Acumulacions

Des de la irrupci¨® del consum en massa, l¡¯acumulaci¨® vertiginosa d¡¯objectes caracteritza les nostres vides. S¨®n temps de profusi¨® i acaparament d¡¯abillaments que ens porten a aparentar, a seduir; i, no obstant aix¨°, el desig no ha cotitzat mai tan a la baixa i la por no s¡¯ha enfilat mai tant. A Agradar i emocionar( Anagrama, 2020), Gilles Lipovetski relaciona l¡¯adornament i el maquillatge amb ¡°la recerca de gratificacions individuals, amb aquesta voluntat de competir, de guanyar poder sobre l¡¯altre¡±. Aquesta mena de suplements de l¡¯¨¦sser funcionen com a ¡°mitj¨¤ per fer l¡¯individu m¨¦s sensible i fortament present¡±.

El terror al buit ¡ªla fotografia dels carrers deserts¡ª i l¡¯ansietat per traduir el nostre entorn en imatges arriba a dos importants ¨¤mbits de les nostres democr¨¤cies liberals: l¡¯esfera de la comunicaci¨® pol¨ªtica i l¡¯art. En el film de John Schlesinger A Question of Attribution (el t¨ªtol babau en castell¨¤ ¨¦s Un espia con arte, 1991) hi ha una escena central en qu¨¨ el curador de la col¡¤lecci¨® de la reina Isabel II, Sir Anthony Blunt (interpretat per James Fox), es passeja per les estances de Buckingham Palace i es fixa en un suposat Tizi¨¤. ?s llavors quan s¡¯obre un di¨¤leg impagable entre l¡¯expert i la insigne propiet¨¤ria sobre falses atribucions i dobles identitats (l¡¯MI-5 sospita que Blunt va ser un espia de la NKVD, antecessora del KGB).

?Com devia ser la veritable naturalesa de tot aquell batibull que la reina guardava en els seus salons, aix¨° ¨¦s, un quadre de taller de Rafael, una Anunciaci¨® de l¡¯Escola de Siena, un ou d¡¯estru? ¡ªregal del poble de Samoa¡ª, un or moulu, una banya d¡¯ant¨ªlop o un objecte semblant a una base per a pastissos que podria ser l¡¯equivalent reial d¡¯una escumadora? ¡°Aix¨° no ¨¦s una col¡¤lecci¨® reial, sin¨® una acumulaci¨® reial!¡±, exclama sarc¨¤stic Sir Anthony abans de preguntar a sa majestat si li deixaria uns dies el Tizi¨¤ per estudiar-lo, ja que ¡°alguns quadres com a frau desperten m¨¦s inter¨¨s que l¡¯original¡±. ¡°M¡¯ho he de pensar ¡ªrespon la reina¡ª, perqu¨¨ deixaria un buit, tinc moltes coses inapreciables perqu¨¨ no se¡¯ls pot posar preu. I si es pogu¨¦s, no es podrien vendre¡±. L¡¯expressi¨® unique au monde sol ser la m¨¦s valuosa en qualsevol idioma. En l¡¯era de la volatilitat i de l¡¯apropiaci¨® gratu?ta, ocultar el que ens resulta valu¨®s (un objecte, un afecte) ¨¦s un acte de resist¨¨ncia. Precisament d¡¯identitats, apropiaci¨® i acumulaci¨® tracta la mostra d¡¯Helena Cabello (Par¨ªs, 1963) i Ana Carceller (Madrid, 1964) a la galeria Joan Prats de Barcelona.

El duo d¡¯artistes pren com a motiu la frase de Spinoza ¡°El que pot un cos¡± per presentar un c¨²mul de treballs ¡ªun v¨ªdeo (6¡¯¡¯), una pancarta, objectes i collages fets amb s¨ªmbols i dibuixos trets d¡¯altres artistes (David Wojnarowicz, Helio Oiticica) per referir-se a la sexodisid¨¨ncia i al dret de tot individu a la lliure autodeterminaci¨® de g¨¨nere. Totes obres molt estimables (conceptualment) per¨° objectables (formalment).

I ¨¦s que, entre l¡¯aut¨¨ntic i el fake, hi va haver un artista de el moviment Fluxus, Ben Vautier, que va convertir una frase escrita a m¨¤, Je suis unique au monde, en una obra d¡¯art. Per al creador napolit¨¤ (1935) l¡¯art era intenci¨®, apropiaci¨® del que hi ¨¦s: ¡°Signo, per tant: en els forats, les caixes misterioses, els cops de peu, D¨¦u, etc.¡±. Aix¨ª va ser fins el 1962, en plena expansi¨® de desenvolupisme i de consum, quan va decidir donar per acabada l¡¯acci¨® de signar tot el que se li posava al davant.

Ha passat m¨¦s de mig segle i les societats hiperconsumistes ens seguim mossegant la cua, preguntant-nos qu¨¨ som individualment en lloc del qu¨¨ volem ser en comunitat. Mentrestant, els artistes i els pol¨ªtics segueixen cantant el mateix rap.