La revenja de la por

Tota gran il¡¤lusi¨® pot emp¨¨nyer al desenc¨ªs. Va passar durant la Transici¨®. L¡¯inici de la d¨¨cada dels vuitanta va estar marcada per aquesta sensaci¨®. A la crisi econ¨°mica s¡¯hi va sumar l¡¯augment de la viol¨¨ncia i la criminalitat, per¨° especialment la idea que la democr¨¤cia tan llargament desitjada s'anava esfilagarsant ¡°davant la contemplaci¨® d¡¯un aparell pol¨ªtic cada dia m¨¦s consubstancialment entestat a adoptar mesures repressives i no creatives a l¡¯hora d¡¯afrontar els problemes que l'afectaven¡±. Aix¨ª ho editorialitzava aquest diari mentre denunciava retorns persistents cap a la cultura de la repressi¨® en lloc de crear la de la llibertat. Avui dia serien uns quants els que podrien traslladar aquella impressi¨® a l¡¯actualitat de la seva mirada. Uns altres, m¨¦s grans i supervivents, adduirien que ¨¦s clarament impossible de comparar, tot i la sensaci¨® d¡¯estancament que la pand¨¨mia ha potenciat. Perqu¨¨ amb el virus tamb¨¦ han arribat algunes excuses. Fins i tot per restringir la llibertat no sempre de manera prou justificada.

Una de les grans caracter¨ªstiques del somni llargament anestesiat per la dictadura era la possibilitat de poder votar. Cada jornada electoral es va canonitzar pomposament com a ¡°festa de la democr¨¤cia¡±. I aix¨ª, vestida de gala i empoderada, la ciutadania anava a les urnes per decidir la manera de modelar un pa¨ªs que tot just naixia. L¡¯euf¨°rica arribada dels socialistes va rebaixar l¡¯abstenci¨® al 20%, per¨° quatre anys m¨¦s tard, tristament, va recuperar gaireb¨¦ els mateixos punts que van sentenciar la perman¨¨ncia de la UCD d¡¯Adolfo Su¨¢rez el novembre del 1979. I va comen?ar un altre desengany, aquell amb puny i rosa, que es va intentar pal¡¤liar descrivint la democr¨¤cia com un sistema avorrit perqu¨¨ ning¨² s¡¯atrevia a definir-lo com el poder de fer fora governs m¨¦s que de posar-los. Els rituals estaven encara sacralitzats i formar part d¡¯una mesa electoral era motiu de satisfacci¨®. Despr¨¦s va passar a ser un pal. Avui es veu com un risc.

S¨®n milers els catalans que han demanat que els alliberin de la responsabilitat de controlar la gesti¨® dels comicis. Sempre en van ser uns pocs els qui tenien excuses i molts m¨¦s els que se les buscaven. Ara, aquells centenars de sol¡¤licituds de baixes s¡¯han multiplicat perqu¨¨ la por del contagi pot m¨¦s que la certesa de ser ¨²til i la convicci¨® de ser responsable. I aix¨ª veiem com el virus de la por torna a imposar-se i all¨¤ on es van sembrar sospites han crescut els dubtes. I no sembla que l¡¯Administraci¨® tingui credibilitat per diluir-les ni els pol¨ªtics autoritat per combatre-les perqu¨¨ van ser alguns d¡¯ells, en part, els qui van atiar la por a l¡¯hora d¡¯intentar ajornar les eleccions argumentant la situaci¨® sanit¨¤ria i la vulnerabilitat social.

Aquesta reacci¨® ciutadana, a m¨¦s, facilita que es propagui el subtil q¨¹estionament de la legitimitat del resultat sense dir-ho obertament per no ser titllats de trumpistes. Havent quedat, doncs, jur¨ªdicament desprotegida la maniobra pol¨ªtica de la suspensi¨®, a pesar de la unanimitat dels partits parlamentaris, n¡¯hi va haver prou amb un desacord for?at en la data alternativa per iniciar el duel de navalles. Davant d¡¯aquestes evid¨¨ncies, insistir en l¡¯acusaci¨® a la just¨ªcia i al Govern espanyol per poder anar a les urnes, m¨¦s que una paradoxa, ¨¦s un desprop¨°sit. La defensa d¡¯un vot que necessita el pegament d¡¯una idea transversal en un moment de desgast pel canvi social de prioritats i la factura de la gesti¨®. Perqu¨¨ un rastreig dels fets pol¨ªtics diaris dels ¨²ltims mesos no avalen la campanya. I no perqu¨¨ la just¨ªcia en surti indemne, que t¨¦ molt per esmenar, sin¨® perqu¨¨ estaven m¨¦s que advertits que apel¡¤lar a un decret nascut de l¡¯aplicaci¨® d¡¯un automatisme parlamentari dif¨ªcilment podria quedar sense efecte per la voluntat pol¨ªtica dels qui no podien firmar-lo. I en tornar a enfrontar dos drets fonamentals fent dependre el de la participaci¨® al de la salut, s¡¯ha escampat impl¨ªcitament la idea que votar ¨¦s contagi¨®s. Per¨° no en el bon sentit, com es vantaven els defensors de la democr¨¤cia, sin¨® pel risc de la integritat f¨ªsica dels qui hi participen. Com si no existissin ni l¡¯obligaci¨® de garantir el lliure exercici amb tota la seguretat organitzativa ni la prud¨¨ncia pr¨°pia de no c¨®rrer m¨¦s risc que el d¡¯esperar a la cua, com es fa aquests dies per votar per correu. I en el cas dels membres d¡¯una mesa, com si no tingu¨¦s el seu equivalent en la conviv¨¨ncia amb els companys de feina ni en les trobades familiars procedents de bombolles diferents i fins i tot distants.

Ara fa un any, quan va comen?ar la pand¨¨mia i fent una crida a la prud¨¨ncia, els nostres representants van jugar amb la por. Avui tot plegat se¡¯ls gira en contra perqu¨¨: ¡°Res dona m¨¦s valor a la por que la por dels altres¡±, va sentenciar Umberto Eco.