Un assaig tasta el vi de Joan Vinyoli

Com el poeta xin¨¨s Li Po, que pertanyia al grup ¡°els savis del vi¡±, que componien i llegien els seus poemes en estat d'embriaguesa, Joan Vinyoli ho va provar, potser, com diu la llegenda oriental, per abra?ar la lluna reflectida en un riu com, embriac, ja va intentar el bard del segle VIII. Per¨° no li va sortir b¨¦. ¡°Tothom sap que bevia, per¨° era incapa? d'escriure ni una sola l¨ªnia havent begut¡±, recordava el seu fill Albert Vinyoli. I ¨¦s que per a l'autor de Tot ¨¦s ara i res l'alcohol podia ser un est¨ªmul, una fugida o un vici, per¨° mai un obstacle que an¨¦s en detriment de la creaci¨® po¨¨tica. L'estimava massa.

Aix¨ª ho sost¨¦ l'escriptor Miquel Martin, que ressegueix la petjada metaf¨°rica (i vital) del m¨®n del vi en el poeta barcelon¨ª a l'opuscle Vinyoli trasbalsa la bellesa com el vi (ViBop Edicions).

Si la mitol¨°gica aixeta funcionava en Vinyoli com a met¨¤fora de la tensi¨® entre realitat i desig, all¨° terrestre i espiritual, o el gall salvatge era la imatge del Creador, amb el vi ¡°celebra la vida mentre furga en els plecs m¨¦s foscos de l'¨¤nima¡±, sempre al servei de copsar el que ¨¦s segur i immutable, que el poeta va anomenar ¡°el real po¨¨tic¡±, apunta Mart¨ªn, estudi¨®s de Vinyoli, a m¨¦s d'autor de La drecera, finalista del premi ?mnium a millor novel¡¤la del 2020.

Mart¨ªn sent l'aroma del vi ja en els versos de l'estrena de Vinyoli (1937), Primer desenlla? (¡°al coster s¡¯atura el pag¨¨s / raja el vi fins el llavi¡±), on ¨¦s paisatge vital (dels seus estiuejos a Sant Fost de Campsentelles i a Begur), si b¨¦ en la seva obra no va ser l'¨²nica refer¨¨ncia alcoh¨°lica: l'estudi¨®s compta fins a 19 tipus de licors citats en els seus versos (rom, absenta, sake...), reconstituents o narc¨°tics per suportar les inclem¨¨ncies de la vida. O com a s¨ªmbol de saviesa. Mentrestant, el celler ¨¦s la imatge d'un passat irrecuperable (¡°que el celler est¨¤ buit / ¡ªcar hom beu molt¡ª¡±, a Realitats); les tavernes, lloc de recolliment, i l'embriaguesa, via per fugir del buit on es va voler marginar l'obra d'un autodidacta allunyat d'elitistes cenacles literaris.

Com a met¨¤fora, li va funcionar fins al seu ¨²ltim poemari, Passeig d¡¯aniversari (1984): ¡°Beguem el vi de la collita pr¨°pia, / que s¨¦ com est¨¤ fet: vaig veremar el vinyet / de ceps d¡¯amor, d¡¯anhel i de recan?a...¡±.