La democr¨¤cia a la parada de la Manoli

El mercat de Sant Antoni ¨¦s un dels m¨¦s antics de Barcelona. El van construir al segle XIX quan van enderrocar les muralles perqu¨¨ la ciutat respir¨¦s i ¨¦s una orfebreria modernista que busca la llum i la ventilaci¨®. Tot aix¨° ha servit tamb¨¦ perqu¨¨ es convert¨ªs aquest diumenge en un supercol¡¤legi electoral, quatre al mateix lloc, amb 29 meses, per a 17.000 votants.

Per¨° posar-lo en marxa ha estat un embolic. T¨¦ forma d¡¯estrella, amb diverses portes a cada bra?, i a les vuit del mat¨ª en cada una s¡¯amuntegaven els convocats a les taules, cada un amb el seu paperet doblegat a la m¨¤. Alguns fins i tot amb carpeta, si havien d¡¯al¡¤legar raons m¨¨diques. Es veien diverses persones grans amb crosses. Els anaven cridant i cada vegada que un titular d¡¯una mesa no apareixia, la dona que passava llista posava cares: ¡°Doncs com seguim aix¨ª... Vejam el suplent¡±. I cridava un altre nom. A les nou del mat¨ª no va poder obrir pr¨¤cticament cap de les meses. A sobre va comen?ar a ploure, amb nou graus de temperatura. Tamb¨¦ van comen?ar a arribar els primers votants, que a m¨¦s eren els m¨¦s grans i poblaci¨® vulnerable. Tots mullant-se, i all¨° no comen?ava. Es va formar una mica d¡¯enrenou i hi va intervenir una parella de municipals:

¡ªTots cap enrere, si us plau!

¡ª?s que ens mullem.

¡ªJo tamb¨¦!

¡ªJa, per¨° a vost¨¨ li paguen!

¡°Aix¨°, aix¨°!¡±, aclamava la multitud present. L¡¯ambient era de nerviosisme, molt rondinaire, de fatiga pandemicopol¨ªtica acumulada. Per¨° Albert Agorreta, 87 anys, tota la vida treballant en un taller de joieria, almenys s¡¯ho va muntar b¨¦. Ensenyava una bossa de pl¨¤stic amb un entrep¨¤ de pernil i formatge de cabra, i una coca-cola a la butxaca interior de la jaqueta. Assegut en una cadira plegable de platja que s¡¯havia portat de casa: ¡°Esperarem el que faci falta, jo estic preparat¡±. Ell era el primer de la fila. Per fi va poder passar cap all¨¤ a les 9.45. Mar¨ªa del Carmen Codina, de 93 anys, amb una crossa, estava bastant m¨¦s emprenyada: ¡°Ha comen?at la jornada com est¨¤ el pa¨ªs: malament¡±. L¡¯acompanyava una dona que l¡¯ajudava a caminar i sobretot a muntar l¡¯enrenou per votar: ¡°Som aqu¨ª des de tres quarts de nou, ¨¦s una vergonya, havien dit que vingu¨¦s la poblaci¨® vulnerable!¡±. Despr¨¦s de discutir amb els de seguretat i amb la policia, la van deixar passar: ¡°He votat tota la meva vida i no penso deixar de votar avui!¡±.

En una de les seccions, amb tres taules, eren gaireb¨¦ les deu i encara no havien comen?at. La cua a fora era enorme, sota la pluja. A dins no s¡¯aclarien. ¡°Comen?arem quan ens diguin els Mossos, que han de parlar amb la Junta Electoral¡±, explicava un representant municipal. Hi havia certa inquietud perqu¨¨ si es feien les deu i no estaven constitu?des les taules, es tancava. Asseguraven que s¨ª que ho estaven, i que faltava nom¨¦s un tr¨¤mit. A fora, la gent es queixava en veu alta, malparlant de tot, en aquesta complicitat espont¨¤nia que neix en una cua de desconeguts amb un semblant sentit de la injust¨ªcia. Per fi un agent dels Mossos que era al m¨°bil, va assentir amb el cap, va penjar i va dir: ¡°Comencem!¡±. Va passar la primera de la fila a les 10.11 hores, Avelina Mestres, de 91 anys, en cadira de rodes, a qui almenys l¡¯havien deixat esperar dins, m¨¦s calentona.

