Ofici dram¨¤tic

Per comoditat o per in¨¨rcia, encara ¨¦s freq¨¹ent que manuals escolars i articles de premsa descriguin la literatura catalana amb esquemes encarcarats i poc funcionals que el m¨®n acad¨¨mic ha q¨¹estionat o senzillament abandonat. La Decad¨¨ncia i la Renaixen?a, per exemple, formen una contraposici¨® molt efectista que no coincideix ben b¨¦ amb la continu?tat hist¨°rica. En el cas de la segona, a m¨¦s, ha estat sotmesa a la magnificaci¨® rom¨¤ntica operada pel nacionalisme.

Des del punt de vista de la hist¨°ria social, cultural i pol¨ªtica, la magna aportaci¨® recent de Joan-Llu¨ªs Marfany a Nacionalisme espanyol i catalanitat (1789-1859) ha ajudat a posar al seu lloc els pioners renaixentistes, que, sent patriotes catalans, no deixaven de ser-ho tamb¨¦ espanyols. Per la banda de la literatura, la publicaci¨® en aquells temps d¡¯obres com Lo ferrer de tall (1874) evidencia que abans de Jacint Verdaguer, autor sens dubte cabdal, ja existia un panorama literari gens menyspreable i que cal tenir en compte.

L¡¯edici¨® que brinden ara Adesiara, amb l¡¯exquisida cura editorial marca de la casa, i Ramon Bacardit, bon coneixedor del teatre del segle XIX, ¨¦s ideal per fer aquest exercici de relectura. D¡¯entrada, el respecte del catal¨¤ prefabri¨¤ ¡ªencertat criteri dels editors¡ª demostra que, en mans de Frederic Soler (1839-1895), la llengua tenia una vitalitat i una aptesa liter¨¤ria ¨°ptima. Escrit en vers heptas¨ªl¡¤lab, Lo ferrer de tall ¨¦s un drama que, un segle i mig despr¨¦s d¡¯haver estat escrit, flueix i sona prou b¨¦, for?a m¨¦s proper al catal¨¤ actual, per cert, que moltes carrinclonades renaixentistes.

Quan Soler l¡¯escriu ha deixat de ser un apocal¨ªptic, el blasmat sat¨ªric de les ¡°gatades¡±, el Pitarra del ¡°catal¨¤ que ara es parla¡±, i s¡¯ha convertit en un integrat autor de drames hist¨°rics i de costums que estrena al Romea, ja l¡¯escenari habitual d¡¯un teatre en catal¨¤ d¡¯¨¨xit creixent. Per¨° conv¨¦ no simplificar massa. Bacardit observa raonablement a la introducci¨® del volum que aquesta etapa final de Soler, menys radical, m¨¦s aburgesada si es vol, potser no ¨¦s tant una ¡°dretanitzaci¨®¡± ¡ªel retret que li feia la cr¨ªtica militant de fa mig segle¡ª com una prova que l¡¯establishment jocfloralista, conservador i tradicionalista s¡¯havia obert a autors de l¡¯¨°rbita popular i progressista com Soler per una mera ra¨® de subsist¨¨ncia, d¡¯una clara necessitat de p¨²blic.

El cert ¨¦s que, llegit ara, Lo ferrer de tall ¨¦s una obra que permet pensar, per exemple, en una altra figura discutida per¨° ben popular: Josep Maria de Sagarra i el seu fam¨®s teatre de postguerra. La pe?a reuneix ingredients propis del bon teatre comercial: combina humor i drama; intriga i sentimentalisme; passatges l¨ªrics i di¨¤legs bufonescos, amb el graci¨®s de torn; figures emblem¨¤tiques enfrontades (el ferrer i el bar¨®) que permeten una lectura pol¨ªtica contempor¨¤nia, encara que l¡¯obra estigui ambientada a Olot en temps de Felip V. I l¡¯ofici teatral de Soler llueix, per exemple, en l¡¯escena muda amb qu¨¨ acaba el segon acte.

Si no ¨¦s una obra mestra, Lo ferrer de tall ha resistit prou b¨¦ el segle i mig de vida. El seu romanticisme no ¨¦s ranci, i el conflicte social que mostra cau m¨¦s a prop del progressisme federalista de Soler i el seu amic Valent¨ª Almirall que de l¡¯elitisme cat¨°lic dels detractors benpensants. Un drama, doncs, que fa de bon llegir.