que la tradici¨® dels cl¨¤ssics ¨¦s tan imponent, que resulta impossible sostreure¡¯s a la seva influ¨¨ncia: el Quijote ¨¦s plagi de l¡¯Orlando furioso, de Tirant lo Blanc i de l¡¯Amad¨ªs; Joseph Andrews, de Fielding, ¨¦s plagi del Quijote; Moby Dick ¨¦s plagi de la hist¨°ria b¨ªblica de Jon¨¤s (com Nab¨ª, de Josep Carner) i l¡¯Ulysses, de Joyce, ¨¦s plagi de l¡¯Odissea. No ho s¨®n in extenso, per¨° els primers d¡¯aquesta s¨¨rie de llibres posseeixen indubtablement l¡¯empremta dels segons. El gran plagiari, el plagiari indiscutible i objecte de condemna, ¨¦s aquell que agafa p¨¤gines senceres d¡¯un llibre per ficar-les al seu, o el que agafa un llibre sencer d¡¯un altre i el publica amb el seu nom. El primer cas el representa ?for de Cumes, l¡¯historiador, en l¡¯obra del qual es troben 3.000 versos (!) plagiats d¡¯un altre; el segon ¨¦s el cas de Leonardo Bruni, que va publicar amb el seu nom una Hist¨°ria dels gots que era tota ella traducci¨® d¡¯un llibre de Procopi.

Ara b¨¦: a alg¨² se li acudiria qualificar de plagiari William Shakespeare pel fet que va glosar, a Romeu i Julieta, la faula de P¨ªram i Tisbe, o a Hamlet la Gesta Danorum? Suposem que a ning¨². Tampoc ning¨² ¡ªdesitgem-ho¡ª acusaria Garc¨ªa M¨¢rquez del fet que una part de la hist¨°ria de Cien a?os de soledad estigui inspirada en La recherche de l¡¯absolu, de Balzac (per¨° l¡¯en van acusar); ni que l¡¯Electra de Giraudoux ho estigui en l¡¯Orest¨ªada; ni que Strauss glosi la marxa f¨²nebre de la simfonia n¨²m. 3 de Beethoven en la seva composici¨® Metamorphosen. Tot aix¨° dona la ra¨® a la frase de D¡¯Ors: tant se val un plagi menut com una glosa de la tradici¨®, i les dues coses es confonen, llevat de casos d¡¯extrema originalitat ¡ªno previstos per D¡¯Ors¡ª, com el de Kafka, per exemple. I encara, perqu¨¨ El proc¨¦s tamb¨¦ ¨¦s una glosa de Michael Kohlhaas, de Heinrich von Kleist. Per aix¨° deia Pierre Bayle, com a met¨¤fora, que el plagi total nom¨¦s es produeix quan un entra en una casa i roba la casa, els mobles, la vaixella, la coberteria, la roba, les alfombres... i la pols!

Sigui com sigui, el fet que la gent s¡¯hagi tornat tan gandula i que les carreres universit¨¤ries estiguin quasi totes tan devaluades, afegint-hi encara que, justament per estar devaluades, tothom vol cursar tres o quatre mestratges per fer lluir el curr¨ªculum, ha provocat que proliferessin arreu ¡ªja ¨¦s una tradici¨®!¡ª trampes i plagis.

El cas de Cristina Cifuentes traspassa totes les ratlles: no se sap ni si es va matricular al m¨¤ster

El cas de Cristina Cifuentes traspassa, per¨°, totes les ratlles, del color que sigui. Se suposa ¡ªja veurem com acaba el judici corresponent¡ª que aquesta dama va fer un m¨¤ster en les condicions seg¨¹ents: 1. Potser s¡¯hi va matricular, i potser no; 2. No va anar mai a classe; 3. No va escriure mai cap treball d¡¯investigaci¨®, imprescindible per aconseguir el t¨ªtol; 4. No es va presentar davant de cap tribunal per sotmetre a la seva consideraci¨® els fruits de la suposada pr¨°pia recerca; 5. Ella o alg¨² altre va pressionar la universitat Rey Juan Carlos perqu¨¨ li donessin el t¨ªtol corresponent; 6. Unes quantes persones van signar sota pressi¨® una acta ¡ªo van falsificar unes signatures¡ª, per la qual li era atorgat el t¨ªtol en q¨¹esti¨®, i 7, i no menys important, Cifuentes va divulgar arreu, orgullosa, que era diposit¨¤ria d¡¯un m¨¤ster com una casa.

L¡¯¨²nica cosa que podria eximir-la de tota culpa ¡ªun argument que el seu advocat encara no ha esgrimit¡ª ¨¦s el fet que un treball de m¨¤ster, de la mat¨¨ria que sigui, ja no significa quasi res, perqu¨¨ la majoria estan copiats d¡¯obres diverses, i perqu¨¨ els empresaris o els que promouen un professor a una pla?a universit¨¤ria ja saben, a hores d¡¯ara, que els mestratges estan tan devaluats com les carreres, elles mateixes.

Tribunal que ¨¦s del cas: absolgueu Cifuentes! Ha fet el mateix que fa molt¨ªssima gent, i ho ha fet fins a l¡¯apoteosi. Ha considerat tan evanescent un t¨ªtol de m¨¤ster, que s¡¯ha limitat a no fer res de res i deixar passar l¡¯airet: vanitas vanitatum et omnia vanitas: Coh¨¨let, I.2-3; vanitas, en hebreu h¨¦bel: ventijol, buit, evanesc¨¨ncia.