La rebel¡¤li¨® de les escoles que s¡¯han plantat contra els cotxes

Barcelona viu una protesta ins¨°lita que no para de cr¨¦ixer. S¨®n escoles que s¡¯han plantat contra la contaminaci¨® i el soroll que les envolta, provocats pel tr¨¤nsit, i exigeixen a l¡¯Ajuntament que elimini carrils de tr¨¤nsit dels seus entorns. L¡¯alcaldessa Ada Colau ha posat en marxa un pla per pacificar zones escolars, per¨° aquestes escoles veuen insuficient el ritme i intensitat de les actuacions.

La meitat dels centres de la ciutat supera en horari lectiu els nivells de contaminaci¨® que recomana la Uni¨® Europea. I hi ha evid¨¨ncies cient¨ªfiques que la contaminaci¨® afecta la salut i el desenvolupament cognitiu dels m¨¦s petits. Les fam¨ªlies, de la m¨¤ de les escoles, han dit prou. Cada dos divendres tallen simult¨¤niament el tr¨¤nsit davant dels centres a la sortida de l¡¯escola. L¡¯11 de desembre van ser 17 escoles. Divendres passat, m¨¦s de 50, i es van sumar escoles de dues ciutats m¨¦s, Badalona i Sabadell. La Societat Catalana de Pediatria i el institut ISGlobalrecolzen les seves reivindicacions.

La revolta de les escoles va comen?ar a l¡¯Eixample, el districte central de Barcelona. La pastilla negra, li diuen, per la contaminaci¨® que provoquen els 350.000 cotxes que el creuen di¨¤riament(tants com a les dues rondes de circumval¡¤laci¨®). Amb l¡¯excepci¨® de l¡¯any passat, per la pand¨¨miai les restriccions de mobilitat, l¡¯Eixample supera sistem¨¤ticament les concentracions de di¨°xid de nitrogen i part¨ªcules en suspensi¨®que fixa l¡¯Organitzaci¨® Mundial de la Salut (OMS).

Va ser fa gaireb¨¦ dos anys quan un grup de ve?ns preocupats per la contaminaci¨® va crear la plataforma Eixample Respira. Es van estrenar a Twitter el maig del 2019 i van organitzar xerrades amb experts en escoles. Ho explica Guille L¨®pez, portaveu de la plataforma, que tamb¨¦ assenyala que, personalment, li va canviar la visi¨® de ciutat tenir fills i portar-los a l¡¯escola. A l¡¯escola dels fills de L¨®pez, les fam¨ªlies expliquen que fan el trajecte d¡¯anada en silenci: el soroll del tr¨¤nsit ¨¦s tal que ¨¦s impossible parlar.

L'empenta a aquest moviment demanant menys tr¨¤nsit va arribar quan, de la m¨¤ de l¡¯empresa tecnol¨°gica Lobelia, Eixample Respira va publicar el mapa de les escoles de la ciutat que mostrava que m¨¦s de la meitat suportava l¨ªmits de contaminaci¨® excessius. A partir d¡¯all¨¤ els van contactar altres escoles i van descobrir que dos centres ja tallaven peri¨°dicament el tr¨¤nsit. L¡¯escola Joan Mir¨® n¡¯¨¦s un. ¡°Que els cotxes ocupin la majoria de l¡¯espai p¨²blic ¨¦s insostenible, la contaminaci¨® i el soroll s¨®n insuportables. Ja no ¨¦s una lluita de les escoles, ¨¦s de barri i de ciutat¡±, defensa Guillermo Rojo, de l¡¯associaci¨® fam¨ªlies del centre, on tot el consell escolar, amb la direcci¨® i els professors, s¡¯ha adherit al manifest que demana de pacificar l¡¯entorn.

