A Carles Riba li agradava Sofia Loren

Barcelona, 1956. Al cartell del cinema Windsor, una Sofia Loren ben ufanosa. ¡°Ixsxs. Aix¨° s¨ª que ¨¦s una dona! Aix¨° s¨ª que ¨¦s una dona!¡±, s'excita Carles Riba. S¨ª, el referent cultural i moral en plena travessia del franquisme, el que en la conversa m¨¦s banal ¡°comen?ava a treure Plat¨®, Sant Agust¨ª i Heidegger i et quedaves grogui¡±, amo d'¡°uns silencis que et posaven la pell de gallina¡±, insubornable, portador d'¡°un capital de sacrifici i d'exemple¡±, un home ¡°per res expansiu ni d'anecdotari¡±, parapetat darrere d'unes gruixudes ulleres rodones de miop, ¡°rodanx¨®, amb una evident papada¡±, llavis prims, gaireb¨¦ sempre amb corbata i americana, gran traductor de l'Odissea i poeta referencial a qui tots acudien¡­ S¨ª, era el mateix que no es podia contenir davant de l'actriu italiana ni al bell mig del carrer.

¡°Les dones li agradaven molt¨ªssim; de vegades em deia: ¡®Ara agafar¨¦ el 64 i trobar¨¦ unes noies tot espitregades, vestides d'una manera que em porta problemes. No ho suporto. Qu¨¨ tenen a veure amb mi aquestes dones perqu¨¨ jo tingui problemes?¡±, recorda Eug¨¨nia Crexells, filla del fil¨°sof i que aquest, al seu prematur llit de mort, va confiar al poeta perqu¨¨ la tutel¨¦s. ¡°Era un t¨ªmid apassionad¨ªssim¡±, el retrata la pintora Montserrat Sunyer, que a principis del 1950 el va tenir de professor en unes classes particulars amb les quals amics i mecenes intentaven que el poeta arrib¨¦s a final de mes. Apareix, doncs, un Carles Riba de carn i ossos. ¡°La gent es pensa que no tinc cor, i en mi nom¨¦s hi ha cor¡±, es defensava en privat l'autor d'Elegies de Bierville¡­

Que Riba no era d'una pe?a pel seu simbolisme moral i c¨ªvic sin¨® un mosaic tan complex com ric de sentiments i actituds ¨¦s una de les grans aportacions del petit Els poetes tamb¨¦ riuen (Publicacions de l¡¯Abadia de Montserrat), on Carles-Jordi Guardiola, minuci¨®s editor en quatre volums de la correspond¨¨ncia del poeta, ha reunit una desena dels fins ara in¨¨dits testimonis que van tractar Riba personalment i que va entrevistar per fer aquella tasca.

El Riba amb cara i ulls que es deixa veure a l'opuscle ¨¦s, principalment, el que ha tornat marcat de l'exili amb la seva dona, Clementina Arderiu, tots dos ¡°demacrats i espantats¡±, com els descriu la seva ¡°pupil¡¤la¡± Crexells, que veu el seu mentor ¡°escarmentat i recel¨®s, amb sentit de l'humor, s¨ª, per¨° de seguida es posava tens, seri¨®s¡±, potser conscient que el que era considerat el gran s¨ªmbol cultural de la Catalunya que va ser i sobre el qual havia de pivotar una futura reconstrucci¨® no es podia permetre flaqueses. Ell era el pot de les ess¨¨ncies. Per aquest motiu era tan dur amb els qui se li apropaven. ¡°No puc animar una persona que no serveix¡±, li va confessar a la seva fillola quan aquesta li va insinuar la seva rudesa.

