Endesa afronta una allau de sancions a Catalunya per la mort d¡¯aus

Una investigaci¨® de la Fiscalia de Barcelona per la mort d'aus en torres de mitja tensi¨® ha obligat Endesa i el Govern a posar-se les piles. Despr¨¦s d'una d¨¨cada d'inacci¨®, la Generalitat va obrir l'any passat 141 expedients a companyies el¨¨ctriques (m¨¦s del 90% a Endesa), per incomplir un decret estatal que obliga a adequar les instal¡¤lacions per evitar l'electrocuci¨® d'aus. Endesa, al seu torn, ha adequat 350 esteses el 2020 en comparaci¨® amb les 89 que va adequar el 2019, segons dades de la Generalitat.

Les esp¨¨cies m¨¦s afectades s¨®n les ¨¤guiles imperials i reials, els voltors negres, els falcons i els mussols reials. El mar? de 2018, el fiscal Antoni Pelegr¨ªn va obrir un cam¨ª in¨¨dit a Espanya: perseguir en la via penal la mort d'aus per electrocucions. Segons un informe del Ministeri de Medi Ambient, cada any moren 33.000 exemplars, entre les quals hi ha esp¨¨cies protegides, com els trencalossos. La plataforma SOS Tendidos El¨¦ctricos, que agrupa nou entitats conservacionistes i demana solucions, eleva les defuncions a 200.000. Fins ara, alguns accidents s'havien resolt en la via administrativa amb el pagament d'una multa.

Pelegr¨ªn indaga si les companyies vulneren un decret de 2008 aprovat pel Govern de Jos¨¦ Luis Rodr¨ªguez Zapatero que fixava mesures de protecci¨® de l'avifauna i instava les comunitats a elaborar un mapa amb les esteses problem¨¤tiques en paratges protegits. El fiscal va comen?ar a sol¡¤licitar-ne informaci¨®. La Direcci¨® General de Pol¨ªtiques Ambientals li va remetre un mapa (del 2014) que localitzava 1.089 l¨ªnies el¨¨ctriques susceptibles de ser renovades. El 98% pertany a Endesa.

L'¨²nica manera d'eliminar totalment els riscos de la xarxa el¨¨ctrica per a la fauna, segons els experts, ¨¦s construir esteses "soterrades", la qual cosa comporta costos m¨¦s elevats i impacte en l'h¨¤bitat per l'excavaci¨® del terreny. Una altra alternativa ¨¦s dissenyar estructures m¨¦s segures, amb conductors d'electricitat m¨¦s a?llats, cables de tensi¨® a diferents altures i fundes de cobertura a?llant.

En preguntar pels expedients oberts contra les el¨¨ctriques, el fiscal va topar amb el no-res. En m¨¦s d'una d¨¨cada, la Generalitat no va obrir cap procediment. El fiscal coordinador de Medi Ambient i Urbanisme, Antonio Vercher, va cridar a l'ordre les comunitats i va advertir de possibles conseq¨¹¨¨ncies: ¡°Comen?arem a exigir responsabilitats¡±, va dir. I va enviar dur un comunicat als territoris en el qual criticava que "amb massa freq¨¹¨¨ncia" les propostes que realitzen els agents mediambientals perqu¨¨ els casos de morts es remetin als jutjats o la Fiscalia s¨®n bloquejats per l¡¯Administraci¨®.

El panorama va canviar per complet l'any passat. Amb la investigaci¨® del fiscal ja avan?ada, la Generalitat va incoar 141 expedients a Catalunya: Girona (58), Lleida (38), Tarragona (23), Barcelona (15), Terres de l'Ebre (6) i Catalunya central (1), segons han explicat fonts de Territori i Sostenibilitat a EL PA?S.