La pand¨¨mia va frenar el moviment, per¨° ¡°el xup xup era all¨¤ i ens vam animar a fer el primer tall abans de Nadal¡±, relata Guille L¨®pez. Va ser un ¨¨xit i no va tenir rebuig ve?nal ni dels comerciants. ¡°?s la salut dels nostres fills¡±, insisteix L¨®pez, que aplaudeix el programa per a les escoles de Colau, per¨° exigeix ¡°que els carrers de la xarxa b¨¤sica tinguin un sol carril de circulaci¨® privada¡±. ¡°Si el Govern vol transformar la ciutat amb els entorns escolars ha d¡¯atrevir-se a treure m¨¦s cotxes¡±, conclou. Des de l¡¯Ajuntament, la tinenta d¡¯alcalde d¡¯Urbanisme, Ecologia i Mobilitat, Janet Sanz, respon que no ¡°es pot intervenir en totes les escoles alhora¡±, que treure carrils ¡°requereix un treball t¨¨cnic que no ¨¦s immediat¡±, per¨° que ¡°el pla no t¨¦ marxa enrere¡±.

El portaveu explica com han trobat ¡°una f¨®rmula de protesta que t¨¦ un cost molt baix d¡¯execuci¨® i un impacte molt elevat¡±. ¡°Perqu¨¨ totes les fam¨ªlies recullen els seus fills, els divendres vas m¨¦s relaxat, no has de despla?ar-te, i el tall dura nom¨¦s mitja hora¡±. Per facilitar les adhesions, han publicat una guia amb els passos i notificacions necess¨¤ries.

L¡¯Institut de Salut Global (ISGlobal) i la Universitat Pompeu Fabra van publicar el 2015 l¡¯estudi m¨¦s gran realitzat en aquell moment sobre com la contaminaci¨® afecta el desenvolupament cognitiu. Van seguir 3.000 nens de 40 centres durant un any, explica l¡¯epidemi¨°leg i investigador de l¡¯ISGlobal Jordi Sunyer: ¡°Vam observar que els nens que s¨®n en patis i aules on hi ha m¨¦s contaminaci¨®, sobretot per tr¨¤nsit, tenien un creixement de la funci¨® cognitiva menor dels que estudiaven en escoles menys exposades¡±.

¡°L¡¯impacte que es coneixia tenia molta relaci¨® amb la salut respirat¨°ria i cardiovascular. Per¨° va molt m¨¦s enll¨¤, perqu¨¨ afecta el benestar, la capacitaci¨® davant de les oportunitats i gestionar la vida. Hem de protegir els nens per la seva projecci¨® al futur, per aix¨° ¨¦s urgent protegir l¡¯entorn de les escoles de forma radical¡±, conv¨¦ Sunyer.

Des de la Societat Catalana de Pediatria, el coordinador del grup de treball de salut ambiental Ferran Campillo, puntualitza que no nom¨¦s els nens de ciutats metropolitanes respiren aire contaminat. ¡°A les grans ciutats la font ¨¦s el tr¨¤nsit, que t¨¦ l¡¯afegit del soroll i l¡¯accidentalitat; en altres parts s¨®n fonts industrials, cremes agr¨ªcoles, calderes de biomassa...¡±, explica.

Els pediatres, diu Campillo, veuen les conseq¨¹¨¨ncies de qu¨¨ alerten els estudis sobre impacte de la contaminaci¨® en la salut infantil. Indica que inicialment es van estudiar sobretot les patologies respirat¨°ries, per¨° avisa: ¡°Va molt m¨¦s enll¨¤, s¨®n dies perduts d¡¯escola, que els nens exposats a contaminaci¨® tenen pitjor rendiment cognitiu... ¨¦s una situaci¨® d¡¯injust¨ªcia, individual i col¡¤lectiva¡±. ¡°?s la salut laboral de la infantesa, s¨®n exposicions que poden afectar la seva salut, la seva qualitat de vida i les seves oportunitats, necessitem mesures dr¨¤stiques¡±, conclou.

Mentrestant, les escoles sumen adhesions i busquen exportar el seu moviment a altres ciutats. Fins i tot han tradu?t el web a l¡¯angl¨¨s. ¡°La revolta escolar t¨¦ potencial per ser el Fridays for Future dels nens¡±, assegura Guille L¨®pez.