Aquesta duresa de criteri anava lligada a ¡°un temperament explosiu¡±, segons Mar?al Oliver, company a la Fundaci¨® Bernat Metge, dels pocs al llibre que el va tractar abans de la Guerra Civil. D'aquests atacs no es deslliuraven ni tan sols pesos pesants com Ferran Soldevila i Llu¨ªs Nicolau d¡¯Olwer (¡°peixos sense sang¡±), Pompeu Fabra (¡°no crec que la seva curiositat liter¨¤ria hagu¨¦s passat mai de la mesura m¨ªnima exigible¡±), Josep Carner (¡°fred¡± en la seva segona etapa) o Josep Maria de Sagarra, que considerava ¡°poc rigor¨®s¡±, segons el cr¨ªtic Joan Triad¨², un dels seus deixebles m¨¦s fidels. A la malvolen?a cap a l'autor de Vida privada, de qui es mofava comentant algunes de les seves decisions a l'hora de traduir la Divina Com¨¨dia, potser no era ali¨¨ el fet que el dramaturg i poeta sembla que havia cortejat Arderiu, segons deixa caure Joaquim Molas, jove professor que buscava les baules culturals amb les quals unir la cultura catalana de la postguerra amb la del 1936 i que ¨¦s qui recorda l'episodi de Sofia Loren. ¡°Tenia un doble joc: era amable amb la gent, per¨° molt exigent: desmuntava l'obra d'un i quedava a zero, per¨° rarament ho feia en p¨²blic¡±, resumeix Molas.

En qualsevol cas, Arderiu tenia un punt ¡°sergent¡± (de nou, Molas): era l'¨²nica capa? de frenar Riba quan s'extralimitava, tant en el terreny intel¡¤lectual com en el mund¨¤, ¡°gelosa¡± d'un personatge que era ¡°un seductor nat, malgrat el seu f¨ªsic¡±, opina Albert Manent, ve¨ª de Riba i fill del seu amic, el poeta Mari¨¤ Manent. Tant ell com altres testimonis, no obstant aix¨°, descarten que Riba mantingu¨¦s cap relaci¨® sentimental amb la poeta Rosa Leveroni, com es va especular en l'¨¨poca.

Riba era ¡°irritable¡±, segons Manent, una situaci¨® que agreujava tant la sensaci¨® de ¡°viure a la intemp¨¨rie¡± com ¡°la falta de reconeixement¡±. Aix¨° a pesar que Camilo Jos¨¦ Cela asseguri que ¡°Amb sis homes com Riba, Espanya seria Europa¡±. L'autor de La colmena, que el va publicar a la revista Papeles de Sor Armadans amb traducci¨® seva, el va tractar quan va ser convidat al Congr¨¦s de Poesia de Seg¨°via, primera trobada de poetes peninsulars de diferents lleng¨¹es despr¨¦s de la Guerra Civil. Va ser el 1952: ¡°Una lli?¨® de toler¨¤ncia: Catalunya no sabr¨¤ mai el que li deu a Riba¡±, admet Cela, poc avesat als elogis.

La invitaci¨® potser es podia llegir com a part de l'estrat¨¨gia del franquisme per comprar Riba, com va suggerir que es fes Mart¨ª de Riquer en un informe del Consejo Nacional del Movimiento, recorda Molas. ¡°Qu¨¨ et penses que no he pensat moltes vegades escriure en castell¨¤? Perqu¨¨ tot m'ho he plantejat, per¨° jo no puc, de cap manera, perqu¨¨ no ¨¦s la meva llengua¡±, confessa Eug¨¨nia Crexells que li va dir Riba en un moment de desesperaci¨® econ¨°mica. Era coherent amb si mateix: ¡°Ensenyava sempre el que no es podia fer, no el que s'havia de fer (¡­) la seva preemin¨¨ncia moral: no calia que digu¨¦s res; era all¨ª com una entitat serena, invulnerable¡±, resumeix Joan Perucho, llavors jove poeta que visitava el mestre amb assidu?tat. ¡°La seva influ¨¨ncia era fruit de l'exig¨¨ncia, l'autoexig¨¨ncia i el foment de l'autodidactisme; la cultura alemanya era el seu mirall¡±, enumera Ricard Torrents, membre del grup de seminaristes de Vic que tant va influir en els ¨²ltims anys d'un Riba que en el terreny religi¨®s va passar de cert agnosticisme a una visi¨® m¨¦s cristiana.

S¨ª, Riba no podia escriure en castell¨¤ hipotecat per la seva moral c¨ªvica; per¨° el savi hel¡¤lenista, tamb¨¦ persona, podia cantar sense fre can?ons napolitanes i embogir sensualment davant de Sofia Loren. El mite tamb¨¦ reia.