Un Rusi?ol tan oblidat com actual

Ricard Farr¨¦ i Arnau Puig buscaven una com¨¨dia cl¨¤ssica catalana. No van parar de rebuscar. Van revisar entre els tresors acumulats de Puig, que reconeix tenir una certa s¨ªndrome de Di¨°genes amb els llibres antics que ha adquirit en tants anys de visites al mercat de Sant Antoni. Van llegir moltes obres, algunes, fant¨¤stiques, d'altres, un rotllo. Van pensar a muntar una dramat¨²rgia que enllac¨¦s mon¨°legs i obres breus de diversos autors del segle passat (idea que queda al tinter)¡­ Fins que Xavier Albert¨ª, que llavors encara era director art¨ªstic del Teatre Nacional de Catalunya (TNC), va treure la pols a El bon policia, una obra sat¨ªrica, cr¨ªtica i esbojarrada de Santiago Rusi?ol que, no obstant aix¨°, va fracassar en la seva estrena al Romea, el 1905. I va quedar pr¨¤cticament oblidada. Tot un repte per a la parella d'actors i directors.

¡°L'obra ens va encantar¡±, coincideixen. Desborda actualitat perqu¨¨ posa sobre la taula q¨¹estions delicades: explica la hist¨°ria d'una parella (d'homes), un de solter i l'altre, vidu amb dos fills. En una ¨¨poca de crisi (¡°s¨®n ¡®vegetalistes¡¯ no per convenciment, sin¨® per pobres¡±) aquest ¨²ltim troba feina de policia. 14 reals de paga. Molt millor que res! L'altre educa els nens. La ve?na els persegueix: aix¨° que visquin junts, sense casar-se cap dels dos, amb dues criatures¡­no pot estar b¨¦. I els ofereix les seves gr¨¤cies. Per¨° el Josep, el poli, ¨¦s un tros de pa i atrapar delinq¨¹ents, conspiradors o lladres no se li dona b¨¦. No en captura cap, al contrari, l'enganyen i els deixa fugir. Una estratagema absurda que involucrar¨¤ els dos personatges permetr¨¤ al Josep tancar un perill¨®s bandit i, per tant, mantenir la feina.

Farr¨¦ i Puig, companys i amics (si no, dif¨ªcilment surt una obra com aquesta) des dels temps en qu¨¨ van coincidir a la Jove Companyia del TNC, el 2014, i abans, a l'Institut del Teatre, han buidat les hemeroteques per informar-se sobre l'¨¨poca (¡°s¨ª, la majoria de gu¨¤rdies de llavors parlaven en castell¨¤, com reflecteix Rusi?ol¡±): ¡°L'obra va ser, efectivament, un frac¨¤s¡±, explica Farr¨¦. ¡°Per¨° sobretot per a la cr¨ªtica, perqu¨¨ en les cr¨°niques llegim que el p¨²blic reia i els experts escrivien que ¡®no saben de qu¨¨ riuen¡¯¡±. Puig busca explicacions: ¡°Ens fa l'efecte que riure's d'un anarquista, per exemple, quan a Barcelona estaven posant bombes, no era el m¨¦s adequat¡±, sost¨¦. Tamb¨¦ han esbrinat, llegint la correspond¨¨ncia de Rusi?ol, que ell ni tan sols va arribar a veure la representaci¨® perqu¨¨ era a S¨®ller (Mallorca)¡±, diu Puig. ¡°El van informar de com anava la cosa i es va limitar a canviar l'¨²ltim acte¡±.

Els dos directors han estat fidels al llenguatge de Rusi?ol. ¡°El text ¨¦s el seu¡±, expliquen. ¡°Hem tret algun ¡®v¨®s¡¯, perqu¨¨ ens semblava excessiu, per¨° poca cosa m¨¦s¡±. Fins i tot les castellanades que es diuen (empleu, sujetu, dumiciliu, atracu¡­) van sortir de la ploma del dramaturg. El que ja s¨®n aportacions d'ells, en alguns casos, improvisades, s¨®n les picades d'ullet a l'actualitat: una salutaci¨® amb el colze, un lament per no haver empresonat ni tan sols ¡°un raper o un alcalde¡±, al¡¤lusi¨® a gent que ¨¦s a la pres¨® ¡°pel que diu que faria¡±¡­ Despr¨¦s de tot, l'obra critica, en to d'humor, q¨¹estions com l'arbitrarietat de la just¨ªcia, la repressi¨® policial, els prejudicis socials¡­ ¡°La realitat ens aporta arguments cada dia, i m¨¦s durant la setmana passada, en la qual fins i tot vam tenir so de fons d'helic¨°pters¡±, diu Farr¨¦, en refer¨¨ncia a les manifestacions per la llibertat de Pablo Has¨¦l. Per¨° es tracta de detalls que no influeixen gens en el text, ni tan sols el ball en el qual canten una can?¨® (lletra i m¨²sica originals): ¡°Rusi?ol reconeixeria aquest text totalment¡±.

Tamb¨¦ es pot llegir com una cr¨ªtica social la relaci¨® entre els protagonistes. Per m¨¦s que el Josep sigui vidu amb dos fills (tres, en l'original de Rusi?ol), l'homosexualitat de tots dos sembla (nom¨¦s ho sembla) evident.

Un exercici de fregolisme

Un conspirador anarquista i el seu deixeble, un comissari intransigent, un carterista orgull¨®s, un jugador de p¨°quer, la ve?na invasiva, un carceller encantat, el Josep i l'Anton no deixen d'entrar i sortir de darrere d'un paravent amb mil amagatalls que es converteix en pis de la parella, en niu d'anarquistes, en la cel¡¤la del calab¨®s, en una comissaria¡­ ?s el format que ja va utilitzar Ricard Farr¨¦ en la reeixida Les dones s¨¤vies (llavors, amb Enric Cambray de company), en qu¨¨ interpretaven mil i un personatges trets de la com¨¨dia de Moli¨¨re: ¡°?s un exercici de fregolisme en el qual representem 10 personatges¡±, explica Farr¨¦. ¡°Hem redu?t els 20 personatges originals de l'obra de Rusi?ol a la meitat, 10, redistribuint el que li passa a cadascun en els nostres personatges. M¨¦s de 10 ja hauria estat massa¡±.

De fet, els dos actors no paren durant l'hora i deu minuts que dura l'obra, perqu¨¨ el que no est¨¤ en escena est¨¤ darrere del paravent posant-se una capa de policia damunt, col¡¤locant-se una faldilla i un mocador al cap o enganxant-se un bigoti post¨ªs. Moviments coreografiats, de vegades, i sempre mil¡¤limetrats. En aquesta posada en escena la complicitat amb el p¨²blic ¨¦s b¨¤sica perqu¨¨ els canvis de personatges s¨®n una part gaireb¨¦ oberta de la representaci¨®. ¡°Incorporem comentaris en els quals fem refer¨¨ncia, per exemple, al fet que la Paula fa temps que no veu el Josep, dient que ¨¦s ¡®per raons ¨°bvies¡¯, o sigui, perqu¨¨ als dos personatges els interpreta el Ricard¡±, remarca Puig. ¡°Tot, vestuari, attrezzo i escenari ens cap en una furgoneta¡±, diu Farr¨¦. ¡°?s una altra manera de reivindicar l'ofici dels c¨°mics, de poble en poble, amb tot a coll¡±. No ser¨¤ d'estranyar que El bon policia utilitzi la mateixa camioneta amb la qual van rec¨®rrer Catalunya (i la resta d'Espanya en la versi¨® en castell¨¤) amb la premiada Les dones s¨¤vies.