La curiositat de Samuel Johnson

Samuel Johnson (1709-1784) nom¨¦s hi veia d¡¯un ull, encara que, sembla, no es notava gens. (La seva mare el va portar davant la reina Anna perqu¨¨ el fregu¨¦s amb la m¨¤; per¨° ja es va veure, llavors, que aix¨° de la ¡°imposici¨® de mans¡± ¡ªque Llu¨ªs XIV va practicar amb molta generositat¡ª no curava mai cap mal.) Ell tampoc no va notar-ho gaire, i amb un sol ull va llegir tot el que es podia llegir al seu temps, va retenir-ho tot gr¨¤cies a una mem¨°ria portentosa, va dominar el llat¨ª com el millor dels humanistes italians i va deixar una obra exigua, per¨° de gran qualitat: entre altres coses, ¨¦s l¡¯autor d¡¯una novel¡¤la, Rasselas, que va escriure al mateix temps i amb les mateixes intencions que Candide, de Voltaire. El seu diccionari de la llengua anglesa va fer ¨¨poca i els seus escrits de cr¨ªtica liter¨¤ria, incloent-hi les Vides dels poetes anglesos i els estudis sobre Shakespeare, s¨®n exemple del que ha de fer la cr¨ªtica liter¨¤ria: l¡¯estil hi ¨¦s admirable, el contingut summament intel¡¤ligent i divertent.

La seva fama, tanmateix, no procedeix de l¡¯obra aut¨°grafa que va escriure, o no solament d¡¯aix¨°: ve del llibre que va escriure el seu amic James Boswell, Vida de Samuel Johnson (Barcelona, Acantilado, 2007; edici¨® original, 1791), un dels dos llibres m¨¦s grans que mai s¡¯han escrit sobre vida i obra d¡¯un autor recollides per un secretari o un amic molt pr¨°xim; l¡¯altre ¨¦s les Converses amb Goethe als ¨²ltims anys de la seva vida, de Johann Peter Eckermann, editat en catal¨¤ per Columna (Barcelona, 2000) i en castell¨¤ per Acantilado (Barcelona, 2005). Havent llegit aquests dos volums de mem¨°ries, an¨¨cdotes i savieses, el lector es trobar¨¤ a un pas de llegir, sencer, el Dictionnaire Critique et Historique de Pierre Bayle (la Haia, quarta edici¨®, Rotterdam, 1720), que ¨¦s una obra per dedicar-hi tota una vida. (?s clar que llavors no sabrem res de l¡¯edat contempor¨¤nia, per¨° ?qu¨¨ hi fa, si tot va sempre pel pedregar? Quedar¨ªeu sorpresos de la quantitat de gent, i no precisament erudita, que troba un sector de la hist¨°ria de les lletres que li agrada, i no se¡¯n belluga mai m¨¦s. Llavors, la hist¨°ria dels nostres dies ¡ªinclosos el fam¨®s proc¨¦s, l¡¯antitabaquisme, els moviments LGTBI... Z, el reciclatge, etc¨¨tera¡ª li semblen an¨¨cdotes sense subst¨¤ncia. La q¨¹esti¨® ¨¦s viure en la hist¨°ria; no cal que sigui la present, menys encara la futura.)

La gran virtut d¡¯aquesta Vida... de Johnson resideix en el fet que Boswell no va pretendre fer cap paneg¨ªric de l¡¯autor, extrem que ens permetr¨¤ ennovar-nos de totes les seves virtuts, per¨° tamb¨¦ de les seves febleses: per exemple els atacs de melancolia que va patir tota la vida (el fam¨®s spleen, que avui coneixem gr¨¤cies a Baudelaire), cosa que, segons Arist¨°til (Problemata, XXX) ¨¦s una qualitat dels homes de geni. Com diu Plutarc a la Vida d¡¯Alexandre, ¡°sovint, una acci¨® menor, una petita declaraci¨®, una broma, permeten distingir m¨¦s b¨¦ el veritable car¨¤cter d¡¯una persona que els grans setges o les batalles m¨¦s importants¡±. Tamb¨¦ patia del mal de sant Vito, potser de la s¨ªndrome de Tourette, i no parava de bellugar mans, peus i cara. Per¨° ell deia que el mal m¨¦s gran que es pot patir a la vida ¨¦s trobar-se sol; de manera que va fundar The Club (amb Joshua Reynolds, Edmund Burke, David Garrick, Edward Gibbon i Oliver Goldsmith, entre altres), i dues revistes, The Rambler i The Idler, per conversar amb els diversos col¡¤laboradors i tenir sempre companyia. Era un xerraire de gran capacitat, com el nostre Josep Pla, quan a Catalunya es conversava a les cases i als caf¨¨s.

De batalles, Johnson no en va fer cap que no fos amb la hist¨°ria de les lletres, angleses en especial ¡ªperqu¨¨ sempre va ser pobre i nom¨¦s va visitar el continent en una ocasi¨®. Era orgull¨®s, i un dia que va ensenyar els dits del peu sortint de la sabata, una bona ¨¤nima li va deixar a la porta de casa seva un parell de sabates noves: Johnson les va veure i les va llen?ar, furi¨®s. I com que anava sempre mal abillat i amb una perruca que li durava m¨¦s que avui una mascareta, un dia que el van convidar a un sopar, se¡¯l va fer portar darrere d¡¯un paravent perqu¨¨ no veiessin el seu estat d¡¯enduran?a. Amagat darrere el paravent, aix¨° s¨ª, va sentir com l¡¯elogiaven els altres convidats (que no sabien que Johnson s¡¯havia amagat) i en va tenir una gran satisfacci¨®. Tota la seva vida, com la seva obra, van estar presidides per una m¨¤xima que es troba a l¡¯Art po¨¨tica, d¡¯Horaci, ¡°prodesse et delectare¡±, instruir i delectar, que ha fet fortuna pertot menys a les publicacions universit¨¤ries d¡¯arreu del m¨®n.

I el m¨¦s important, perqu¨¨ es troba a la base de tot coneixement: tenia una curiositat infinita. Aix¨ª ho va escriure diversos cops a The Rambler: ¡°La curiositat ¨¦s una de les caracter¨ªstiques m¨¦s inefables i permanents d¡¯un intel¡¤lecte vigor¨®s¡±; ¡°La curiositat, en una mentalitat gran i generosa, ¨¦s la primera i la darrera de les passions¡±. Aix¨ª deixen els grans homes una obra perdurable... encara que els poders p¨²blics no li donin res, o tan sols 300 lliures de renda, en el cas de Johnson, que nom¨¦s li van servir per menjar patates irlandeses.