De l¡¯Ed¨¨n a l¡¯Apocalipsi

Si es fes un rep¨¤s de la narrativa publicada els ¨²ltims anys no seria dif¨ªcil detectar la conviv¨¨ncia de tres tend¨¨ncies dominants. En un primer lloc, hi ha l¡¯auge d¡¯unes ficcions que revisen el ruralisme, per¨° ara Anna Ballbona (a No soc aqu¨ª), Irene Sol¨¤ (a Els dics) o Miquel Mart¨ªn (a La drecera) se situen un pas m¨¦s enll¨¤ de les cr¨°niques de l¡¯extinci¨® de la vida tradicional fetes per Merc¨¨ Ibarz o Francesc Ser¨¦s, i, en comptes de la nost¨¤lgia cap a les certeses d¡¯una manera de viure ben codificada, s¡¯esforcen per trobar una sortida que els permeti fugir cap a la ciutat, potser perqu¨¨ intueixen que, si no s¡¯escapessin, els passaria el que als protagonistes de La clau anglesa, d¡¯Antoni Pladevall, i es convertirien en v¨ªctimes de la trucul¨¨ncia i el drama.

Els nous habitants de la ciutat, per¨°, desconeixen el present que els acollir¨¤ i aquesta seria la segona l¨ªnia de la narrativa actual: viuran perduts a la vora de la intemp¨¨rie, tots parlaran d¡¯una manera o altra de diners, se sentiran sotmesos als fils d¡¯una realitat l¨ªquida que els mour¨¤ des de l¡¯ombra, presoners d¡¯una estranyesa que els calar¨¤ la zona m¨¦s ¨ªntima de la seva privacitat, i res els semblar¨¤ que els avali el somni d¡¯una seguretat material. L¡¯arquitecta de Primavera, estiu, etc¨¨tera, de Marta Rojals, la periodista de Tot all¨° que una tarda mor¨ª amb les bicicletes, de Llucia Ramis, el llicenciat en Humanitats de L¡¯horitz¨® primer, de Joan Tod¨®, han de marxar de Barcelona, tornar a la llar familiar i fer veure que encara s¨®n el que ja no poden ser. Si es queden i no se¡¯n van, per¨°, pot ser que els passi el mateix que a Philip K. Dick, que deia aix¨°: ¡°Moltes persones asseguren recordar les seves vides anteriors. Jo, per la meva banda, afirmo que puc recordar una vida present distinta¡±.

Aquesta seria la tercera l¨ªnia, i Albert Pijuan (a Tsunami), Marta Carnicero (a Con¨ªferes), Violeta Richart (a Y) accepten que es viu a la jungla, en un m¨®n maligne, ca¨°tic i violent, en un paisatge eminentment postindustrial, a l¡¯edat tecnol¨°gica, en una ciutat que sembla ¡°un videojoc sense desenlla?¡±, tal com ho descriu Valent¨ª Puig a Barcelona 2101. I Jaume Pons Alorda (a Ciutat de Mal), Max Besora (a La musa fingida) o Ferran Garcia (a Recorda que morir¨¤s o a Blasf¨¨mia) reflecteixen el nou ritme d¡¯un m¨®n on la linealitat tradicional ja no hi t¨¦ cabuda, un temps apocal¨ªptic dominat pel monstru¨®s, la sordidesa, el crim impune, la cerim¨°nia de la destrucci¨® i el buit. Tampoc no ¨¦s que hi hagi res de nou: a la B¨ªblia el pas hum¨¤ per la terra comen?a amb el jard¨ª de l¡¯Ed¨¨n i acaba amb l¡¯Apocalipsi, i el Gilgamesh, que deu ser la narraci¨® m¨¦s antiga conservada, ja s¡¯encarregava de recordar que ¡°quan els d¨¦us varen formar l¡¯home / li van adjudicar la mort, a l¡¯home¡±.