Rafael Canogar, l¡¯¨²ltim d¡¯El Paso

Durant la presentaci¨® dijous passat de la monogr¨¤fica del pintor Rafael Canogar (Toledo, 85 anys) que li dedica la galeria Mayoral de Barcelona amb set de les seves obres del per¨ªode informalista, el comissari Enrique Juncosa destacava que Canogar i Luis Feito eren els dos ¨²nics representants vius del m¨ªtic El Paso, un grup tan fuga? com important que va acabar donant llum i dimensi¨® internacional a l'art que des de la Guerra Civil havia quedat tancat dins de les fronteres espanyoles. Tres dies despr¨¦s, moria Feitio als 91 anys per coronavirus, i quedava nom¨¦s Canogar, doncs, com a ¨²nic i ¨²ltim representant d'aquest moment decisiu de l'art espanyol.

Les set obres, realitzades entre el 1958 i el 1963, il¡¤lustren clarament el per¨ªode informalista de l'artista que va fer en un moment en el qual una s¨¨rie d'artistes espanyols, reunits al voltant d'El Paso, a Conca i Madrid, els catalans de Dau al Set i els escultors bascos, va florir als anys cinquanta com a reacci¨® a l'academicisme de l'art oficial i van trencar l'a?llament amb innovaci¨® i experimentaci¨®.

Canogar, amb tot just vint anys, fa el salt des dels seus gens destacats primers paisatges expressionistes a l'abstracci¨®, influ?t pel descobriment de les avantguardes internacionals i per l'obra de Picasso, Braque i Mir¨®, per m¨¦s tard explorar les possibilitats que li oferia l'informalisme creant un tipus de pintura plena de for?a, en la qual predominen els negres, els tons grisos i marrons ¡ªdeixant veure el gran influx en la seva obra de la pintura barroca espanyola, per¨° tamb¨¦ de les pintures negres de Goya¡ª, com en les set pintures que es poden veure a la galeria.

La seva etapa informalista va acabar sent clau en la seva traject¨°ria art¨ªstica, i va anar acompanyada d'una gran projecci¨® internacional i la seva pres¨¨ncia a les exposicions sobre art espanyol m¨¦s rellevants de l'¨¨poca, entre les quals destaquen les que es van fer el 1960 a Nova York, al MoMA, al The Solomon R. Guggenheim i a la Pierre Matisse Gallery. ¡°Sent molt jove es va convertir en un nom central de les arts pl¨¤stiques espanyoles¡±, apunta Juncosa, que no dubta a parlar del molt que tenen en com¨² aquestes obres i altres manifestacions art¨ªstiques del moment, com la pel¡¤l¨ªcula Viridiana, de Luis Bu?uel, del 1961.

Les obres de Canogar s¨®n ¡°s¨°bries i carregades d'una gestualitat intensa, deutores de l'action painting de l'escola de Nova York i, sobretot, de Pollock i De Kooning¡±, explica Juncosa, que aquests dies tamb¨¦ comissaria a Barcelona l'exposici¨® del jove Yago Hortal, caracteritzat per fer servir, com Canogar, pinzellades grans i denses i treballar amb els llen?os a terra. ¡°La mat¨¨ria hi va jugar un paper fonamental, ja que, pel seu car¨¤cter org¨¤nic i mund¨¤, trencava amb la dicotomia entre abstracci¨® i figuraci¨® i permetia la creaci¨® d'un art no figuratiu¡±, afegeix aquest gran expert en artistes de la mat¨¨ria, com Miquel Barcel¨®.

Tot plegat es pot observar en obres com Dintel (1958), Pintura n? 78 (1961) i Barbecho (1963), tres de les obres de la mostra que il¡¤lustren aquest breu per¨ªode de l'artista, que sobre el 1963 va canviar la seva mirada a la cr¨ªtica pol¨ªtica i social, inspirant-se en les imatges dels mitjans de comunicaci¨®, malgrat que el 1975 va tornar a l'abstracci¨®.

L'exposici¨®, que estar¨¤ oberta fins al 29 de mar?, ¨¦s l'¨²ltima que dedica la galeria Mayoral a l'art de la postguerra espanyola, que l'han convertit en una refer¨¨ncia en aquest per¨ªode de l'art, despr¨¦s de les dedicades a pintors com Antonio Saura, Joan Mir¨®, Alexander Calder, Eduardo Chillida, Manolo Millares, Antoni T¨¤pies, Juana Franc¨¦s i Jos¨¦ Guerrero. Tres de les set obres de la mostra pertanyen al mateix artista i estan a la venda per un preu d'entre 60.000 i 120.000 euros, les altres quatre pertanyen a col¡¤leccions particulars i no es venen.

Canogar, amb obra a mig centenar de museus internacionals i uns 90 espanyols, nom¨¦s t¨¦ pintures seves en un parell d'entitats catalanes: a la Fundaci¨® La Caixa i a la Fundaci¨® Fran Daurel del Poble Espanyol. I les seves obres nom¨¦s es poden veure a Catalunya en petites galeries individuals o col¡¤lectives. El 1972 va exposar a la galeria Adri¨¤, del carrer Consell de Cent, al mateix local que, anys m¨¦s tard, va ocupar la galeria Mayoral, per la qual cosa la mostra ¨¦s, a m¨¦s, com tornar a casa.