Llumin¨®s i vertigin¨®s Vinyoli

La poesia de Vinyoli ¨¦s fruit d¡¯una combusti¨® vital intensa i trasbalsadora. El lector, quan s¡¯hi deixa portar, transita fluint des de l¡¯esfera del terrenal a l¡¯espiritual, en un moviment il¡¤luminador que redimensiona la pr¨°pia experi¨¨ncia. Per aix¨° cal llegir-lo, perqu¨¨ ens interpel¡¤la i ens despulla per acarar-nos a les llums i les ombres de nosaltres mateixos.

Vivia el comprom¨ªs amb la poesia com un dest¨ª, gaireb¨¦ com una condemna, i era un comprom¨ªs, al capdavall, amb l¡¯¨¦sser hum¨¤. Paradoxalment, la seva poesia, que havia estat titllada de conservadora i antihist¨°rica, acaba sent una de les obres m¨¦s compromeses amb els avatars de l¡¯Home, de cadascun de nosaltres. El temps, a la poesia de Vinyoli, li va inexorablement a favor.

Per¨° qu¨¨ ho fa, que Vinyoli hagi arribat tan lluny? Per qu¨¨ l¡¯edifici que ha al?at ¨¦s tan alt, tan llumin¨®s i tan vertigin¨®s? Quines condicions van confluir per fer viable l¡¯aparici¨® d¡¯un poeta aix¨ª? Vinyoli estava dotat d¡¯una sensibilitat excepcional per viure intensament la condici¨® humana en tots els ordres: l¡¯amor i la mort, la natura, els somnis, els records, la paraula... Ja ho va descobrir Riba quan l¡¯aprenent de poeta tenia nom¨¦s 20 anys.

En Vinyoli gaireb¨¦

La mort del pare, quan nom¨¦s tenia quatre anys, va tenyir la vida familiar d¡¯una ¡°pobresa fantasmal¡±, nom¨¦s contradita pels lluminosos sojorns estivals, en la infantesa i joventut, a Santa Coloma de Farners. La natura d¡¯aquesta poblaci¨® (els camins, les fonts, els gorgs, les alzines sureres, els cops de les destrals dels llenyataires...) propiciar¨¤ la descoberta de la poesia. M¨¦s endavant, arribarien els estius de l¡¯edat adulta a Begur, i Vinyoli incorporar¨¤ aquest altre element de la natura, el mar de Begur, en el seu univers simb¨°lic i metaf¨°ric. L¡¯abs¨¨ncia del pare l¡¯havia obligat a posar-se a treballar, des dels setze anys, a l¡¯editorial Labor, i no va poder fer estudis universitaris. Tamb¨¦ hi hagu¨¦ la descoberta de Rilke i l¡¯experi¨¨ncia reveladora, durant la Guerra Civil, amb la dona que li va inspirar el vers ¡°He de fer alguna cosa de la meva indig¨¨ncia¡±. Es tractava de la consci¨¨ncia de limitaci¨® i pobresa que, segons la seva percepci¨®, li impedia assolir la ¡°vida m¨¦s alta¡±, ¨¦s a dir, la vida en plenitud, a la qual va aspirar de manera obstinada durant tota la seva vida. Doncs b¨¦, aquesta cosa que havia de fer des d¡¯aquesta consci¨¨ncia va ser, gr¨¤cies a una veritable abund¨¤ncia vital, la poesia, i ens va al?ar l¡¯Obra.

En Vinyoli gaireb¨¦ sempre hi ha tensi¨® i sovint el conflicte s¡¯expressa en termes de tremolor essencial. I el lector tremola amb ell, tremola en veure els carboners tornar del fons de les muntanyes. Tamb¨¦ ho fa davant la persona estimada o davant la mort que feineja entre els cossos que prenen el sol a la platja, i dir¨¤: ¡°He tremolat davant aquests misteris¡±. A m¨¦s, la poesia t¨¦ un component moral. Es tracta de fer-se les preguntes que l¡¯home s¡¯ha formulat sempre i respondre-hi l¨ªricament, amb aquest cant humil que ¨¦s la poesia i que, tal vegada, permet accedir m¨¦s f¨¤cilment a la veritat.

