Raspallar a contrapel

Aprendre hist¨°ria ¨¦s jugar amb foc. Despr¨¦s de llegir una biografia de Companys o resseguir un fil de Twitter sobre la Setmana Tr¨¤gica, no nom¨¦s hem adquirit una informaci¨® neutral que ens ajuda a entendre el m¨®n, sin¨® que s¡¯ha forjat un vincle moral entre nosaltres i el passat. Pot ser un orgull, una culpa, un sentiment de gratitud o un desig de venjan?a; per¨° la Hist¨°ria sempre ens treu de nosaltres mateixos i ens posa en relaci¨® amb una cosa m¨¦s gran. No ¨¦s f¨¤cil dir quina ni qu¨¨ fer-ne amb el llenguatge esc¨¨ptic de la modernitat.

?Walter Benjamin parla un altre idioma: ¡°Adversari marxista del progressisme¡±, ¡°nost¨¤lgic del passat que somia l¡¯esdevenidor¡±, ¡°rom¨¤ntic partidari del materialisme¡±... Qualsevol d¡¯aquests ep¨ªtets provocativament contradictoris s¨®n necessaris per descriure un autor que condueix a tota pastilla pel carril de l¡¯esquerra i alhora contra direcci¨® de les grans autopistes del pensament del segle XX. Les etiquetes pertanyen a Michael L?wy, historiador de les idees especialitzat en marxisme llatinoameric¨¤ i autor de Walter Benjamin. Av¨ªs d¡¯incendi, estudi brillant de les c¨¨lebres Tesis sobre la filosofia de la hist¨°ria de Benjamin, llegides amb un respecte talm¨²dic per la lletra original. El 2020 es commemoraven els 80 anys de la tr¨¤gica mort del fil¨°sof jueu i Fl?neur ha publicat l¡¯assaig de Lowy al costat de Sobre el concepte d¡¯hist¨°ria, exhaustiva edici¨® de les tesis que, a m¨¦s del text can¨°nic en alemany, inclou la versi¨® francesa que Benjamin en va fer i la transcripci¨® del manuscrit que va entregar a Hannah Arendt. Els dos llibres s¨®n una caixa d¡¯eines per a pessimistes que igualment lluitarien per un m¨®n millor.

Redactades entre finals de 1939 i principis de 1940, poc abans de l¡¯intent de Benjamin d¡¯escapar de la Fran?a col¡¤laboracionista, les tesis s¨®n un dels ¨²ltims textos que encara cremen a les mans de la filosofia contempor¨¤nia perqu¨¨, per utilitzar un clix¨¦ del text contra ell mateix, ¡°raspallen la hist¨°ria a contrapel¡±.

El p¨¨l ideol¨°gic de les darreres d¨¨cades ha crescut essencialment en dues direccions: la modernitat habermasiana i la postmodernitat de Lyotard. Segons la primera, els problemes del m¨®n s¡¯han de resoldre a trav¨¦s dels procediments democr¨¤tics i racionals de l¡¯acci¨® comunicativa, dissoldre els conflictes enraonant plegats fins a arribar al consens. D¡¯acord amb la segona visi¨®, els Grans Relats han estat superats i la pol¨ªtica ha de jugar amb el relativisme dels diferents punts de vista que competeixen al marge del Tribunal de la Ra¨®. Per un cam¨ª o per l¡¯altre, hem arribat al final de la Hist¨°ria, que ¨¦s aquell moment en qu¨¨ la revoluci¨® no ¨¦s ni necess¨¤ria ni possible.

Cada frase de les tesis de Benjamin xerrica contra aquest conformisme descregut. Concebudes despr¨¦s del pacte Molotov-Ribbentrop, Benjamin s¡¯adona que la fe cega en el progr¨¦s que s¡¯havia apoderat dels ep¨ªgons marxistes, especialment la socialdemocr¨¤cia, era l¡¯enemic m¨¦s perill¨®s. A les tesis, Benjamin intenta demostrar que l¡¯ahir i el dem¨¤ sempre estan oberts, que la Hist¨°ria mai explica el passat ¡°tal com va ser realment¡±, sin¨® que cal apoderar-se de la dimensi¨® subversiva que sempre acaba ¡°edulcorada, obliterada o negada pes historiadors oficials¡±. Nom¨¦s el materialisme permet veure la ferida del m¨®n amb objectivitat, per¨° nom¨¦s la fe ens dona la for?a subjectiva per tancar-la.

Per qu¨¨ la revoluci¨® necessita la Hist¨°ria? Entrant a la tercera d¨¨cada del segle XXI, la pol¨ªtica sembla atrapada entre determinismes. El big data, les ¡°lleis¡± del mercat, la por de les classes mitjanes... La prosa incandescent de Benjamin i l¡¯exegesi rigorosa per¨° esperan?ada que en fa L?wy demoleixen tant el cofoisme gris de la ideologia del progr¨¦s com el nihilisme dels feixistes i els postmoderns. La lluita per l¡¯emancipaci¨® sempre ¨¦s una aposta que la ra¨® no pot garantir que sortir¨¤ b¨¦. La filosofia de Benjamin ens ensenya que la Hist¨°ria, que ¨¦s material i m¨ªstica alhora, cont¨¦ el coratge per travessar les flames. Com diu la tesi VI: ¡°El do d¡¯encendre en el passat la guspira de l¡¯esperan?a resideix nom¨¦s en l¡¯historiador que est¨¤ impregnat de la idea que ni tan sols els morts no estaran segurs davant l¡¯enemic, si ven?. I aquest enemic no ha parat de v¨¨ncer¡±.