La tornada al poble del maqui El Rubio, 66 anys despr¨¦s

M¨¦s de 60 anys buscant amb insist¨¨ncia el cad¨¤ver del seu pare han fet que Lidia Serrano trob¨¦s la resposta que justifica tanta obstinaci¨®: "Per qu¨¨ havien d'estar els ossos all¨¤, si aquell no era el seu lloc?". La filla de Francisco Serrano, el maqui aragon¨¨s amb el sobrenom d'El Rubio, podr¨¤, per fi, enterrar-lo prop de casa seva, a Castellot (Terol). El Departament de Just¨ªcia de la Generalitat, a trav¨¦s de la Direcci¨® General de Mem¨°ria Democr¨¤tica, ha confirmat que l'esquelet recuperat en una fossa del cementiri dels Reguers, a Tortosa (Terra Alta), correspon a Francisco Serrano Iranzo, abatut en un tiroteig la nit del 3 d'agost del 1954. L'ADN dels ossos ha coincidit amb el perfil gen¨¨tic de la seva filla Lidia.

"La primera vegada que vaig anar-hi em vaig emocionar molt", recorda la dona, de 84 anys, evocant la visita a la fossa on se sospitava que podia ser el seu pare. Aquell viatge als Reguers, al novembre, comen?ava a suturar una ferida mai cicatritzada en l'¨¤nima de la Lidia. Ella tenia 9 anys quan el seu pare va haver d'escapar-se de casa per evitar que els franquistes el capturessin. El Francisco, "un home treballador, callat i reservat", segons la fam¨ªlia, va marxar cap a la muntanya i es va convertir en El Rubio. La seva llegenda com a maqui adscrit a l'Agrupaci¨® Guerrillera de Llevant i Arag¨® va cr¨¦ixer a mesura que se li atribu?en aventures a les muntanyes del Maestrat, moltes vegades acompanyat del seu soci de viatge: La Pastora. "El meu pare era republic¨¤, no comunista", matisa la Lidia, dolguda i ressentida per la situaci¨® de desemparament en la qual van quedar els maquis una vegada que Santiago Carrillo i el Partit Comunista es van desentendre de la seva lluita. El Rubio va passar llavors a ser un buscavides, un bandoler que planificava fer el gran cop i aconseguir un anhelat bot¨ª que li possibilit¨¦s enterrar la fam i la mis¨¨ria. Segons els c¨¤lculs fets per ell i La Pastora, aquest assalt de r¨¨dits opulents havia de ser a la masia de la fam¨ªlia arrossaire Nomen, als Reguers, prop de Tortosa. "S¨®n els industrials m¨¦s rics d'Espanya", li diu El Rubio a La Pastora, en un di¨¤leg entre ells que recrea Alicia Gim¨¦nez Bartlett en el seu llibre Donde nadie te encuentre (Premi Nadal 2011). "Cal trobar-se en aquestes circumst¨¤ncies per saber de qu¨¨ podem ser capa?os", argumenta ?ngeles Castel, neta del Francisco. "M'imagino que el meu avi no tenia m¨¦s remei que entrar a les masies i demanar el que fos", justifica. "Ell no tenia cap problema amb ning¨² fins que va haver de marxar a la muntanya i llavors jo no tinc ni idea de la vida que devia portar", raona Lidia Serrano.

Aquella nit, armats i afamats, la parella de fugitius va sorprendre els Nomen sopant. Els van exigir una important quantitat de diners (200.000 pessetes, uns 1.200 euros), amena?ant d'endur-se segrestada la filla de la fam¨ªlia si no accedien a fer el pagament. Jos¨¦ Calvo Segarra, al llibre La Pastora, de la monta?a al mito, recull que va haver-hi una negociaci¨® entre assaltants i assaltats, amb taula pel mig. "Intentant de guanyar-se la confian?a dels atracadors i de destensionar la situaci¨®, l'amo de la casa ordena que els serveixin unes pastes", apunta el text. A la zona dels Ports s¨®n famosos els pastissets, una massa dol?a fregida que forma un engrut si es menja amb golafreria. El fill gran dels Nomen, oficial de les mil¨ªcies franquistes, es va aixecar de la taula amb l'excusa d'anar a buscar vi i va tornar armat amb una pistola. Va obrir foc i va ferir de mort El Rubio. El seu cos va apar¨¨ixer l'endem¨¤ al mat¨ª en un barranc proper.

"Mai ens van deixar anar a buscar-ho, ni tan sols veure'l", recorda la Lidia, l'¨°rfena. Una foto del cos sense vida del seu pare, que els va lliurar la Gu¨¤rdia Civil perqu¨¨ reconeguessin el cad¨¤ver, l'ha tingut gravada al cap durant 66 anys. "Aquest ja ¨¦s un tema tancat, ara estic molt tranquil¡¤la i no tinc res pendent", apunta. "Almenys descansar¨¤ al seu poble".

La troballa de l'esquelet d'El Rubio forma part del programa d'identificaci¨® gen¨¨tica del Departament de Just¨ªcia. Es disposa actualment d'unes 2.500 mostres d'ADN de donants vius i d'uns 300 perfils gen¨¨tics de restes de fosses. Cada extracci¨® d'ADN d'un individu d'una fossa t¨¦ un cost aproximat d'uns 1.000 euros. La Generalitat manifesta que "¨¦s un proc¨¦s complex i car".

En canvi, la donaci¨® d'ADN per part de familiars ¨¦s gratu?ta i indolora, i ¨¦s clau per poder identificar les v¨ªctimes. Els familiars que vulguin donar una mostra gen¨¨tica s'han d'inscriure al Cens de persones desaparegudes. L'Hospital Universitari Vall d'Hebron ¨¦s l'encarregat d'extreure la mostra del frotis bucal.

Es calcula que a Catalunya hi ha unes 20.000 persones enterrades en fosses de la Guerra Civil. La Direcci¨® General de Mem¨°ria Democr¨¤tica t¨¦ documentades 527 fosses.