L'agost passat, la Generalitat va crear una comissi¨® de treball amb Endesa per ¡°prioritzar els suports el¨¨ctrics que s¡¯han de renovar¡±, explica el director general de Flora i Fauna de la Generalitat, Ricard Casanova. ¡°Tamb¨¦ estem en contacte permanent amb la Fiscalia per facilitar-los la informaci¨®¡±, afegeix Casanova, que admet que no hi va haver procediments sancionadors fins al 2020. Altres fonts del departament confirmen que tant el Govern com la companyia no van comen?ar a prendre¡¯s ¡°seriosament¡± la problem¨¤tica fins que la Fiscalia va iniciar la investigaci¨®.

El 2019, Endesa nom¨¦s havia adequat 89 del miler d¡¯esteses que incomplien la normativa del decret, segons dades de la Generalitat. Casanova explica que aquestes defici¨¨ncies obeeixen al fet que el Govern central no havia adjudicat les subvencions p¨²bliques que fixava la norma. L'el¨¨ctrica defensa que no va poder adaptar aquestes l¨ªnies fins que no va rebre la subvenci¨®.

Casanova, els ecologistes i l'el¨¨ctrica coincideixen a assenyalar que la norma fixava que la modernitzaci¨® de l¨ªnies s'havia d'emprendre amb fons p¨²blics. ¡°La normativa s¡¯ha d'actualitzar¡±, opina Jos¨¦ Antonio Montero, portaveu de SOS Tendidos. El ministeri de Transici¨® Ecol¨°gica est¨¤ modificant el decret i el setembre passat va iniciar la consulta p¨²blica pr¨¨via a l¡¯aprovaci¨®. Entre les modificacions, la plataforma considera necessari que siguin les companyies les que sempre assumeixin el cost de l'adequaci¨®.

Fonts judicials expliquen, no obstant aix¨°, que el decret afectava nom¨¦s les Zones d'Especial Protecci¨® per a les Aus (ZEPA), per¨° que les l¨ªnies amb problemes en altres ¨¤rees s¡¯han de sufragar amb fons privats. A m¨¦s, tot i que s'exigeix una reparaci¨® immediata quan es detecta una electrocuci¨®, en ocasions la companyia no empr¨¨n els canvis. El 2017, assenyalen les mateixes fonts, un reial decret exigia a les companyies que fessin primer les inversions per despr¨¦s reclamar les subvencions.

¡°No va ser fins el 2019 quan el Govern central va comen?ar a adjudicar ajuts¡±, explica Casanova: va ser una partida de 3,5 milions a tot Espanya, dels quals 325.000 euros es van destinar a Catalunya. Endesa va rebre 283.000 euros amb els quals va adaptar les 89 esteses. ¡°Una xifra encara insuficient¡±, creu el cap de servei de Flora i Fauna, que explica que en aquests dos ¨²ltims anys la companyia ha comen?at a avan?ar els diners per a les reparacions i ha adequat 350 esteses m¨¦s.

Endesa posa de relleu que la companyia va firmar l'agost passat un conveni amb la Generalitat per adequar totes les esteses de les zones protegides que el Govern va considerar priorit¨¤ries. I defensa que fa ¡°molts anys¡± que la companyia adequa entorn de 600 suports ¨Cles estructures que formen les esteses, on solen parar-se les aus¨C, a l'any. ¡°El conveni firmat amb la Generalitat ha posat un ordre per prioritzar les m¨¦s problem¨¤tiques¡±, explica Marga D¨ªaz, responsable de Medi Ambient d'Endesa a Catalunya.

D¨ªaz creu que l'allau d'expedients contra la companyia es deu que la investigaci¨® de la Fiscalia ha obligat la Generalitat a prendre's m¨¦s seriosament la problem¨¤tica. I recorda que ja el 1999 l'el¨¨ctrica va firmar un conveni amb la Diputaci¨® de Barcelona per mitigar els impactes a la fauna. ¡°Fa 22 anys que adaptem esteses¡±, defensa. Tamb¨¦ que, el 2019, la companyia va implementar un pla per invertir dos milions d'euros anuals. ¡°Ens vam avan?ar. Vam comen?ar a executar un pla amb els nostres diners un any abans de firmar el conveni amb la Generalitat¡±, afegeix D¨ªaz.