Noves Bauhaus

La presidenta de la CE, Ursula von der Leyen, ha anunciat la creaci¨® d¡¯una nova Bauhaus, l¡¯escola d¡¯arts aplicades i arquitectura nascuda a Alemanya als anys vint que entre 1919 i 1933 va agrupar artistes, dissenyadors i arquitectes que van imprimir un segell determinant a l¡¯arquitectura i a tots els ¨¤mbits del disseny d¡¯una ¨¨poca i van influir les successives. El projecte sorgeix amb la idea de fer una xarxa europea d¡¯organismes batejats amb aquest nom, ocasi¨® per mostrar com una idea originalment bona es converteix en una marca, i seria bo que no ho fos.

?bviament, ara aix¨° s¡¯ha d¡¯embolicar amb tot el que avui envolta l¡¯arquitectura, i que podr¨ªem batejar com l¡¯embolcall de la sostenibilitat. Els seus promotors parlen de tres conceptes per distingir aquesta nova Bauhaus: verd, est¨¨tica i inclusi¨®. No em preocupa gaire l¡¯aspecte inclusiu, en el sentit de bon disseny per a tothom, ja que aix¨° ja ho fa Ikea, filla de la vella Bauhaus. Per¨° sembla que abans de pensar en els continguts ja han comen?at a sorgir iniciatives per cercar edificis per acollir-lo que representin millor aquesta marca, en una carrera que recorda la que es produeix per unes olimp¨ªades.

?s envejable la facilitat de les institucions europees per llan?ar idees i crear organismes amb pressupostos milionaris per fer joguines que ning¨² ha demanat, i fer-les per dir i fer el que molts altres organismes ja fan, o tracten de fer, i no reben ni atenci¨® ni ajudes de cap mena. En lloc de llan?ar una nova cosa amb un vell nom, podr¨ªem fer noves coses amb el que ja existeix i potser es podrien cercar institucions i no pas edificis buits, per acollir la iniciativa. Una altra fundaci¨® Mies van der Rohe no, si us plau. Europa podria ajudar a reciclar institucions, com ara algunes escoles d¡¯arquitectura, disseny o arts aplicades, i ajudar a superar les traves que ha propiciat el sistema administratiu universitari. Moltes escoles d¡¯arquitectura s¨®n v¨ªctimes del politecnisme, i massa sovint el fet de compartir un espai educatiu amb enginyeries de tota mena es tradueix m¨¦s en dificultats que en avantatges, en voler avaluar amb el mateix raser totes les disciplines.

En cas de voler engegar un projecte que recoll¨ªs algunes de les bones idees de la vella Bauhaus, s¡¯hauria de comen?ar per la formidable reuni¨® de talent en tots els camps i que va aplegar Klee, Kandinsky, Schlemmer o Meyer. Alg¨² podria ajudar a fer que escoles de l¡¯¨°rbita de la construcci¨®, de les arts aplicades i tamb¨¦ de les belles arts es proposessin reunir-se en una de sola, amb un curs inicial com¨² on despr¨¦s sorgissin branques com ara dansa, arquitectura, jardineria, disseny industrial o moda. En altres pa?sos, com Portugal, ja han sorgit iniciatives aix¨ª.

No veig m¨¦s que avantatges per a totes les disciplines del fet d¡¯estar reunides. Ara que apreciem que l¡¯aprenentatge sorgeix ¡°d¡¯estar junts¡± fent alguna cosa, iniciatives aix¨ª serien benvingudes i potser d¡¯aqu¨ª uns anys podr¨ªem veure els fruits d¡¯haver reunit talents aplicats a disciplines tan diverses, totes interessades en la necessitat de trobar la bellesa del que ens envolta i donar-li un nou sentit. Moltes escoles, no nom¨¦s d¡¯arquitectura, estan afligides pel sistem¨¤tic entrenament del professorat en una recerca que tan sols serveix per fer carrera acad¨¨mica i per publicar articles en revistes que no llegeix ning¨², menys els que volen prosperar en el m¨®n universitari. Participar com a escoles d¡¯arquitectura juntament amb altres com belles arts, moda o jardineria en un concurs europeu per convertir-se en el millor que representava la Bauhaus i poder passar a tenir un tutor europeu que facilit¨¦s incorporar m¨¦s talent i m¨¦s diversitat de coneixements, fora una bona manera de comen?ar la postpand¨¨mia. Jo ho reclamaria.