Molt xivarri amb bon humor

¡°Massa xivarri¡±, admetien en una de les meses. ¡°Jo soc la suplent de la suplent de la suplent¡±, explicava una de les vocals de la taula U, secci¨® 157. S¡¯ho prenien amb bon humor. Es veia aix¨° que et coneixes a la mesa i congenies perfectament amb els que t¡¯han tocat, que resulten ser macos. Gent corrent que segurament voti cada un una cosa, per¨° no es fa notar. Es llegien en veu alta els punts m¨¦s interessants del llibret oficial d¡¯instruccions. Van anar a menjar a casa per torns. Els tres, enfundats les mans en guants blaus, sostenien la m¨¦s petita c¨¨l¡¤lula de la democr¨¤cia, en forma de mesa, amb papers, retoladors i una urna. Aquesta mesa era al costat d¡¯una parada del mercat, la botiga Manoli. Amb tots els seus problemes, la jornada electoral havia arrencat a l¡¯¨²ltim col¡¤legi. Poc despr¨¦s va sortir la dada que el 99% de les meses s¡¯havien constitu?t.

Amb la que estava caient, un diluvi, tenien molt m¨¦s m¨¨rit les meses formades en el Centre de Residus de Catalunya, un altre dels col¡¤legis electorals estarnys improvisats en aquests comicis. Perqu¨¨ eren a l¡¯aire lliure, a l¡¯aparcament. El que passa ¨¦s que els convocats per ocupar-les no sabien que anaven a passar el dia asseguts a l¡¯exterior, amb fred i pluja, i en arribar es van endur una sorpresa. ¡°Si ho hagu¨¦s sabut, m¡¯hauria abrigat m¨¦s¡±, expplica una de les presidentes, que est¨¤ amb camisa i jaqueta. Els van posar un petit calefactor a cada taula, per¨° no es notava gaire, nom¨¦s el que era al costat. En algunes taules alternaven la cadira del radiador. ¡°Almenys ser¨¤ l¡¯escola m¨¦s segura per a la covid¡±, comentaven somrient amb resignaci¨®. Aqu¨ª tamb¨¦ hi va haver problemes en alguna mesa. De nou de convocats se¡¯n van presentar quatre, i un va dir que havia al¡¤legat que tenia problemes d¡¯esquena, per¨° no li havien respost. El van enviar a casa a buscar el resguard i, quan el va portar, se¡¯n va poder anar. Aquesta escola ¨¦s a les Tres Torres, el districte que m¨¦s participaci¨® va registrar en les anteriors eleccions, per¨° a mig mat¨ª no hi havia cap cua. ¡°Esperem que almenys ens deixin fer el recompte dins de l¡¯edifici¡±, comentaven en una taula, amb els peus ja congelats.

All¨¤ a prop hi havia un altre col¡¤legi curi¨®s, perqu¨¨ est¨¤ en un col¡¤legi, s¨ª, per¨° el de metges. I a m¨¦s ¨¦s que el seu president, Jaume Padr¨®s, s¡¯ha distingit per les seves declaracions cr¨ªtiques, com aquesta del mes de gener passat: ¡°No es donen les condicions des del punt de vista sanitari per a unes eleccions segures el 14-F¡±. Tanmateix, a l¡¯edifici on ¨¦s el seu propi despatx tot anava b¨¦. Van comen?ar a l¡¯hora i no hi havia aglomeracions. Li toquen 1.910 electors. Encara que al migdia ja es formaven cues, perqu¨¨ s¡¯acabava la franja hor¨¤ria de la poblaci¨® de risc i ja podien anar els altres. Un jove va arribar a tres quarts i cinc de dotze i va preguntar si podia entrar. ¡°Home, per ¨¨tica, jo li diria que millor que no, gaireb¨¦ espera ja¡±, li va dir un agent. ¡°?s clar, ¨¦s clar,¡± va respondre ell.

On s¨ª que hi havia cues, i bastant impressionants, era a deu minuts amb cotxe, a l¡¯estadi del Camp Nou. El club ha cedit el seu auditori com a col¡¤legi electoral, vuit meses, 4.055 votants, i tamb¨¦ van topar amb dificultats en algunes. Van arrencar cap a les 9.45 hores. A l¡¯esplanada es va formar una cua que feia unes quantes voltes, m¨¦s de 200 persones a les 12.20 hores. A estones seguia la pluja i la gent aguantava pacientment una mitja hora. Hilari, 66 anys, ho veia aix¨ª: ¡°Soc del Barca, i no em vaig imaginar mai a la vida que votaria un dia aqu¨ª, se¡¯m fa estrany, per¨° b¨¦, aquest any tot ¨¦s estrany, no?¡±.