Vinyoli: ara que no ¨¦s tard

Resulta particularment arriscada la tasca de delimitar l¡¯impacte real de la poesia de Joan Vinyoli en l¡¯obra dels poetes de les promocions successives, m¨¦s enll¨¤ de les sempre inevitables reivindicacions en el relleu generacional, que solen enaltir un autor en detriment d¡¯altres. Amb tot, estic conven?ut que Vinyoli ha estat, i ¨¦s encara, el poeta catal¨¤ de refer¨¨ncia per a bona part dels poetes en llengua catalana dels ¨²ltims 50 anys. Aix¨ª, Vinyoli va exercir una notable influ¨¨ncia en molts autors de la generaci¨® immediatament posterior, els joves del 70, d¨¨cada que, ben mirat, fou el seu entorn literari ¡°natural¡±, tenint en compte no sols que els llibres m¨¦s brillants de Vinyoli van veure la llum quan aquests escriptors iniciaven la seva carrera liter¨¤ria, sin¨® tamb¨¦ perqu¨¨ Vinyoli, com ha explicat Ricard Creus, tot i tractar-se d¡¯un poeta madur, conegut per¨° no pas reconegut com es mereixia, els va permetre descobrir ¡°un afany vital en uns temps tristos, una poesia que obria plantejaments nous en el nostre pa¨ªs no gaire airejat¡±, com tamb¨¦ va deixar que els joves s¡¯acostessin a ell, acollint-los amb ¡°tendresa i fortalesa alhora¡±.

Un poema in¨¨dit

Pep Sol¨¤ Bohigas

Manuscrit del poema in¨¨dit El meu fat en una de les llibretes d'espiral que utilitzava el poeta en els darrers anys. Pertany al Fons Vinyoli, ubicat a l'Arxiu Hist¨°ric Comarcal de la Selva (Santa Coloma de Farners). El va escriure cap a l'any 1980. Com molts dels seus poemes, ¨¦s program¨¤tic i ens parla del seu prop¨°sit po¨¨tic: dir la veritat sobre la vida i la mort. L'assoliment d'aquest prop¨°sit ¨¦s all¨° que el dest¨ª li tenia reservat i el que va donar sentit a la seva vida. Vinyoli va ser un poeta cridat a seguir aquest cam¨ª indagatori i d'exploraci¨® espiritual: un home condemnat a ser poeta a la recerca d'una "vida m¨¦s alta", on poder conciliar les dues forces antag¨°niques: l'amor i la mort.

Sembla que Vinyoli s¡¯alimentava i gaudia del contacte amb gent jove; ¨¦s significativa a tall d¡¯exemple la seva vinculaci¨® amb l¡¯entorn del grup de la revista Tarotdequinze, que va fer possible que El griu (1978) es publiqu¨¦s en la col¡¤lecci¨® Cristalls, de caire experimental, cosa poc freq¨¹ent en un autor ja consolidat. Es tractava, doncs, d¡¯una retroalimentaci¨® m¨²tua de tarann¨¤s complement¨¤riament rebels.

Tamb¨¦ bona part dels autors de les lleves posteriors, la dels poetes situats cronol¨°gicament a l¡¯entorn de l¡¯antologia Ser del Segle (1989) de David Castillo, o la dels vinculats generacionalment a Imparables d¡¯Abrams i Ardolino (2004), reivindiquen Vinyoli, tot i que amb una intensitat diferent, focalitzant aquells aspectes que, d¡¯una o altra manera, poguessin ajudar a refor?ar la seva concepci¨® po¨¨tica. Quin seria el lligam amb la poesia de la generaci¨® dels vuitanta? Al meu parer, si prov¨¦ssim de perfilar molt gen¨¨ricament les semblances que es poden establir entre alguns d¡¯aquests autors i Vinyoli (penso en Albert Roig, Vicen? Llorca o Ramon Guillem), es podria destacar un aspecte de car¨¤cter general, que seria una actitud envers una poesia que, tot i que en ocasions no defuig un cert to narratiu, intenta ser expressi¨® m¨¦s pura d¡¯una experi¨¨ncia emocional amb el m¨®n a trav¨¦s d¡¯un llenguatge rigor¨®s i for?a ric en simbolitzacions.

