El pallasso mostra la ferida

Els museus, com la literatura, tenen les seves edats. L'edat teocr¨¤tica va precedir l'aristocr¨¤tica i la democr¨¤tica; despr¨¦s va arribar la serioc¨°mica, amb el buf¨® com a protagonista inusitat de l'invent del cub blanc. Va durar poques d¨¨cades perqu¨¨ de seguida va irrompre la ca¨°tica ¨Cla dels museus com castells i tobogans inflables¨C i la seva r¨¨plica que ara emergeix com un iceberg rebolcat: l'edat catastr¨°fica. Aix¨ª, la seq¨¹¨¨ncia hist¨°rica comen?a ¨Cencara que no sempre segueix un estricte ordre cronol¨°gic¨C amb els reposadors vaticans i acaba amb Leonardo, Van Gogh, C¨¦zanne i Picasso com els artistes m¨¦s importants que podrem arribar a con¨¨ixer, per¨° la seva cura ja no pot ser assumida per un poder institucional central.

En l'edat nostra del desastre, amb molts museus en fallida i oferint el seu patrimoni, l'autoritat est¨¨tica no est¨¤ en l'acad¨¨mia ni en la cr¨ªtica, sin¨® en els llicenciats vidriera, risibles subjectes que ens continuen ¡°commovent¡± amb la seva vigorosa resist¨¨ncia a envellir, ja que les seves obres mantenen aquest objectiu ¨Cpr¨¤ctic¨C d'alliberar les persones de les moralitats del poder (l'Esgl¨¦sia) i de les immoralitats del capital. Fa 50 anys, Marcel Broodthaers va crear el llibre d'artista Mus¨¦e d'Art Moderne ¨C ¨¤ vendre pour cause de faillite, ¨²ltima secci¨® del seu museu per cap¨ªtols que va presentar a la Kunsthalle de D¨¹sseldorf i despr¨¦s a la Documenta 5 (1972). De tal absurda i premonit¨°ria taxonomia es podria dir all¨° que Picasso li va contestar a un oficial nazi quan davant una fotografia del Guernica li va preguntar si ho havia fet ell: ¡°No, el van fer vost¨¨s¡±. Sona a acudit malenconi¨®s (els pallassos tamb¨¦ ploren) que una obra d'art conceptual ¨Co surrealista, o neodad¨¤, o simplement belga, tant ¨¦s¨C acabi sent m¨¦s realista que un quadre d'Antonio L¨®pez. El museu es va vendre, ¨¦s clar, al costat d'uns lingots d'or d'un quilo amb marca de seca de M. B. La cr¨ªtica institucional tanca euclidianament el seu cercle amb l'obra d'un poeta treballant com a artista visual i la seva conversi¨® en director de museu, el pallasso situat en la dicotomia entre instituci¨® disciplin¨¤ria i element integral de la cultura il¡¤lustrada que ha de defensar-se de les forces de la ind¨²stria cultural.

M¨¢s informaci¨®n

Beuys ¡®torna¡¯ a Cadaqu¨¦s

Art de mar i muntanya

El 2021, amb els museus en faillite, hem de tornar a les ¡°lli?ons¡± del buf¨® allunyat del circ que representa aquesta ¡°saviesa¡± tan apetitosa per al sistema que representen Koons, Hirst, Weiwei o Abramovic, per citar-ne alguns, que dep¨¨n de l'¨²nic coneixement que han pogut obtenir: saber gaudir dels seus l¨ªmits com a artistes i explotar-los fins al cinisme.

Es compleixen cent anys del naixement de Joseph Beuys a la renana Krefeld, la ciutat de seda (va ser pionera en el comer? sostenible amb la Xina) i avui hem d'admetre que les seves bufonades continuen sent tan preclares com la d'aquell mus¨¦e vendu. Un programa de 30 exposicions per ciutats europees i asi¨¤tiques, entre elles la que es va inaugurar ahir a La Virreina de Barcelona, abordar¨¤ les seves m¨²ltiples facetes com a professor i art¨ªfex de l'est¨¨tica de la mem¨°ria (¡°de les ru?nes¡±, com va voler el seu amic Heinrich B?ll): ¡°L'art ¨¦s tot el que un individu pot fer per impedir la destrucci¨® del m¨®n, ¨¦s una subst¨¤ncia nutritiva, el veritable capital hum¨¤. Si hagu¨¦ssim estat 2.000 anys sense ell, ja no tindr¨ªem cervell¡±, solia dir.

Beuys va ser un obstinat i ir¨°nic pedagog de l'acci¨® directa amb una obra trossejada i en proc¨¦s. Eren llambordes per fer caure les barreres entre l'art i l'antiart (el 1964 va fer la recomanaci¨® d'elevar cinc cent¨ªmetres el mur de Berl¨ªn per ¡°millorar l'harmonia, ja que una Alemanya dividida ¨¦s m¨¦s proporcionada¡±). La seva est¨¨tica m¨¦s coneguda, la de les vitrines en assemblage i les grans instal¡¤lacions amb trineus, seu i feltre, s'oposa rotundament a la seva obra primerenca que s'exhibeix a Intuition, en el decor¨®s Kurhaus Museum de Kleve, mostrant el pas d'un tradicionalista sensible a escultor social i visionari ecologista. La programada al Kaiser Wilhelm Museum de Krefeld confronta el seu treball amb el de Duchamp i el fenomen comparatiu que va del no dir de l'equ¨ªvoca El silenci de Marcel Duchamp est¨¤ sobrevalorat (i ja va dir ?ngel Gonz¨¢lez que el silenci sempre s'exagera) a la persuasi¨® permanent a trav¨¦s de la parla com a material pl¨¤stic que va practicar durant els seus anys com professor a D¨¹sseldorf i en la Free International University (FIU).

¡°L'art ¨¦s tot el que un individu pot fer per impedir la destrucci¨® del m¨®n, ¨¦s el capital hum¨¤¡±, solia dir

Poc m¨¦s es pot afegir a la seductora figura de Beuys. Va ser el vers solt de l'internacionalisme de Fluxus (va repudiar els nacionalismes llegendaris i per aix¨° va defensar la independ¨¨ncia d'Euskadi). No per aix¨° ¨¦s menys recomanable la mostra a La Virreina, a partir dels fons de l'Arxiu Lafuente de Santander. Precisament per la seva connexi¨® amb l'actualitat, doncs en ella estan totes les lli?ons del saltimbanqui desencisat i morda? que ¡°mostra la ferida¡± (traducci¨® de Zeige deine Wunde, el t¨ªtol d'un environment de 1976), un calc del Hans Schnier d¡¯Opinions d'un pallasso, que expressa el seu comprom¨ªs amb una Alemanya encara no reposada de la guerra que sagna entre la runa.

Tres ¨¤mbits s'articulen entorn dels seus treballs a les Documenta on va participar: Pedagogia radical (1972), Democr¨¤cia directa (1977) i Pl¨¤stica social (1982). Val la pena dedicar temps a veure les pel¡¤l¨ªcules, convenientment tradu?des, on es veu l'adoctrinador de llebres amb les seves ¡°bromes de carnaval¡±, sense la seva tradicional gorra (una alumna aconsegueix treure-li i posar-li un de buf¨®) o en una taula de debat al costat de Max Bill, suant i fumant grollerament davant d'una sala plena de gent, dissertant sobre la provocaci¨® en l'art. Per¨° en realitat el seu discurs ¨¦s el d'un pol¨ªtic, el l¨ªder que els partits d'esquerra encara estan buscant. Qui no vegi la seva obra a La Virreina desconeix que encara hi ha un futur per a la humanitat.