¡°El que vull ¨¦s un Govern que es preocupi de la cultura¡±

Les gavines no donen treva al Port, a Barcelona, davant el Marem¨¤gnum, poc abans que Joan Tous, de 40 anys, vagi a les seves classes de quart d'¨¤rab a l'Escola Oficial d'Idiomes. Fot¨°graf de professi¨®, el Joan ha llegit l'entrevista que li va fer aquest diari fa 18 anys i es reafirma en el titular que defensava que sempre cal anar a votar ¡ª¡°Ho continuo dient a tothom¡±¡ª i afegeix que no li sorpr¨¨n el desenlla? de Jordi Pujol i la seva confessi¨® de frau fiscal. ¡°Vaig veure que era un m¨¦s que es va aprofitar i va ficar la m¨¤ al pot¡±, afirma.

Molt polititzat el 2003, el Joan deia que simpatitzava amb ERC perqu¨¨ pression¨¦s CiU i forc¨¦s un canvi a Catalunya, com va succeir despr¨¦s. Els anys no han canviat essencialment les seves idees perqu¨¨ tornar¨¤ a votar un partit d'esquerres i com llavors continua sent independentista. Per¨° hi veu m¨¦s matisos i grisos. I diu que les seves prioritats, i m¨¦s ara, han canviat. ¡°El que vull ¨¦s un Govern que es preocupi, que dediqui m¨¦s recursos a la cultura. Amb aquesta un es torna m¨¦s reflexiu amb la realitat que l¡¯envolta¡±, afirma. La pand¨¨mia s'ha carregat, diu, moltes productores. El mateix Joan ho ha passat malament. Comparteix un estudi de creaci¨® audiovisual i animaci¨® i la feina va caure en picat. El 2019 va anar encadenant petits contractes com a operador o c¨¤mera, i com li abonaven la seguretat social va deixar de pagar aut¨°noms. Per aix¨° no ha rebut d'ajuda ni un euro.

Despr¨¦s de participar en alguna marxa de la Diada ¡ªno a totes, precisa: en moltes ocasions era a Stromboli, la seva segona casa¡ª, el Joan explica que en aquesta d¨¨cada ha vist com moltes persones del seu entorn, que no ho eren, s'han convertit en independentistes quan el 2003 era una cosa residual. ¡°Abans era una opci¨® m¨¦s de for?a i ara ¨¦s molt comuna¡±, diu. Va defensar la seva escola l'1-O i demana la llibertat dels presos i el refer¨¨ndum mentre lamenta la imatge de ¡°pati d'escola¡± que ha donat el Govern amb les seves baralles. Per¨° insisteix que ara el preocupen moltes altres coses. Posa com a exemple l'horror que ahir uns neonazis volguessin cremar un sense sostre a Barcelona: ¡°I aix¨° passa amb o sense independ¨¨ncia¡±.

El Joan al final va acabar els estudis de fotografia, continuar¨¤ amb els de filosofia quan es jubili ¡ª"Ser¨¦ m¨¦s madur per disfrutar-los¡±¡ª i ara fa les seves primeres incursions com a director de fotografia en curts i en videoclips. Viu del que volia. Confia que la societat aquest any hagi apr¨¨s ¡°alguna cosa¡± i, almenys a ell, la covid li ha deixat una cosa bona: el confinament va provocar que Gloria, una amiga siciliana, no pogu¨¦s tornar al seu pa¨ªs i al final s'ha convertit en la seva parella. Segueix, com llavors, enamorat d'It¨¤lia, anant amb moto i amb la c¨¤mera penjada al coll. No est¨¤ tan al cas com llavors a la pol¨ªtica, per¨° no es va perdre el debat electoral de TV3: ¡°Com estar¨¤ l'esquerra de malament que el candidat que es va expressar millor va ser Alejandro Fern¨¢ndez, del PP. I soc als ant¨ªpodes d'ell¡±. I com a bon defensor de la participaci¨® en unes eleccions, acaba: ¡°No pod¨ªem estar m¨¦s amb un president que no hem escollit. Aix¨° no t¨¦ sentit¡±.