Per¨°, alhora, Vinyoli s¡¯allunya d¡¯aquests autors perqu¨¨ la seva poesia es mou entre dues preocupacions que podr¨ªem qualificar de filos¨°fiques: la del coneixement (que ¨¦s una her¨¨ncia formal ribiana) i la del comprom¨ªs ¨¨tic (tendent a la il¡¤luminaci¨®, el crit i el misteri) arrelat en la quotidianitat per¨° tamb¨¦ en l¡¯erotisme, cosa que el connecta amb alguns autors de la generaci¨® posterior (penso en Manuel Forcano, Ramon Ramon o Llu¨ªs Calvo). Aix¨ª, Calvo, en la seva intervenci¨® en el I Simposi Internacional de Joan Vinyoli (2004), s¡¯hi refereix com ¡°el separat¡±, ¡°l¡¯outsider¡±, en el sentit que Vinyoli no encaixava amb la tradici¨® noucentista per¨° tampoc amb el realisme social de la postguerra.

Com si Vinyoli fos massa intimista per als defensors d¡¯un realisme curt de mires, per¨° massa tradicional per als autors amb esperit trencador, amb temptacions avantguardistes. A m¨¦s, cal no defugir la dimensi¨® de classe, que va fer dif¨ªcil el seu encaix en la societat liter¨¤ria del seu temps: Vinyoli no formava part de la ¡°casta¡±, com en dir¨ªem ara, era d¡¯or¨ªgens familiars modestos i de formaci¨® autodidacta, amb inclinaci¨® excessiva cap la beguda, cap a l¡¯acomplexament i cap a la descreen?a religiosa. Elements que, si b¨¦ van ser nocius per a Vinyoli en vida, l¡¯han convertit en un personatge atractiu per als seus successors. Perqu¨¨, com ja saben, els solitaris, els desclassats, els outsiders, els male?ts, s¨®n atractius, enlluernen, captiven, sedueixen.

La vulnerabilitat que despr¨¨n l¡¯actitud po¨¨tica de Vinyoli, i la seva fragilitat assequible, obstinada i combativa, s¨®n segurament els trets que m¨¦s han fascinant els autors que es troben en fase de formaci¨®, a la recerca de referents est¨¨tics i vitals. I ¨¦s que la de Vinyoli ¨¦s una poesia comprensible per¨° no senzilla, acollidora per¨° gens trivial, complexa per¨° no herm¨¨tica, formalment treballada per¨° no encarcarada: propera, accessible i aparentment emulable. T¡¯empeny a seguir llegint la totalitat dels seus versos. Et fa sentir ganes d¡¯escriure: et fa creure que pots esdevenir poeta. No ens ha de sorprendre, per tant, que un autor j¨²nior, com ara l¡¯¨²ltim guanyador del premi Amadeu Oller, Carles Morell (1992), amb el llibre Els vapors que maten, manllev¨¦s el t¨ªtol d¡¯un vers de Tot ¨¦s ara o res. Preguntat sobre el seu inter¨¨s per Vinyoli, Morell ens ajuda a entendre per quina ra¨® encara captiva els poetes de les noves generacions, en transmetre ¡°sinceritat, humanitat, vitalisme i mar¡±, i afegeix que ¨¦s un dels poetes que ve m¨¦s de gust llegir en moments d¡¯intimitat. Transmet calidesa, per¨° ¨¦s alhora visceral: sap endinsar-se en la claveguera si conv¨¦. ?s una poesia que conjuga la recerca de la font de coneixement amb el fet d¡¯embrutar-se amb la vida i capbussar-se sense por en la mar po¨¨tica del seu present. Un ara que ja no ¨¦s tard.

Joan-Elies Adell ¨¦s poeta.

?