Com d¨¨iem, Vinyoli va seguir l¡¯obedi¨¨ncia a una crida que ja es formulava en el primer vers de la seva obra can¨°nica: ¡°I la natura em crida¡±, suggerit per la naturalesa de Santa Coloma; m¨¦s tard va venir la crida ¡°d¡¯una veu de mar fonda¡±, propiciada pel mar de Begur. Les dues crides conflueixen en la perillosa crida de la paraula po¨¨tica. Com H?lderlin, va viure sense prevencions, a pit descobert, i aix¨° va fer trontollar, a partir dels anys seixanta, tots els elements que donen estabilitat a les persones: la recepci¨® liter¨¤ria ¡ªla seva poesia no va ser entesa pels cr¨ªtics¡ª, l¡¯¨¤mbit laboral i tamb¨¦ l¡¯afectiu. A Vinyoli, com al poeta rom¨¤ntic, li costava trobar el lloc enyorat. El desarrelament va fer que es pregunt¨¦s si mai m¨¦s podria ¡°cabre en els jardins de la terra¡±. I tamb¨¦ el va fer escriure versos de naufragi com aquest: ¡°He naufragat en l¡¯¨¦sser¡±. Per¨°, amb els seus versos, el lector podr¨¤ celebrar la vida, perqu¨¨ aprendr¨¤ a sentir la font viva en el cor de cada cosa.

L¡¯amor i la mort

El nucli del seu pensament l¨ªric el configuren les dues forces motores de l¡¯impuls vital: l¡¯amor i la mort. Amb relaci¨® a aquests conceptes Vinyoli va desplegar tot el ventall de possibilitats explorat¨°ries. Quant a l¡¯amor, des de l¡¯amor sensual i er¨°tic fins a l¡¯amor m¨ªstic i espiritual, passant per la mort com a font de coneixement, l¡¯amor regenerador i com a possibilitat de ser en l¡¯altre. Quant a la mort, Vinyoli la mirava de cara, sense por, i va resoldre que la mort ¨¦s metamorfosi, un canvi m¨¦s, perqu¨¨ no podia admetre un extingiment absolut. En la seva poesia hi ha l¡¯intent de conciliar aquestes dues forces, la mort i l¡¯amor. Hauria volgut morir d¡¯amor, per¨° aix¨° no era possible. Mentrestant, ens aconsella fer l¡¯intent de viure en plenitud cada instant perqu¨¨ ¡°tot ¨¦s ara i res¡±.

Un trajecte inici¨¤tic d¡¯acc¨¦s al ¡°domini m¨¤gic¡± de la poesia de Vinyoli pot comen?ar en el llibre Vent d¡¯aram (1976), on el lector s¡¯introduir¨¤ en els temes recurrents de Vinyoli ¡ªl¡¯amor, la mort, el pas del temps, els records...¡ª i ho far¨¤ en l¡¯etapa de maduresa, on ja ha assolit la veu pr¨°pia i, alhora, el punyent dramatisme existencial va deixant pas al Vinyoli m¨¦s sapiencial. Des d¡¯aqu¨ª podem recular fins a El callat (1956) per gaudir d¡¯una experi¨¨ncia po¨¨tica radical, d¡¯un vertigen l¨ªric brutal. ?s un llibre que s¡¯ha de llegir, per¨° com que tempteja l¡¯inefable, ¨¦s millor no parlar-ne perqu¨¨ no se¡¯n pot dir gaire cosa definitiva, a risc d¡¯espatllar-ho. Finalment, podem fer el salt endavant per anar a trobar algun dels darrers llibres, per exemple el Passeig d¡¯aniversari (1984), llibre testamentari que culmina la seva obra i que d¡¯alguna manera la cont¨¦ tota. Hi preval un to de meditaci¨® l¨ªrica perqu¨¨ Vinyoli ha assolit un cert assossec existencial i, amb el pressentiment de la mort, sembla haver trobat els anhelats ¡°besllums de perman¨¨ncia feli?¡±.

Pep Sol¨¤ ¨¦s autor de La bastida dels somnis. Vida i obra de Joan Vinyoli.

?