¡°Els sanitaris ja no demanen ajuda¡±

L'Hospital del Mar de Barcelona va crear en la primera onada de la pand¨¨mia un espai d'atenci¨® emocional i psicol¨°gica als sanitaris. Va ser un ¨¨xit perqu¨¨ uns 900 professionals s¡¯hi van animar. Mesos m¨¦s tard, ja no queda rastre de les anades i vingudes al vest¨ªbul de l'hospital barcelon¨ª. ¡°En la segona onada vam repetir l'estrat¨¨gia i van venir 80 sanitaris. El vam acabar traient del vest¨ªbul¡±, explica V¨ªctor P¨¦rez, cap del servei de psiquiatria de l'hospital. ¡°Els professionals que busquen ajuda s¨®n menys dels que esper¨¤vem¡±

¡°Et diuen que estan fatal per¨° que no poden faltar a la feina¡±, explica un psiquiatre

Segons P¨¦rez, hi ha dos motius que expliquen la disminuci¨® de professionals que volen rebre suport psicol¨°gic: ¡°Els sanitaris s¨®n molt vocacionals i quan no poden complir el seu deure se senten culpables. Diuen que estan fatal per¨° que no poden faltar a la feina. A m¨¦s, la psiquiatria continua tenint un estigma. A la gent li costa asseure's a parlar amb un psiquiatre¡±. Aquest estigma fa que alguns professionals de l'hospital busquin a fora el que se'ls ofereix a dins. ¡°Hi ha personal que prefereix no ser at¨¨s al mateix hospital¡±, admet Quim Soler, psic¨°leg del servei de psiquiatria de l'hospital de Sant Pau, on el suport psicol¨°gic tamb¨¦ ha canviat. Dels gaireb¨¦ 50 professionals que rebien suport intern a l'abril, ara nom¨¦s en tracten 20 de manera continuada.

Tot i que cada cop costa m¨¦s veure sanitaris que aixequen la m¨¤ per demanar ajuda, la pand¨¨mia segueix desgastant un sector que ja fa gaireb¨¦ un any que ¨¦s en primera l¨ªnia de foc. ¡°Estan en un proc¨¦s de cansament, irritabilitat i simptomatologia depressiva. Ho diuen tots els estudis¡±, assegura P¨¦rez. Una de les millors maneres d'oferir ajuda, doncs, sembla la discreci¨®. ¡°?s m¨¦s ¨²til que una persona passi per les plantes per parlar amb ells i que, quan detecti un cas, el derivi a un psiquiatre¡±, defensa. De vegades fins i tot es necessita una ¨²ltima empenta tranquil¡¤litzadora. ¡°Se'ls pot dir que no apareixer¨¤ en la seva hist¨°ria cl¨ªnica, que no s¡¯hi preocupin. La salut mental ¨¦s priorit¨¤ria i necessitem radars que ens permetin detectar aquestes persones¡±.?

Fase de desil¡¤lusi¨®

L¡¯estudi Training Manual for Human Service Workers in Major Disasters, de Dyane Myers i L. M. Zunin, tot un referent en l'estudi de l'impacte emocional en cat¨¤strofes naturals, considera que despr¨¦s que els professionals de primera l¨ªnia donin una primera resposta ¡°heroica¡±, posteriorment passen per un estat de ¡°desil¡¤lusi¨®¡±. Segons P¨¦rez, els sanitaris es troben actualment en aquesta fase: ¡°Ara, m¨¦s que ansietat, la gent pateix estr¨¨s posttraum¨¤tic amb simptomatologia depressiva i ab¨²s de t¨°xics. L'hero?citat del principi de la pand¨¨mia t¨¦ data de caducitat. Despr¨¦s d'un episodi tan estressant, cau en una fase de desil¡¤lusi¨®, amb la sensaci¨® que aix¨° no s¡¯acabar¨¤ mai. Aix¨° implica irritabilitat i ho continuem veient¡±. Soler considera que aquesta tercera onada ha sigut com ploure sobre mullat. ¡°Ara es reaguditzen els problemes, per¨° encara m¨¦s per esgotament. Aquesta tercera onada ha arribat en un moment en qu¨¨ el personal no ha descansat. Els sanitaris van sempre al 100% per la pand¨¨mia, per¨° quan tenen gu¨¤rdia han d¡¯arribar fins al 110%¡±.

Els treballadors pateixen estr¨¨s posttraum¨¤tic despr¨¦s d¡¯un any sense parar

Els serveis de suport dels centres, tanmateix, es mantenen, com a Sant Pau. ¡°Fem grups d'entrenament que duren vuit sessions per millorar la gesti¨® de l'estr¨¨s i la resili¨¨ncia, tenint en compte que aquesta situaci¨® s¡¯allargar¨¤¡±, explica Soler.

A l'Hospital del Mar es mant¨¦ la plataforma de suport activa, que at¨¦n trucades i correus dels treballadors. ¡°En aquesta situaci¨®, aix¨° ¨¦s el que m¨¦s s¡¯assembla a l'Ex¨¨rcit. Ens hem d'assegurar que el personal estigui al 100% perqu¨¨ si no no funcionem¡±, conclou P¨¦rez.